Es mostren 88953 resultats

■ tabolejar

■ tabolejar

verb intransitiu Fer tabola
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ taboll
| tabolla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">taboll</title>

Etimologia: potser confluència de mots de l’àr. vg. dels moriscos valencians, especialment de l’arrel habal ‘aclaparar’, amb possible influx de batollar ‘fer caure la fruita madura’ 1a font: s. XV
    adjectiu
  1. Mig madur, que ja comença a verolar. Segar el blat taboll. Les figues tabolles són indigestes.
  2. Curt de seny; groller, descortès.

■ taboll
| tabolla

adjectiu Mig madur, que ja comença a verolar Segar el blat taboll Les figues tabolles són indigestes Curt de seny groller, descortès
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tabolleria

■ tabolleria

femení Condició de taboll
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

taborita


<title type="display">taborita</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als taborites.
  2. masculí i femení història Seguidor de l’ala radical hussita, organitzada per Jan Žižka a la plaça forta de Tabor (Bohèmia) el 1420.

taborita

adjectiu Relatiu o pertanyent als taborites masculí i femení història Seguidor de l’ala radical hussita, organitzada per Jan Žižka a la plaça forta de Tabor Bohèmia el 1420
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tabú


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tabú</title>

Etimologia: de l’angl. taboo, íd., i aquest, de tabu ‘prohibit’, mot de la llengua de l’arxipèlag de Tonga (Polinèsia) introduït el 1777 pel capità James Cook (1728-1779) i usat primer en el seu únic valor polinèsic d’adj. i després substantivat en angl 1a font: 1932, DFa.
    [plural tabús] masculí
  1. etnologia, religió i sociologia Mot usat per a caracteritzar les diverses prohibicions màgiques d’un àmbit cultural determinat (designa tot allò que no pertany a l’ús quotidià d’aquest grup).
  2. psiquiatria Sentiment indicador d’un conflicte intrapsíquic entre intensos desigs inconscients i la prohibició de dur-los a la pràctica.
  3. per extensió Interdicció convencional basada en prejudicis o conveniències socials. Parlar de segons què era un tema tabú.
  4. mot tabú (o tabú lexical) lingüística Interdicció en una llengua d’un mot determinat.

■ tabú

plural tabús masculí etnologia , religió i sociologia Mot usat per a caracteritzar les diverses prohibicions màgiques d’un àmbit cultural determinat designa tot allò que no pertany a l’ús quotidià d’aquest grup psiquiatria Sentiment indicador d’un conflicte intrapsíquic entre intensos desigs inconscients i la prohibició de dur-los a la pràctica per extensió Interdicció convencional basada en prejudicis o conveniències socials Parlar de segons què era un tema tabú mot tabú o tabú lexical lingüística Interdicció en una llengua d’un mot determinat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tabuista

■ tabuista

masculí i femení Persona versada en tabús
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tabuístic
| tabuística

■ tabuístic
| tabuística

adjectiu Relatiu o pertanyent als tabús
Gran Diccionari de la llengua catalana

tabuixar


<title type="display">tabuixar</title>

Etimologia: d’origen incert, probable resultat d’un encreuament de mots quasiparònims com tambor (abans tabor, abuixar i atabalar 1a font: s. XIV, Llull
verb transitiu dialectal antigament Atabuixar.

tabuixar

verb transitiu dialectal antigament Atabuixar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tabulació

■ tabulació

femení Acció de tabular l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tabulador
| tabuladora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tabulador</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. tabulatus, -a, -um, participi de tabulare ‘acoblar planxes o posts’
  1. adjectiu Que tabula.
  2. femení informàtica i màquines i instruments d’oficina Tecla que controla la tabulació en una màquina d’escriure, en una impressora o en una pantalla.
  3. masculí màquines i instruments d’oficina Dispositiu auxiliar de certes màquines d’escriure que permet, en detenir el carro als indrets seleccionats, d’escriure columnes de números o de començar les diferents ratlles d’un escrit a diverses distàncies del marge.
  4. femení màquines i instruments d’oficina Màquina que escriu en caràcters ordinaris les indicacions contingudes en forma de forat en les targetes perforades i que, en el cas que siguin xifres, n’efectua les operacions i n’imprimeix el resultat.

■ tabulador
| tabuladora

adjectiu Que tabula femení informàtica i màquines i instruments d’oficina Tecla que controla la tabulació en una màquina d’escriure, en una impressora o en una pantalla masculí màquines i instruments d’oficina Dispositiu auxiliar de certes màquines d’escriure que permet, en detenir el carro als indrets seleccionats, d’escriure columnes de números o de començar les diferents ratlles d’un escrit a diverses distàncies del marge femení màquines i instruments d’oficina Màquina que escriu en caràcters ordinaris les indicacions contingudes en forma de forat en les targetes perforades i que, en el…
Traducció