Es mostren 88939 resultats

■ sucrer
| sucrera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sucrer</title>

Etimologia: de sucre1 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al sucre, a la fabricació del sucre. Indústria sucrera. La producció sucrera d’un país.
  2. masculí i femení
    1. Persona que fabrica sucre o en ven.
    2. Persona que prepara i ven confitures i dolços, anomenat també confiter.
  3. femení Fàbrica de sucre.
  4. femení Vas en què hom guarda i serveix el sucre.

■ sucrer
| sucrera

adjectiu Relatiu o pertanyent al sucre, a la fabricació del sucre Indústria sucrera La producció sucrera d’un país masculí i femení Persona que fabrica sucre o en ven Persona que prepara i ven confitures i dolços, anomenat també confiter femení Fàbrica de sucre femení Vas en què hom guarda i serveix el sucre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sucreria

■ sucreria

femení Indústria d’obtenció de sucre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sucroclàstic
| sucroclàstica

■ sucroclàstic
| sucroclàstica

adjectiu bioquímica Dit de l’enzim capaç d’hidrolitzar els sucres
Gran Diccionari de la llengua catalana

sucrol

sucrol

masculí alimentació, indústries alimentàries Dulcina
Gran Diccionari de la llengua catalana

sucrós
| sucrosa

sucrós
| sucrosa

adjectiu Semblant al sucre quant al gust
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suctor
| suctora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suctor</title>

  1. adjectiu Que xucla.
  2. masculí zoologia
    1. plural Classe de protozous d’aigua dolça o marins, amb unes prolongacions filiformes o tentacles que segreguen una substància enganxosa, i que s’alimenten de preses que s’adhereixen als tentacles i els xuclen els líquids orgànics. El gènere més important és l’acineta.
    2. singular Protozou de la classe dels suctors.

■ suctor
| suctora

adjectiu Que xucla masculí zoologia plural Classe de protozous d’aigua dolça o marins, amb unes prolongacions filiformes o tentacles que segreguen una substància enganxosa, i que s’alimenten de preses que s’adhereixen als tentacles i els xuclen els líquids orgànics El gènere més important és l’acineta singular Protozou de la classe dels suctors
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ súcub

■ súcub

masculí ocultisme Dimoni que, segons una superstició vulgar que arrenca de l’època medieval, prenia la forma d’una dona i tenia comerç carnal amb un home per induir-lo a pecar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ súcube

■ súcube

masculí ocultisme Súcub
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suculència

■ suculència

femení Qualitat de suculent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suculent
| suculenta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suculent</title>

Etimologia: del ll. suculentus, -a, -um ‘ple de suc’ 1a font: s. XX, Liost
    adjectiu
    1. Abundant en suc, especialment nutritiu.
    2. Substanciós, molt nutritiu. Una vianda suculenta. Un àpat suculent.
  2. figuradament Un diàleg suculent.
  3. botànica Dit de les fulles, de les tiges o de les plantes molt carnoses, gruixudes i sucoses.

■ suculent
| suculenta

adjectiu Abundant en suc, especialment nutritiu Substanciós, molt nutritiu Una vianda suculenta Un àpat suculent figuradament Un diàleg suculent botànica Dit de les fulles, de les tiges o de les plantes molt carnoses, gruixudes i sucoses
Informació complementària
Traducció