Es mostren 88939 resultats

■ subvenir

■ subvenir

verb intransitiu Venir en ajut d’algú, en ajut de les necessitats d’algú Subvenir a les despeses d’una expedició
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subversió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subversió</title>

Partició sil·làbica: sub_ver_si_ó
Etimologia: del ll. td. subversio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de subvertir;
    2. l’efecte.
  2. dret penal
    1. Activitat delictiva encaminada a subvertir l’estructura del poder i de l’estat.
    2. per extensió Alteració de l’ordre públic.

■ subversió

femení Acció de subvertir l’efecte dret penal Activitat delictiva encaminada a subvertir l’estructura del poder i de l’estat per extensió Alteració de l’ordre públic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subversiu
| subversiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subversiu</title>

Partició sil·làbica: sub_ver_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. subversus, -a, -um, participi de subvertĕre ‘subvertir’ 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
  1. Capaç de subvertir, que tendeix a subvertir.
  2. activitat subversiva dret penal Delicte que inclou tota mena d’accions que atemptin contra la seguretat de l’estat o contra els governants o les disposicions legals aprovades per les corts o el govern.
  3. guerra subversiva ciències militars Guerra revolucionària contra el poder establert.
  4. moviment subversiu ciències polítiques Moviment politicosocial encaminat a produir, mitjançant l’agitació, un desgast en el poder i una desconfiança en els ciutadans i, finalment, a apoderar-se del govern.

■ subversiu
| subversiva

adjectiu Capaç de subvertir, que tendeix a subvertir activitat subversiva dret penal Delicte que inclou tota mena d’accions que atemptin contra la seguretat de l’estat o contra els governants o les disposicions legals aprovades per les corts o el govern guerra subversiva ciències militars Guerra revolucionària contra el poder establert moviment subversiu ciències polítiques Moviment politicosocial encaminat a produir, mitjançant l’agitació, un desgast en el poder i una desconfiança en els ciutadans i, finalment, a apoderar-se del govern
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subversivament

■ subversivament

adverbi D’una manera subversiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subversor
| subversora

■ subversor
| subversora

adjectiu i masculí i femení Que subverteix, que actua subversivament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subvertir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subvertir</title>

Etimologia: del ll. subvertĕre, íd. 1a font: s. XV
    verb transitiu
  1. Destruir, tirar a terra l’ordre establert, uns principis, una regla, etc. Un grup que vol subvertir els valors de la societat.
  2. dret penal Mirar de canviar, per mitjans contraris a les lleis establertes, l’estructura politicosocial d’un país, d’una manera violenta o en la clandestinitat.

■ subvertir

verb transitiu Destruir, tirar a terra l’ordre establert, uns principis, una regla, etc Un grup que vol subvertir els valors de la societat dret penal Mirar de canviar, per mitjans contraris a les lleis establertes, l’estructura politicosocial d’un país, d’una manera violenta o en la clandestinitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

subvindre

subvindre

verb intransitiu Subvenir
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

subzona

subzona

femení estratigrafia Subdivisió de la unitat estratigràfica zona
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suc1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suc</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. sūcus ‘saba de les plantes; líquid del cos humà o dels animals’ (cf. eixugar) 1a font: s. XIV, Torcimany
    masculí
    1. Líquid contingut en certs teixits de cossos organitzats (la carn, el fruit de certes plantes, etc.), d’on hom pot extreure’l per pressió, cocció, etc.
    2. suc de fruita alimentació, indústries alimentàries Líquid obtingut de fruita fresca.
    3. suc nuclear biologia Massa incolora que inclou tots els components del nucli cel·lular.
    4. suc vacuolar biologia Solució aquosa molt fluida, de caràcter gelatinós, continguda en els vacúols.
  2. per analogia Líquid que es desprèn d’un cos, comparable als sucs dels animals i de les plantes. De les escletxes de la caixa sortia un suc espès i pudent.
  3. fisiologia animal
    1. Secreció líquida fisiològica.
    2. suc gàstric Líquid clar secretat per la mucosa gàstrica.
    3. suc intestinal Líquid clar, groguenc i alcalí, secretat per les glàndules de la mucosa intestinal, que conté gran quantitat d’enzims hidrolítics que contribueixen a la digestió intestinal.
    4. suc pancreàtic Líquid viscós i alcalí secretat pel pàncrees.
  4. En certs guisats, la part líquida substanciosa i condimentada que acompanya les viandes cuinades. Lluç amb suc.
  5. figuradament
    1. Utilitat o profit que hom treu d’una cosa.
    2. Allò que té de substanciós una cosa. Treure el suc d’una cosa.
    3. sense suc ni bruc Sense substància ni gràcia.



    6. Vegeu també:
    suc2

■ suc1

masculí Líquid contingut en certs teixits de cossos organitzats la carn, el fruit de certes plantes, etc, d’on hom pot extreure’l per pressió, cocció, etc suc de fruita alimentació, indústries alimentàries Líquid obtingut de fruita fresca suc nuclear biologia Massa incolora que inclou tots els components del nucli cellular suc vacuolar biologia Solució aquosa molt fluida, de caràcter gelatinós, continguda en els vacúols per analogia Líquid que es desprèn d’un cos, comparable als sucs dels animals i de les plantes De les escletxes de la caixa sortia un suc espès i pudent fisiologia animal…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suc2

■ suc2

masculí dialectal Cop donat amb el cap Vegeu també suc 1