Es mostren 88934 resultats

■ surar

surar

Homòfon: surà
Etimologia: de suro 1a font: s. XIII
    verb intransitiu
  1. Sostenir-se un cos a la superfície d’un líquid; flotar. Si els tireu a l’aigua, alguns suren, però la major part se’n van a fons.
  2. figuradament Prosperar. Malgrat mil entrebancs, ell va surant. La veritat sempre sura.

■ surar

verb intransitiu Sostenir-se un cos a la superfície d’un líquid flotar Si els tireu a l’aigua, alguns suren, però la major part se’n van a fons figuradament Prosperar Malgrat mil entrebancs, ell va surant La veritat sempre sura
Informació complementària
Traducció

■ sureda

sureda

Etimologia: de suro 1a font: s. XII
femení geobotànica Bosc de sureres.

■ sureda

femení geobotànica Bosc de sureres
Traducció

surellenc | surellenca

surellenc

adjectiu i masculí i femení De Sureda (Rosselló).

surellenc | surellenca

adjectiu i masculí i femení De Sureda Rosselló

surena

surena

masculí història Títol del més alt dignatari, després del rei, entre els parts i, després, entre els sassànides.

surena

masculí història Títol del més alt dignatari, després del rei, entre els parts i, després, entre els sassànides

■ surenc

surenc

masculí botànica Sureny.

■ surenc

masculí botànica Sureny
Traducció

■ sureny

sureny

Etimologia: de suro
    masculí botànica
  1. Bolet de la família de les boletàcies (Boletus [Tubiporus] edulis), de capell hemisfèric o convex, bru ocraci i carn blanca, molt apreciat com a comestible.
  2. Cigró.
  3. sureny castany Bolet de la família de les boletàcies (Gyroporus castaneus), de barret gruixut i finament vellutat, carn buida, de color bru blanquinós, i comestible.
  4. sureny fosc Bolet de la família de les boletàcies (Boletus [Tubiporus] aereus), de color sépia, cama robusta, carn ferma i blanca, i excel·lent com a comestible.

■ sureny

masculí botànica Bolet de la família de les boletàcies Boletus Tubiporus edulis , de capell hemisfèric o convex, bru ocraci i carn blanca, molt apreciat com a comestible Cigró sureny castany Bolet de la família de les boletàcies Gyroporus castaneus , de barret gruixut i finament vellutat, carn buida, de color bru blanquinós, i comestible sureny fosc Bolet de la família de les boletàcies Boletus Tubiporus aereus , de color sépia, cama robusta, carn ferma i blanca, i excellent com a comestible
Traducció

■ surer | surera

surer

Etimologia: de suro
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent al suro. Indústria surera.
    2. alzina surera botànica Surera.
    3. alzina surera botànica Surolí.
  2. botànica i indústries forestals
    1. femení Arbre perennifoli de la família de les fagàcies (Quercus suber), d’escorça amb molt de suro, de fulles ovals, tomentoses pel dessota, fruits en gla, del qual és tret el suro, en pannes.
    2. masculí Surera.
  3. masculí ictiologia ballesta 6.

■ surer | surera

adjectiu Relatiu o pertanyent al suro Indústria surera alzina surera botànica Surera alzina surera botànica Surolí botànica i indústries forestals femení Arbre perennifoli de la família de les fagàcies Quercus suber , d’escorça amb molt de suro, de fulles ovals, tomentoses pel dessota, fruits en gla, del qual és tret el suro, en pannes masculí Surera masculí ictiologia ballesta 6
Traducció

■ surf

surf

Etimologia: reducció de l’angl. surfboard (instrument) o surfriding (pràctica esportiva), de surf ‘onatge’ i board ‘planxa’ o riding ‘equitació’; els nord-americans anomenen l’esport surfing; l’exercici esportiu és d’origen polinèsic
    masculí esports
    1. Esport nàutic que consisteix a planar amb una planxa de surf sobre la cresta de grans onades. Fer surf al Mediterrani. Fer surf sobre una onada gegant.
    2. surf pla Surf que consisteix a planar sobre les onades amb una planxa més petita que la de surf en què l’esportista, estirat, recolza la part superior del cos.
    3. surf sense planxa Surf que hom practica deixant lliscar el cos sobre les onades, generalment amb l’ajut d’unes petites pales lligades a les mans que permeten dirigir els moviments a l’aigua.
  2. surf aeri Modalitat de paracaigudisme esportiu que consisteix a fer figures i piruetes durant la caiguda lliure aprofitant la resistència que l’aire oposa a una planxa de surf que el saltador porta fixada als peus.
  3. surf d’arena Esport que consisteix a lliscar per pendents d’arena, especialment al desert, mantenint l’equilibri sobre una planxa.
  4. surf de caiac Esport nàutic generalment practicat al mar que consisteix a mantenir-se en equilibri sobre grans onades amb un caiac de surf.
    1. surf de neu Modalitat d’esquí que consisteix a lliscar per la neu mantenint l’equilibri damunt d’una planxa de neu.
    2. surf de neu alpí (o surf alpí) Disciplina de surf de neu que consisteix a fer descensos per pistes alpines de diferent desnivell.
    3. surf d’estil lliure Disciplina de surf de neu en què predomina l’execució de salts i de trucs.
    4. surf forapista Modalitat de competició de surf de neu practicada sobre neu verge.
  6. surf de rem [sigla SUP] Esport nàutic que consisteix a desplaçar-se per aigües tranquil·les o sobre les ones dalt d’una planxa de rem, dempeus i mantenint l’equilibri amb l’ajuda d’un rem.
  7. surf d’estel Esport nàutic que es practica sobre una planxa i en què l’esportista, amb l’ajuda d’un estel de tracció que l’arrossega, es manté en equilibri sobre l’aigua i fa salts i acrobàcies.
  8. surf de vela Esport nàutic que consisteix a navegar amb una planxa de vela.

■ surf

masculí esports Esport nàutic que consisteix a planar amb una planxa de surf sobre la cresta de grans onades Fer surf al Mediterrani Fer surf sobre una onada gegant surf pla Surf que consisteix a planar sobre les onades amb una planxa més petita que la de surf en què l’esportista, estirat, recolza la part superior del cos surf sense planxa Surf que hom practica deixant lliscar el cos sobre les onades, generalment amb l’ajut d’unes petites pales lligades a les mans que permeten dirigir els moviments a l’aigua surf aeri Modalitat de paracaigudisme esportiu que consisteix a fer figures i…
Traducció

surfejar

surfejar

Etimologia: de surf
    verb esports
  1. intransitiu Fer surf. Surfejar a l’oceà Pacífic.
  2. transitiu Mantenir l’equilibri a la cresta (d’una onada) sobre una planxa de surf mentre va avançant en direcció a la costa. Surfejar una onada de 5 metres.

surfejar

verb esports intransitiu Fer surf Surfejar a l’oceà Pacífic transitiu Mantenir l’equilibri a la cresta d’una onada sobre una planxa de surf mentre va avançant en direcció a la costa Surfejar una onada de 5 metres
Informació complementària
Traducció

■ surfista

surfista

Etimologia: de surf
adjectiu i masculí i femení esports Que practica el surf.

■ surfista

adjectiu i masculí i femení esports Que practica el surf
Traducció