<title type="display">suprarenina</title>
Body
femení biologia, fisiologia animal i farmàcia, indústria farmacèutica Adrenalina.
Es mostren 88953 resultats
suprarenina
suprarenina
femení biologia , fisiologia animal i farmàcia, indústria farmacèutica Adrenalina
■
suprasegmental
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suprasegmental</title>
Body
adjectiu fonètica, fonologia Dit del fenomen fònic que afecta més d’un segment o fonema, com ara l’accent, la quantitat o el to.
■
suprasegmental
adjectiu fonètica, fonologia Dit del fenomen fònic que afecta més d’un segment o fonema, com ara l’accent, la quantitat o el to
■
suprasensible
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suprasensible</title>
Accessory
Etimologia: de sensible
Body
adjectiu Que està per damunt de la realitat sensible.
■
suprasensible
adjectiu Que està per damunt de la realitat sensible
■
supraterrenal
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supraterrenal</title>
Accessory
Etimologia: de terrenal
Body
adjectiu Que està per damunt de les coses terrenals.
■
supraterrenal
adjectiu Que està per damunt de les coses terrenals
■
suprem
| suprema
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suprem</title>
Accessory
Etimologia: del ll. supremus, -a, -um, íd., superlatiu de supĕrus, -a, -um ‘que és a sobre’, der. de super 1a font: c. 1610
Body
-
adjectiu
-
- Superior a tots els altres, que ateny el grau màxim. El poder suprem.
- el suprem dret processal Tribunal suprem.
- l’ésser suprem Déu.
- Dit del darrer moment, de la mort. L’hora suprema. El moment suprem.
■
suprem
| suprema
adjectiu Superior a tots els altres, que ateny el grau màxim El poder suprem el suprem dret processal Tribunal suprem l’ésser suprem Déu Dit del darrer moment, de la mort L’hora suprema El moment suprem
■
supremacia
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supremacia</title>
Accessory
Partició sil·làbica: su_pre_ma_ci_a
Etimologia: de l’angl. supremacy, íd., der. de supreme, del fr. supreme, i aquest, del ll. supremus ‘suprem’; mot format segons primacy ‘primacia, primat’ 1a font: 1868, DLCo.
Etimologia: de l’angl. supremacy, íd., der. de supreme, del fr. supreme, i aquest, del ll. supremus ‘suprem’; mot format segons primacy ‘primacia, primat’ 1a font: 1868, DLCo.
Body
-
femení
- Poder absolut, preeminència sobre tota altra autoritat.
- llei de supremacia història eclesiàstica Llei del parlament anglès (1535) per la qual el rei era proclamat cap suprem de l’Església Anglicana.
■
supremacia
femení Poder absolut, preeminència sobre tota altra autoritat llei de supremacia història eclesiàstica Llei del parlament anglès 1535 per la qual el rei era proclamat cap suprem de l’Església Anglicana
■
supremacisme
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supremacisme</title>
Body
masculí ciències polítiques i sociologia Ideologia que propugna la supremacia o
superioritat natural d’un grup d’individus respecte a un altre o d’altres per raons d’ètnia, de llengua, de religió o d’altres.
■
supremacisme
masculí ciències polítiques i sociologia Ideologia que propugna la supremacia o superioritat natural d’un grup d’individus respecte a un altre o d’altres per raons d’ètnia, de llengua, de religió o d’altres
■
supremacista
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supremacista</title>
Body
-
ciències polítiques i sociologia
- adjectiu Relatiu o pertanyent al supremacisme.
- adjectiu i masculí i femení Defensor del supremacisme.
■
supremacista
ciències polítiques i sociologia adjectiu Relatiu o pertanyent al supremacisme adjectiu i masculí i femení Defensor del supremacisme
■
supremament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supremament</title>
Accessory
Etimologia: de suprem
Body
adverbi D’una manera suprema.
■
supremament
adverbi D’una manera suprema
■
suprematisme
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suprematisme</title>
Body
masculí art Tendència pictòrica de caràcter no figuratiu que abandona la representació de la figura humana (i dels objectes naturals en general) per tal de trobar nous símbols per a provocar sentiments directes.
■
suprematisme
masculí art Tendència pictòrica de caràcter no figuratiu que abandona la representació de la figura humana i dels objectes naturals en general per tal de trobar nous símbols per a provocar sentiments directes