Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ suprimible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suprimible</title>

Etimologia: de suprimir

adjectiu Que pot ésser suprimit.

■ suprimible

adjectiu Que pot ésser suprimit

■ suprimir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suprimir</title>

Etimologia: del ll. supprĭmĕre, íd. 1a font: 1628

verb transitiu Fer desaparèixer. Suprimir dues ratlles d’un escrit. El papa va suprimir algunes festes. Suprimir una plaça per raons d’economia. Suprimir una pensió a algú.

■ suprimir

verb transitiu Fer desaparèixer Suprimir dues ratlles d’un escrit El papa va suprimir algunes festes Suprimir una plaça per raons d’economia Suprimir una pensió a algú

■ supuració

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supuració</title>

Partició sil·làbica: su_pu_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. suppuratio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.

femení

patologia

Producció de pus.
Matèria supurada.

■ supuració

femení patologia Producció de pus Matèria supurada

■ supurar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supurar</title>

Etimologia: del ll. suppurare, íd. 1a font: 1803, DEst.

verb intransitiu patologia Formar-se i vessar-se pus.

■ supurar

verb intransitiu patologia Formar-se i vessar-se pus

■ supuratiu

| supurativa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supuratiu</title>

Partició sil·làbica: su_pu_ra_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. suppuratus, -a, -um, participi de suppurare ‘supurar’ 1a font: 1839, DLab.

patologia

adjectiu Que produeix supuració.
adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica i terapèutica Dit de l’agent o droga que promou la supuració.

■ supuratiu

| supurativa

patologia adjectiu Que produeix supuració adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica i terapèutica Dit de l’agent o droga que promou la supuració

■ suputació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suputació</title>

Partició sil·làbica: su_pu_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. supputatio, -ōnis, íd.

femení Acció de suputar.

■ suputació

femení Acció de suputar

■ suputar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suputar</title>

Etimologia: del ll. supputare, íd. 1a font: 1803, DEst.

verb transitiu Avaluar indirectament una quantitat.

■ suputar

verb transitiu Avaluar indirectament una quantitat

■ suquejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suquejar</title>

Etimologia: de suc¹

verb intransitiu Treure suc. La ferida li suqueja.

■ suquejar

verb intransitiu Treure suc La ferida li suqueja

■ suquet

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suquet</title>

Homòfon: soquet
Etimologia: de suc¹

masculí gastronomia Plat de peix variat, de vegades amb crustacis i mol·luscs, preparat amb un sofregit d’oli, all, farina, tomàquet i julivert, al qual hom afegeix aigua, sal i pebre.

■ suquet

masculí gastronomia Plat de peix variat, de vegades amb crustacis i molluscs, preparat amb un sofregit d’oli, all, farina, tomàquet i julivert, al qual hom afegeix aigua, sal i pebre

■ sura

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sura</title>

femení islamisme Nom que rep cadascun dels 114 capítols de què consta l’Alcorà.

■ sura

femení islamisme Nom que rep cadascun dels 114 capítols de què consta l’Alcorà

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ suprimible

■ suprimir

■ supuració

■ supurar

■ supuratiu | supurativa

■ supuratiu | supurativa

■ suputació

■ suputar

■ suquejar

■ suquet

■ sura

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ supuratiu

| supurativa

■ supuratiu

| supurativa

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia