Es mostren 88939 resultats

■ subinspector
| subinspectora

■ subinspector
| subinspectora

masculí i femení Sotsinspector
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subintrant

■ subintrant

adjectiu patologia Dit dels accessos o paroxismes que subintren
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subintrar

■ subintrar

verb intransitiu patologia Començar un accés febril abans d’acabar l’anterior
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjacent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subjacent</title>

Etimologia: de jacent 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Situat sota, més avall.
  2. estructura (o representació) subjacent lingüística Estructura o representació abstracta d’una entitat lingüística (mot complex, oració, etc.) postulada en l’anàlisi gramatical o generada per una gramàtica, amb independència que coincideixi o no amb l’estructura immediata dels fets empírics.

■ subjacent

adjectiu Situat sota, més avall estructura o representació subjacent lingüística Estructura o representació abstracta d’una entitat lingüística mot complex, oració, etc postulada en l’anàlisi gramatical o generada per una gramàtica, amb independència que coincideixi o no amb l’estructura immediata dels fets empírics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjecció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subjecció</title>

Partició sil·làbica: sub_jec_ci_ó
Etimologia: del ll. subjectio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. El fet d’estar subjecte.
  2. L’estat i la condició de qui està subjecte.
  3. Dispositiu que serveix per a fixar, subjectar, una peça o un element.
  4. retòrica Figura retòrica consistent en el fet que la persona que parla o escriu fa preguntes a les quals ella mateixa respon.

■ subjecció

femení El fet d’estar subjecte L’estat i la condició de qui està subjecte Dispositiu que serveix per a fixar, subjectar, una peça o un element retòrica Figura retòrica consistent en el fet que la persona que parla o escriu fa preguntes a les quals ella mateixa respon
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjectador
| subjectadora

■ subjectador
| subjectadora

adjectiu i masculí i femení Que subjecta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjectament

■ subjectament

adverbi Amb subjecció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjectar

■ subjectar

verb transitiu Tenir subjecte algú o alguna cosa El van subjectar amb cadenes a la paret
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjecte
| subjecta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subjecte</title>

Etimologia: del ll. td. subjectum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Dit d’una cosa sotmesa a l’acció d’una altra que la priva de separar-se’n, que no la deixa anar. Dos guàrdies el tenien subjecte perquè no se’ns escapés.
  2. adjectiu
    1. Sotmès al poder o domini d’un altre, obligat a obeir-lo. La Jamaica està subjecta al Regne Unit.
    2. Sotmès a una necessitat inevitable. Tots estem subjectes a la mort.
    3. Sotmès a tal o tal contingència. Els homes estan sempre subjectes a la temptació, a l’error, a les malalties.
    4. usat absolutament És un amo que té els criats molt subjectes.
  3. masculí
    1. Persona innominada, a què hom vol referir-se d’una manera anònima, imprecisa o àdhuc menyspreadora. És un subjecte perillós.
    2. filosofia Ens, tradicionalment concebut com a substància, conscient i principi d’acció (la qual li pot ésser i li és atribuïda), en el qual la realitat esdevé coneguda i, alhora, diferenciada —com a objecte— del propi cognoscent.
  4. masculí
    1. dret administratiu Titular d’un òrgan administratiu que actuï en interès de l’administració.
    2. subjecte del delicte dret penal Responsable actiu o passiu de fets penables.
    3. subjecte del dret dret civil Titular d’un dret o d’un interès jurídicament protegit, com ara les persones físiques i jurídiques, la societat i l’estat.
  5. masculí gramàtica
    1. Element sintàctic essencial de tota oració que designa tot allò de què hom pot dir alguna cosa, anomenada predicat.
    2. subjecte el·líptic Subjecte d’una oració que no és representat en l’estructura superficial.
    3. subjecte gramatical Subjecte d’una oració que concorda amb el verb, però que no és necessàriament el subjecte lògic de l’oració en què apareix.
    4. subjecte lògic Element que és el subjecte des del punt de vista de les relacions logicosemàntiques.
    5. subjecte psicològic Element de l’oració expressat emfàticament pel parlant, el qual, doncs, l’hi situa en primer terme.
  6. masculí lògica
    1. En un judici o proposició, allò de què hom afirma o nega alguna cosa, dita predicat.
    2. Assumpte o matèria, qualsevol cosa de què hom parla, de què hom pot afirmar una qualitat, un predicat o atribut, una relació, etc.
  7. masculí medicina Persona innominada sotmesa a un tractament, una observació o una experimentació.
  8. masculí música Tema d’una composició contrapuntística, en especial de la fuga.
  9. subjecte econòmic economia Persona individual o organisme col·lectiu que constitueix un centre o una unitat de decisió respecte a les qüestions econòmiques.

■ subjecte
| subjecta

adjectiu Dit d’una cosa sotmesa a l’acció d’una altra que la priva de separar-se’n, que no la deixa anar Dos guàrdies el tenien subjecte perquè no se’ns escapés adjectiu Sotmès al poder o domini d’un altre, obligat a obeir-lo La Jamaica està subjecta al Regne Unit Sotmès a una necessitat inevitable Tots estem subjectes a la mort Sotmès a tal o tal contingència Els homes estan sempre subjectes a la temptació, a l’error, a les malalties usat absolutament És un amo que té els criats molt subjectes masculí Persona innominada, a què hom vol referir-se d’una manera anònima, imprecisa o àdhuc…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjectiu
| subjectiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subjectiu</title>

Partició sil·làbica: sub_jec_tiu
Etimologia: del ll. td. subjectivus, -a, -um, íd. 1a font: 1888, DLab.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al subjecte.
  2. especialment Dit del que només és propi del subjecte, de la subjectivitat. S’oposa a objectiu.
  3. medicina Dit dels símptomes que són percebuts pel malalt mateix.
  4. economia subjectiva economia Concepció de l’economia que té per finalitat estudiar les decisions humanes individuals davant l’adequació dels recursos escassos per tal de satisfer necessitats il·limitades.

■ subjectiu
| subjectiva

adjectiu Relatiu o pertanyent al subjecte especialment Dit del que només és propi del subjecte, de la subjectivitat S’oposa a objectiu medicina Dit dels símptomes que són percebuts pel malalt mateix economia subjectiva economia Concepció de l’economia que té per finalitat estudiar les decisions humanes individuals davant l’adequació dels recursos escassos per tal de satisfer necessitats illimitades
Informació complementària
Traducció