Es mostren 88939 resultats

■ subordinadament

■ subordinadament

adverbi Amb subordinació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subordinament

■ subordinament

masculí Acció de subordinar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subordinant

■ subordinant

adjectiu gramàtica Dit de tot element gramatical que en subordina un altre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subordinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subordinar</title>

Etimologia: del b. ll. subordinare, íd. 1a font: 1593
    verb transitiu
  1. Posar en un rang o una classe inferior. El cap ha subordinat molts dels seus antics col·laboradors.
  2. Posar en un estat de dependència a allò que és d’un rang superior. Subordinar els divertiments a les obligacions.
  3. Fer dependre una cosa de l’acompliment d’una altra. Subordinar una decisió al consentiment d’algú.

■ subordinar

verb transitiu Posar en un rang o una classe inferior El cap ha subordinat molts dels seus antics collaboradors Posar en un estat de dependència a allò que és d’un rang superior Subordinar els divertiments a les obligacions Fer dependre una cosa de l’acompliment d’una altra Subordinar una decisió al consentiment d’algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subordinat
| subordinada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subordinat</title>

Etimologia: de subordinar 1a font: 1803, DEst.
  1. masculí i femení Persona que està sota la dependència jeràrquica d’algú. Era molt correcte envers els seus subordinats.
  2. adjectiu gramàtica Dit de tot element gramatical que depèn d’un altre. Oració subordinada.

■ subordinat
| subordinada

masculí i femení Persona que està sota la dependència jeràrquica d’algú Era molt correcte envers els seus subordinats adjectiu gramàtica Dit de tot element gramatical que depèn d’un altre Oració subordinada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subordre

■ subordre

masculí biologia Divisió taxonòmica de categoria inferior a l’ordre i superior a la família
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suborn


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suborn</title>

Etimologia: de subornar 1a font: 1618
    masculí
  1. Acció de subornar.
  2. Allò amb què hom suborna.
  3. suborn de funcionari dret penal Delicte que cometen un funcionari que compleix o omet un acte relacionat amb l’exercici de les seves funcions a canvi de regals, oferiments o promeses , i també la persona que l’indueix a cometre’l.

■ suborn

masculí Acció de subornar Allò amb què hom suborna suborn de funcionari dret penal Delicte que cometen un funcionari que compleix o omet un acte relacionat amb l’exercici de les seves funcions a canvi de regals, oferiments o promeses , i també la persona que l’indueix a cometre’l
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subornable

■ subornable

adjectiu Que pot ésser subornat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subornació

■ subornació

femení suborn 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subornador
| subornadora

■ subornador
| subornadora

adjectiu i masculí i femení Que suborna
Traducció