Es mostren 88940 resultats

■ subsolatge

■ subsolatge

masculí agricultura Acció de subsolar Acció de condicionar el sòl obrint-hi solcs profunds sense barrejar-ne les capes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subsònic
| subsònica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subsònic</title>

Etimologia: de sònic
    adjectiu
    1. física Dit de la velocitat inferior a la del so.
    2. Relatiu a les velocitats inferiors a la del so.
    3. acústica Infrasonor.
    1. mecànica Dit de l’objecte que es mou en el si d’un medi material a una velocitat inferior a la de les ones sonores en el mateix medi.
    2. aeronàutica Dit del règim de vol d’una aeronau quan el nombre de Mach és inferior a 0,8.

■ subsònic
| subsònica

adjectiu física Dit de la velocitat inferior a la del so Relatiu a les velocitats inferiors a la del so acústica Infrasonor mecànica Dit de l’objecte que es mou en el si d’un medi material a una velocitat inferior a la de les ones sonores en el mateix medi aeronàutica Dit del règim de vol d’una aeronau quan el nombre de Mach és inferior a 0,8
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ substància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">substància</title>

Partició sil·làbica: subs_tàn_ci_a
Etimologia: del ll. substantia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Part essencial, verament important, d’una cosa. La substància d’un discurs, d’un llibre.
    2. alimentació, indústries alimentàries Part nutritiva d’un aliment, suc que hom n’extreu o brou que hom en fa. La llet té molta substància.
    3. en substància Essencialment, sumàriament, en resum.
    1. Cadascuna de les diverses menes de la matèria de què estan formats els cossos, les quals es distingeixen entre elles per un conjunt de propietats organolèptiques, físiques i químiques. Una substància mineral. Una substància enganxosa. Substància d’origen vegetal.
    2. substància blanca anatomia animal Part de la substància nerviosa de l’organisme, que és de color blanc, formada per fibres i situada a la part interior del cervell i en la perifèrica de la medul·la.
    3. substància grisa anatomia animal Substància nerviosa, de color gris, formada per les cèl·lules nervioses i situada a la part perifèrica del cervell i a la interior de la medul·la.
    4. substància medicinal medicina i farmàcia, indústria farmacèutica Qualsevol producte natural o sintètic emprat per a corregir o prevenir un estat patològic.
    5. substància ‘nigra’ fisiologia animal Grup de neurones situades al mesencèfal que produeixen dopamina, la destrucció de les quals s'associa amb la malaltia de Parkinson.
    6. substància pura química Cadascuna de les classes de matèria homogènia, de composició química definida, per contraposició a mescla.
    7. substància tigroide biologia Cadascuna de les estructures granulars basòfiles, anomenades també grànuls o cossos de Nissl, característiques del citoplasma de les cèl·lules nervioses.
    1. filosofia Concepte fonamental de la filosofia aristotelicoescolàstica i àdhuc d’una bona part de les filosofies modernes i contemporànies, que designa allò que resta sota, que és suport, dels accidents i que, com a contraposat a aquests, subsisteix en si mateix.
    2. lingüística Segons F. de Saussure, allò que transcendeix els elements fònics i significatius del signe lingüístic.
    3. teologia Natura divina.
    1. Valor. Tenia coses de molta substància.
    2. antigament Riquesa, patrimoni.
    3. poca substància figuradament Expressió que hom utilitza per a designar una persona lleugera i de poc seny. És un poca substància.
    4. sense substància Sense raó, sense fonament, oportunitat o utilitat. Ha fet un comentari sense substància.

■ substància

femení Part essencial, verament important, d’una cosa La substància d’un discurs, d’un llibre alimentació, indústries alimentàries Part nutritiva d’un aliment, suc que hom n’extreu o brou que hom en fa La llet té molta substància en substància Essencialment, sumàriament, en resum Cadascuna de les diverses menes de la matèria de què estan formats els cossos, les quals es distingeixen entre elles per un conjunt de propietats organolèptiques, físiques i químiques Una substància mineral Una substància enganxosa Substància d’origen vegetal substància blanca anatomia animal Part de la substància…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ substanciació

■ substanciació

femení Acció de substanciar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ substancial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">substancial</title>

Partició sil·làbica: subs_tan_ci_al
Etimologia: del ll. td. substantialis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la substància.
  2. Que constitueix la substància d’una cosa. Un element substancial d’una nació és la llengua.
  3. Que conté substància.
  4. filosofia
    1. Relatiu o pertanyent a la substància. S’oposa a accidental.
    2. unió substancial Expressió amb què la filosofia tradicional occidental designava la unió entre cos i ànima.

■ substancial

adjectiu Relatiu o pertanyent a la substància Que constitueix la substància d’una cosa Un element substancial d’una nació és la llengua Que conté substància filosofia Relatiu o pertanyent a la substància S’oposa a accidental unió substancial Expressió amb què la filosofia tradicional occidental designava la unió entre cos i ànima
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

substancialisme


<title type="display">substancialisme</title>

Partició sil·làbica: subs_tan_ci_a_lis_me
masculí filosofia Doctrina segons la qual tot el real és de caràcter substancial, és substància, o només és comprensible a partir de la noció de substància.

substancialisme

masculí filosofia Doctrina segons la qual tot el real és de caràcter substancial, és substància, o només és comprensible a partir de la noció de substància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ substancialitat

■ substancialitat

femení Qualitat de substancial per extensió Materialitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ substanciar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">substanciar</title>

Partició sil·làbica: subs_tan_ci_ar
Etimologia: de substància 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Fer real o existent. Substanciar una promesa.
  2. Establir la veritat d’una cosa amb proves. Heu de substanciar les vostres acusacions.
  3. dret processal Portar un afer per la via processal adequada fins a arribar a la pronunciació de sentència.

■ substanciar

verb transitiu Fer real o existent Substanciar una promesa Establir la veritat d’una cosa amb proves Heu de substanciar les vostres acusacions dret processal Portar un afer per la via processal adequada fins a arribar a la pronunciació de sentència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ substanciós
| substanciosa

■ substanciós
| substanciosa

adjectiu Que té substància, elements útils, actius Un plat culinari substanciós Un compendi molt substanciós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ substanciosament

■ substanciosament

adverbi D’una manera substanciosa
Traducció