Es mostren 88953 resultats

subvindre

subvindre

verb intransitiu Subvenir
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

subzona

subzona

femení estratigrafia Subdivisió de la unitat estratigràfica zona
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suc1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suc</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. sūcus ‘saba de les plantes; líquid del cos humà o dels animals’ (cf. eixugar) 1a font: s. XIV, Torcimany
    masculí
    1. Líquid contingut en certs teixits de cossos organitzats (la carn, el fruit de certes plantes, etc.), d’on hom pot extreure’l per pressió, cocció, etc.
    2. suc de fruita alimentació, indústries alimentàries Líquid obtingut de fruita fresca.
    3. suc nuclear biologia Massa incolora que inclou tots els components del nucli cel·lular.
    4. suc vacuolar biologia Solució aquosa molt fluida, de caràcter gelatinós, continguda en els vacúols.
  2. per analogia Líquid que es desprèn d’un cos, comparable als sucs dels animals i de les plantes. De les escletxes de la caixa sortia un suc espès i pudent.
  3. fisiologia animal
    1. Secreció líquida fisiològica.
    2. suc gàstric Líquid clar secretat per la mucosa gàstrica.
    3. suc intestinal Líquid clar, groguenc i alcalí, secretat per les glàndules de la mucosa intestinal, que conté gran quantitat d’enzims hidrolítics que contribueixen a la digestió intestinal.
    4. suc pancreàtic Líquid viscós i alcalí secretat pel pàncrees.
  4. En certs guisats, la part líquida substanciosa i condimentada que acompanya les viandes cuinades. Lluç amb suc.
  5. figuradament
    1. Utilitat o profit que hom treu d’una cosa.
    2. Allò que té de substanciós una cosa. Treure el suc d’una cosa.
    3. sense suc ni bruc Sense substància ni gràcia.



    6. Vegeu també:
    suc2

■ suc1

masculí Líquid contingut en certs teixits de cossos organitzats la carn, el fruit de certes plantes, etc, d’on hom pot extreure’l per pressió, cocció, etc suc de fruita alimentació, indústries alimentàries Líquid obtingut de fruita fresca suc nuclear biologia Massa incolora que inclou tots els components del nucli cellular suc vacuolar biologia Solució aquosa molt fluida, de caràcter gelatinós, continguda en els vacúols per analogia Líquid que es desprèn d’un cos, comparable als sucs dels animals i de les plantes De les escletxes de la caixa sortia un suc espès i pudent fisiologia animal…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suc2

■ suc2

masculí dialectal Cop donat amb el cap Vegeu també suc 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sucada

■ sucada

femení Acció de sucar Tros de pa, de bescuit, etc, sucat en vi, xocolata, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sucamulla

■ sucamulla

femení El fet de sucar pa en vi Fer sucamulla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sucar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sucar</title>

Etimologia: de suc1 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu Fer que certa quantitat d’un suc o d’un líquid qualsevol penetri una cosa i s’hi adhereixi, especialment ficant-la-hi i traient-la’n. Sucar pa en vi. Sucar galetes al cafè amb llet. No hi ha prou tinta per a sucar la ploma.
  2. intransitiu figuradament Participar en una cosa traient-ne un profit o un benefici. Quan una cosa promet ésser un bon negoci, tothom procura sucar-hi.
  3. intransitiu col·loquialment Fer l’acte sexual. Fa setmanes que no suco.
  4. transitiu dialectal esprémer 1 1. Sucar una llimona.

■ sucar

verb transitiu Fer que certa quantitat d’un suc o d’un líquid qualsevol penetri una cosa i s’hi adhereixi, especialment ficant-la-hi i traient-la’n Sucar pa en vi Sucar galetes al cafè amb llet No hi ha prou tinta per a sucar la ploma intransitiu figuradament Participar en una cosa traient-ne un profit o un benefici Quan una cosa promet ésser un bon negoci, tothom procura sucar-hi intransitiu colloquialment Fer l’acte sexual Fa setmanes que no suco transitiu dialectal esprémer 1 1 Sucar una llimona
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ succedani
| succedània


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">succedani</title>

Etimologia: del ll. succedaneus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu i masculí
    1. Que pot substituir quelcom pel fet de tenir propietats anàlogues. Un succedani del cafè.
    2. especialment farmàcia, indústria farmacèutica Dit de qualsevol producte que pot substituir-ne un altre amb efectes semblants i gairebé iguals per a una determinada aplicació.
  2. masculí alimentació, indústries alimentàries Producte amb unes propietats organolèptiques similars a les d’un altre producte, pel qual podria passar, però amb la manca d’un component bioquímic específic, que li dona caràcter.

■ succedani
| succedània

adjectiu i masculí Que pot substituir quelcom pel fet de tenir propietats anàlogues Un succedani del cafè especialment farmàcia, indústria farmacèutica Dit de qualsevol producte que pot substituir-ne un altre amb efectes semblants i gairebé iguals per a una determinada aplicació masculí alimentació, indústries alimentàries Producte amb unes propietats organolèptiques similars a les d’un altre producte, pel qual podria passar, però amb la manca d’un component bioquímic específic, que li dona caràcter
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ succedent

■ succedent

adjectiu Successor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ succeïdor
| succeïdora

■ succeïdor
| succeïdora

adjectiu i masculí i femení Successor
Traducció