Es mostren 88953 resultats

■ succeïment

■ succeïment

masculí Successió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ succeir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">succeir</title>

Partició sil·làbica: suc_ce_ir
Etimologia: del ll. succedĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. intransitiu Entrar en lloc d’altri en un càrrec, una dignitat, un títol, possessió de béns, drets i obligacions, com a hereu o legatari, o per causa de venda, donació, etc. La marquesa succeí al marquès en la possessió del castell.
    2. transitiu La marquesa succeí el marquès en la possessió del castell.
  2. intransitiu Una cosa, venir després de l’altra en el temps o en l’espai. L’hivern succeeix a la tardor.
  3. intransitiu Esdevenir-se, ocórrer. Des d’aquell dia, han succeït moltes coses.

■ succeir

verb intransitiu Entrar en lloc d’altri en un càrrec, una dignitat, un títol, possessió de béns, drets i obligacions, com a hereu o legatari, o per causa de venda, donació, etc La marquesa succeí al marquès en la possessió del castell transitiu La marquesa succeí el marquès en la possessió del castell intransitiu Una cosa, venir després de l’altra en el temps o en l’espai L’hivern succeeix a la tardor intransitiu Esdevenir-se, ocórrer Des d’aquell dia, han succeït moltes coses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ succeït

■ succeït

masculí Esdeveniment, cosa succeïda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

succentor

succentor

masculí catolicisme Sotscabiscol
Gran Diccionari de la llengua catalana

succentoria

succentoria

femení catolicisme Càrrec de succentor sotscabiscolia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ succés

■ succés

plural successos masculí Esdeveniment Èxit, resultat feliç Es va dedicar a pintar retrats, amb grandíssim succés
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ successibilitat

■ successibilitat

femení Qualitat de successible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ successible

■ successible

adjectiu Que té dret a succeir legítimament algú Hereu successible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ successió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">successió</title>

Partició sil·làbica: suc_ces_si_ó
Etimologia: del ll. successio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de succeir;
    2. l’efecte.
    1. Fet de trobar-se o d’esdevenir-se una cosa darrere una altra en el temps o en l’espai. La successió dels dies i de les nits.
    2. ecologia Procés ordenat del desenvolupament de les comunitats, efectuat solament en una sola direcció, originat pel canvi del nombre d’individus de cada espècie i per l’establiment d’espècies noves, que poden eliminar lentament les poblacions originàries.
    3. matemàtiques Conjunt d’elements ordenats seguint l’ordre dels nombres naturals N.
  3. Descendència directa d’una persona. Ha mort sense successió.
    1. Allò en què una persona succeeix a una altra.
    2. especialment dret civil i dret català Fenomen jurídic pel qual una persona (causant) és canviada o substituïda per una altra (successor, hereu) en la titularitat dels drets o de les relacions jurídiques. Successió intestada.
    3. successió agnatícia dret romà Successió que rebia l’agnat més proper a manca d’hereu, bé que fos per successió intestada.
    4. successió al tron dret constitucional Sistema pel qual es regeix la successió hereditària a la corona o al tron.
    5. successió apostòlica cristianisme Continuïtat del ministeri de l’Església, que en legitima l’autenticitat i l’autoritat per raó de la seva procedència dels apòstols feta eficient per l’ordenació.
    6. successió per caps dret Modalitat de successió per la qual cadascú hereta per la seva persona i no pas per cap representació d’altri, i l’herència es divideix en tantes parts com individus hi són cridats.
    7. successió per estirps dret Heretament o successió que es produeix no pas perquè correspongui directament, sinó en el lloc d’un difunt, talment que l’herència és la mateixa que hauria correspost a la persona representada si vivia i no pas a les parts de cadascuna de les persones de l’estirp.

■ successió

femení Acció de succeir l’efecte Fet de trobar-se o d’esdevenir-se una cosa darrere una altra en el temps o en l’espai La successió dels dies i de les nits ecologia Procés ordenat del desenvolupament de les comunitats, efectuat solament en una sola direcció, originat pel canvi del nombre d’individus de cada espècie i per l’establiment d’espècies noves, que poden eliminar lentament les poblacions originàries matemàtiques Conjunt d’elements ordenats seguint l’ordre dels nombres naturals N Descendència directa d’una persona Ha mort sense successió Allò en què una persona succeeix a una altra…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ successiu
| successiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">successiu</title>

Partició sil·làbica: suc_ces_siu
Etimologia: del ll. td. successīvus, -a, -um, íd. 1a font: 1384
    adjectiu
    1. Relatiu a la successió d’una cosa.
    2. drets successius dret civil Drets successoris.
    1. Dit de les coses que se succeeixen les unes a les altres.
    2. Consecutiu.

■ successiu
| successiva

adjectiu Relatiu a la successió d’una cosa drets successius dret civil Drets successoris Dit de les coses que se succeeixen les unes a les altres Consecutiu
Informació complementària
Traducció