<title type="display">succentor</title>
Body
masculí catolicisme Sotscabiscol.
Es mostren 88940 resultats
succentoria
<title type="display">succentoria</title>
Accessory
Partició sil·làbica: suc_cen_to_ri_a
Body
femení catolicisme Càrrec de succentor; sotscabiscolia.
succentoria
femení catolicisme Càrrec de succentor sotscabiscolia
■
succés
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">succés</title>
Accessory
Etimologia: del ll. successus, -us, íd.
Body
-
[plural successos]
masculí
- Esdeveniment.
- Èxit, resultat feliç. Es va dedicar a pintar retrats, amb grandíssim succés.
■
succés
plural successos masculí Esdeveniment Èxit, resultat feliç Es va dedicar a pintar retrats, amb grandíssim succés
■
successibilitat
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">successibilitat</title>
Accessory
Etimologia: de successible
Body
femení Qualitat de successible.
■
successibilitat
femení Qualitat de successible
■
successible
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">successible</title>
Accessory
Etimologia: de succeir
Body
adjectiu Que té dret a succeir legítimament algú. Hereu successible.
■
successible
adjectiu Que té dret a succeir legítimament algú Hereu successible
■
successió
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">successió</title>
Accessory
Partició sil·làbica: suc_ces_si_ó
Etimologia: del ll. successio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: del ll. successio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
femení
-
- Acció de succeir;
- l’efecte.
-
- Fet de trobar-se o d’esdevenir-se una cosa darrere una altra en el temps o en l’espai. La successió dels dies i de les nits.
- ecologia Procés ordenat del desenvolupament de les comunitats, efectuat solament en una sola direcció, originat pel canvi del nombre d’individus de cada espècie i per l’establiment d’espècies noves, que poden eliminar lentament les poblacions originàries.
- matemàtiques Conjunt d’elements ordenats seguint l’ordre dels nombres naturals N.
- Descendència directa d’una persona. Ha mort sense successió.
-
- Allò en què una persona succeeix a una altra.
- especialment dret civil i dret català Fenomen jurídic pel qual una persona (causant) és canviada o substituïda per una altra (successor, hereu) en la titularitat dels drets o de les relacions jurídiques. Successió intestada.
- successió agnatícia dret romà Successió que rebia l’agnat més proper a manca d’hereu, bé que fos per successió intestada.
- successió al tron dret constitucional Sistema pel qual es regeix la successió hereditària a la corona o al tron.
- successió apostòlica cristianisme Continuïtat del ministeri de l’Església, que en legitima l’autenticitat i l’autoritat per raó de la seva procedència dels apòstols feta eficient per l’ordenació.
- successió per caps dret Modalitat de successió per la qual cadascú hereta per la seva persona i no pas per cap representació d’altri, i l’herència es divideix en tantes parts com individus hi són cridats.
- successió per estirps dret Heretament o successió que es produeix no pas perquè correspongui directament, sinó en el lloc d’un difunt, talment que l’herència és la mateixa que hauria correspost a la persona representada si vivia i no pas a les parts de cadascuna de les persones de l’estirp.
■
successió
femení Acció de succeir l’efecte Fet de trobar-se o d’esdevenir-se una cosa darrere una altra en el temps o en l’espai La successió dels dies i de les nits ecologia Procés ordenat del desenvolupament de les comunitats, efectuat solament en una sola direcció, originat pel canvi del nombre d’individus de cada espècie i per l’establiment d’espècies noves, que poden eliminar lentament les poblacions originàries matemàtiques Conjunt d’elements ordenats seguint l’ordre dels nombres naturals N Descendència directa d’una persona Ha mort sense successió Allò en què una persona succeeix a una altra…
■
successiu
| successiva
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">successiu</title>
Accessory
Partició sil·làbica: suc_ces_siu
Etimologia: del ll. td. successīvus, -a, -um, íd. 1a font: 1384
Etimologia: del ll. td. successīvus, -a, -um, íd. 1a font: 1384
Body
-
adjectiu
-
- Relatiu a la successió d’una cosa.
- drets successius dret civil Drets successoris.
-
- Dit de les coses que se succeeixen les unes a les altres.
- Consecutiu.
■
successiu
| successiva
adjectiu Relatiu a la successió d’una cosa drets successius dret civil Drets successoris Dit de les coses que se succeeixen les unes a les altres Consecutiu
■
successivament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">successivament</title>
Accessory
Etimologia: de successiu 1a font: s. XIV, Llull
Body
adverbi D’una manera successiva, l’un darrere l’altre.
■
successivament
adverbi D’una manera successiva, l’un darrere l’altre
■
successor
| successora
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">successor</title>
Accessory
Etimologia: del ll. successor, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
- adjectiu i masculí i femení Que succeeix a altri.
-
masculí i femení
- Persona que ocupa el lloc d’un altre en un càrrec, en una indústria, etc.
- dret civil El qui se subroga a un altre en quelcom que ha adquirit d’ell, per qualsevol títol de successió.
- successor universal dret català Hereu.
■
successor
| successora
adjectiu i masculí i femení Que succeeix a altri masculí i femení Persona que ocupa el lloc d’un altre en un càrrec, en una indústria, etc dret civil El qui se subroga a un altre en quelcom que ha adquirit d’ell, per qualsevol títol de successió successor universal dret català Hereu
■
successori
| successòria
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">successori</title>
Accessory
Etimologia: del ll. successorius, -a, -um, íd.
Body
- adjectiu i masculí i femení Relatiu o pertanyent a una successió.
- drets successoris dret civil Drets que hom té a la successió d’algú.
- pacte successori dret català Heretament.
■
successori
| successòria
adjectiu i masculí i femení Relatiu o pertanyent a una successió drets successoris dret civil Drets que hom té a la successió d’algú pacte successori dret català Heretament