Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

suprematista

<title type="display">suprematista</title>

art

adjectiu Relatiu o pertanyent al suprematisme.
masculí i femení Seguidor del suprematisme.

suprematista

art adjectiu Relatiu o pertanyent al suprematisme masculí i femení Seguidor del suprematisme

■ supressió

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supressió</title>

Partició sil·làbica: su_pres_si_ó
Etimologia: del ll. suppressio, -ōnis ‘opressió’, íd. 1a font: 1696, DLac.

femení

Acció de suprimir;
l’efecte.

■ supressió

femení Acció de suprimir l’efecte

■ supressiu

| supressiva

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supressiu</title>

Partició sil·làbica: su_pres_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. suppressus, -a, -um, participi de supprimĕre ‘enfonsar; suprimir’

adjectiu Que tendeix a suprimir.

■ supressiu

| supressiva

adjectiu Que tendeix a suprimir

■ supressor

| supressora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supressor</title>

Etimologia: del ll. suppressor, -ōris ‘encobridor’

adjectiu Que suprimeix.
femení electrònica Una de les reixes auxiliars de certs tubs electrònics.

■ supressor

| supressora

adjectiu Que suprimeix femení electrònica Una de les reixes auxiliars de certs tubs electrònics

■ suprimible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suprimible</title>

Etimologia: de suprimir

adjectiu Que pot ésser suprimit.

■ suprimible

adjectiu Que pot ésser suprimit

■ suprimir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suprimir</title>

Etimologia: del ll. supprĭmĕre, íd. 1a font: 1628

verb transitiu Fer desaparèixer. Suprimir dues ratlles d’un escrit. El papa va suprimir algunes festes. Suprimir una plaça per raons d’economia. Suprimir una pensió a algú.

■ suprimir

verb transitiu Fer desaparèixer Suprimir dues ratlles d’un escrit El papa va suprimir algunes festes Suprimir una plaça per raons d’economia Suprimir una pensió a algú

■ supuració

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supuració</title>

Partició sil·làbica: su_pu_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. suppuratio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.

femení

patologia

Producció de pus.
Matèria supurada.

■ supuració

femení patologia Producció de pus Matèria supurada

■ supurar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supurar</title>

Etimologia: del ll. suppurare, íd. 1a font: 1803, DEst.

verb intransitiu patologia Formar-se i vessar-se pus.

■ supurar

verb intransitiu patologia Formar-se i vessar-se pus

■ supuratiu

| supurativa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supuratiu</title>

Partició sil·làbica: su_pu_ra_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. suppuratus, -a, -um, participi de suppurare ‘supurar’ 1a font: 1839, DLab.

patologia

adjectiu Que produeix supuració.
adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica i terapèutica Dit de l’agent o droga que promou la supuració.

■ supuratiu

| supurativa

patologia adjectiu Que produeix supuració adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica i terapèutica Dit de l’agent o droga que promou la supuració

■ suputació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suputació</title>

Partició sil·làbica: su_pu_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. supputatio, -ōnis, íd.

femení Acció de suputar.

■ suputació

femení Acció de suputar

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

suprematista

■ supressió

■ supressiu | supressiva

■ supressiu | supressiva

■ supressor | supressora

■ supressor | supressora

■ suprimible

■ suprimir

■ supuració

■ supurar

■ supuratiu | supurativa

■ supuratiu | supurativa

■ suputació

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ supressiu

| supressiva

■ supressiu

| supressiva

■ supressor

| supressora

■ supressor

| supressora

■ supuratiu

| supurativa

■ supuratiu

| supurativa

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia