Es mostren 88953 resultats

■ subordinable

■ subordinable

adjectiu Que pot ésser subordinat a una altra cosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subordinació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subordinació</title>

Partició sil·làbica: su_bor_di_na_ci_ó
Etimologia: del ll. td. subordinatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV
    femení
  1. Acció de subordinar.
  2. El fet d’estar subordinat.
  3. Submissió a l’autoritat d’un superior.
  4. gramàtica Construcció expansiva d’un enunciat en què un element afegit aporta una nova funció sintàctica als elements preexistents.

■ subordinació

femení Acció de subordinar El fet d’estar subordinat Submissió a l’autoritat d’un superior gramàtica Construcció expansiva d’un enunciat en què un element afegit aporta una nova funció sintàctica als elements preexistents
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

subordinacionisme

subordinacionisme

masculí història eclesiàstica Tendència teològica que estableix la subordinació del Fill respecte al Pare
Gran Diccionari de la llengua catalana

subordinacionista

subordinacionista

cristianisme adjectiu Relatiu o pertanyent al subordinacionisme masculí i femení Seguidor del subordinacionisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subordinadament

■ subordinadament

adverbi Amb subordinació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subordinament

■ subordinament

masculí Acció de subordinar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subordinant

■ subordinant

adjectiu gramàtica Dit de tot element gramatical que en subordina un altre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subordinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subordinar</title>

Etimologia: del b. ll. subordinare, íd. 1a font: 1593
    verb transitiu
  1. Posar en un rang o una classe inferior. El cap ha subordinat molts dels seus antics col·laboradors.
  2. Posar en un estat de dependència a allò que és d’un rang superior. Subordinar els divertiments a les obligacions.
  3. Fer dependre una cosa de l’acompliment d’una altra. Subordinar una decisió al consentiment d’algú.

■ subordinar

verb transitiu Posar en un rang o una classe inferior El cap ha subordinat molts dels seus antics collaboradors Posar en un estat de dependència a allò que és d’un rang superior Subordinar els divertiments a les obligacions Fer dependre una cosa de l’acompliment d’una altra Subordinar una decisió al consentiment d’algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subordinat
| subordinada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subordinat</title>

Etimologia: de subordinar 1a font: 1803, DEst.
  1. masculí i femení Persona que està sota la dependència jeràrquica d’algú. Era molt correcte envers els seus subordinats.
  2. adjectiu gramàtica Dit de tot element gramatical que depèn d’un altre. Oració subordinada.

■ subordinat
| subordinada

masculí i femení Persona que està sota la dependència jeràrquica d’algú Era molt correcte envers els seus subordinats adjectiu gramàtica Dit de tot element gramatical que depèn d’un altre Oració subordinada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subordre

■ subordre

masculí biologia Divisió taxonòmica de categoria inferior a l’ordre i superior a la família
Traducció