Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ taenita

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">taenita</title>

Partició sil·làbica: ta_e_ni_ta

femení mineralogia Mineral meteorític constituït per ferro i níquel, aquest darrer en proporció superior al 20%.

■ taenita

femení mineralogia Mineral meteorític constituït per ferro i níquel, aquest darrer en proporció superior al 20%

■ taf-taf

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">taf-taf</title>

masculí Onomatopeia que reprodueix el soroll d’un motor d’explosió.

■ taf-taf

masculí Onomatopeia que reprodueix el soroll d’un motor d’explosió

■ tafanari

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tafanari</title>

masculí col·loquialment Cul, anques.

■ tafanari

masculí colloquialment Cul, anques

■ tafanejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tafanejar</title>

Etimologia: de tafaner 1a font: 1839, DLab.

verb

transitiu

Exercir algú la seva curiositat en coses que no li haurien d’importar, en afers d’altri. Ho tafaneja tot.
usat absolutament Tafanejaven tot el dia.

■ tafanejar

verb transitiu Exercir algú la seva curiositat en coses que no li haurien d’importar, en afers d’altri Ho tafaneja tot usat absolutament Tafanejaven tot el dia

■ tafaner

| tafanera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tafaner</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement alteració de tofoner, der. de tòfona, aplicat inicialment a persones o gossos cercadors de tòfones que furguen i ho remenen tot 1a font: 1618

adjectiu i masculí i femení Amic de tafanejar.

■ tafaner

| tafanera

adjectiu i masculí i femení Amic de tafanejar

■ tafanerament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tafanerament</title>

Etimologia: de tafaner

adverbi Amb tafaneria.

■ tafanerament

adverbi Amb tafaneria

■ tafaneria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tafaneria</title>

Partició sil·làbica: ta_fa_ne_ri_a
Etimologia: de tafaner 1a font: s. XX, Oller

femení

Qualitat de tafaner.
Acte propi d’una persona tafanera.
[generalment en pl] Indiscrecions, intimitats, etc., que hom escampa.

■ tafaneria

femení Qualitat de tafaner Acte propi d’una persona tafanera generalment en pl Indiscrecions, intimitats, etc, que hom escampa

■ tafarra¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tafarra</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de l’àr. dial. ṭafar, íd., mot sobretot dels parlars occidentals i baleàrics

femení Rabasta.

Vegeu també:
tafarra²

■ tafarra¹

femení Rabasta Vegeu també tafarra 2

■ tafarra²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tafarra</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de tafarrer, pres per un derivat, enllaçant amb tafarra¹

dialectal

femení Vanitat, presumpció.
masculí i femení Persona presumida.

Vegeu també:

■ tafarra²

dialectal femení Vanitat, presumpció masculí i femení Persona presumida Vegeu també tafarra 1

■ tafarrejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tafarrejar</title>

Etimologia: de tafarrer

verb intransitiu dialectal Ostentar vanitat; presumir.

■ tafarrejar

verb intransitiu dialectal Ostentar vanitat presumir