Es mostren 88940 resultats

■ arrasament

■ arrasament

masculí Acció d’arrasar l’efecte geomorfologia Procés erosiu sofert per un relleu fins a la seva desaparició
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrasar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrasar</title>

Etimologia: de ras3, participi de raure 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
    1. Enderrocar fins arran de terra, no deixar pedra sobre pedra. Arrasar una ciutat.
    2. Tallar arran. Arrasar l’herbei.
    3. Fer malbé, destruir del tot (un sembrat). Una tempestat va arrasar els camps.
  2. Fer rasa (una mesura) llevant-li el curull per tal que el contingut arribi just al nivell de les vores.

■ arrasar

verb transitiu Enderrocar fins arran de terra, no deixar pedra sobre pedra Arrasar una ciutat Tallar arran Arrasar l’herbei Fer malbé, destruir del tot un sembrat Una tempestat va arrasar els camps Fer rasa una mesura llevant-li el curull per tal que el contingut arribi just al nivell de les vores
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrasat
| arrasada

■ arrasat
| arrasada

adjectiu indústria tèxtil Dit del drap de llana sense batanar i generalment tos, sense cap rastre de pèl en la superfície
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrasatge

■ arrasatge

masculí indústria tèxtil Operació d’acabament a la qual són sotmesos certs teixits per tal d’eliminar-ne el pèl o el borrissol, sota l’acció de les màquines anomenades tondoses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrasir-se

■ arrasir-se

verb pronominal Posar-se ras el cel
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrastellament

■ arrastellament

masculí Acció d’arrastellar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrastellar

■ arrastellar

verb transitiu Disposar formant rastellera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

arrastrar


<title type="display">arrastrar</title>

Etimologia: de rastre
verb intransitiu jocs d’entreteniment En certs jocs de cartes, tirar trumfo per obligar els altres jugadors també a tirar-ne.

arrastrar

verb intransitiu jocs d’entreteniment En certs jocs de cartes, tirar trumfo per obligar els altres jugadors també a tirar-ne
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrauliment

■ arrauliment

masculí Acció d’arraulir o d’arraulir-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arraulir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arraulir</title>

Partició sil·làbica: ar_rau_lir
Etimologia: del ll. vg. *adrigorire o *inrigorire, der. de rigor ‘enravenament (sobretot pel fred)’, passant per *arreorir i amb dissimilació de les r 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Ajupir, abatre. Li ventà un cop de puny i l’arraulí.
  2. pronominal Arrupir-se, arronsar-se. Arraulir-se de fred.

■ arraulir

verb transitiu Ajupir, abatre Li ventà un cop de puny i l’arraulí pronominal Arrupir-se, arronsar-se Arraulir-se de fred
Informació complementària
Traducció