Es mostren 88953 resultats

■ tancar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tancar</title>

Etimologia: de l’oc. tancar, íd., ‘deturar’, i aquest, probablement d’un preromà *tanko ‘subjectar, fixar’, segurament indoeuropeu 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Fixar davant una obertura, posar en un pas alguna cosa que l’intercepti. Tancar una porta. Tancar un camí amb una barrera.
    2. Fer funcionar el dispositiu mitjançant el qual hom fixa la cosa que intercepta el pas, de manera que aquesta resti fixada i el pas interceptat. Tancar amb clau una porta. Tancar una aixeta. Tancar el pany.
    3. tancar de negre indústria tèxtil Pintar de negre el rengle de quadrats que limita el curs del dibuix d’un teixit.
    4. tancar la via ferrocarrils Advertir amb un senyal que els trens no poden passar.
    5. figuradament Tancar a algú el camí dels honors. Tancar les portes als mals pensaments.
    6. usat absolutament jocs d’entreteniment En el dòmino, posar una fitxa que impedeixi de continuar col·locant les que encara resten en poder dels jugadors.
    7. tancar les portes (a algú) figuradament Refusar de rebre’l. Totes les portes li foren tancades.
    1. transitiu Ajuntar les vores (d’una obertura). Tanca els ulls i obre la boca.
    2. pronominal Els ulls se li tanquen de son.
    3. tancar els ulls (a algú) figuradament Assistir-lo als seus darrers moments.
    4. tancar els ulls (a una cosa) figuradament No voler veure-la o conèixer-la. Tancar els ulls a l’evidència.
    5. tancar la boca (a algú) figuradament Impedir-li de parlar.
    6. tancar l’orella (a una cosa) figuradament No voler sentir-la. Tancar l’orella a la calúmnia.
  3. transitiu
    1. Moure al voltant de llur punt d’articulació dues o més parts del cos o d’un objecte, fent que no formin angle. Tancar les cames. Tancar un llibre. Tancar un ganivet. Tancar un ventall.
    2. figuradament Tancar la mà.
  4. transitiu
    1. Fer inaccessible allò que és obert, cloent-ho o unint les seves parts. Tancar una carta. Tancar el calaix.
    2. Privar l’entrada o l’accés en un lloc. Tancar una cambra. Ara tanquen les botigues a les vuit del vespre.
    3. figuradament Tancar una llista, una subscripció. Tancar un parèntesi.
    4. Suspendre el funcionament (d’un establiment, un negoci, etc.).
    5. tancar la marxa figuradament Anar al darrere de tot.
  5. transitiu Posar fi (a una cosa); cloure. Tancar una sessió, un debat.
    1. transitiu Posar dins un lloc tancat, privar de sortir d’un lloc, algú o alguna cosa. Tancar el bestiar a l’estable, al corral. Tancar un boig al manicomi. Tancar algú a la presó.
    2. pronominal Recloure’s voluntàriament en un lloc per allunyar-se dels altres. Tancar-se en un convent.
    3. pronominal ciències polítiques Fer una tancada.
  7. intransitiu Funcionar una tancadura. Aquest pany no tanca.

■ tancar

verb transitiu Fixar davant una obertura, posar en un pas alguna cosa que l’intercepti Tancar una porta Tancar un camí amb una barrera Fer funcionar el dispositiu mitjançant el qual hom fixa la cosa que intercepta el pas, de manera que aquesta resti fixada i el pas interceptat Tancar amb clau una porta Tancar una aixeta Tancar el pany tancar de negre indústria tèxtil Pintar de negre el rengle de quadrats que limita el curs del dibuix d’un teixit tancar la via ferrocarrils Advertir amb un senyal que els trens no poden passar figuradament Tancar a algú el camí dels honors Tancar les portes als…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tancat
| tancada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tancat</title>

Etimologia: de tancar
  1. adjectiu
    1. Que és tancat. He trobat la porta tancada.
    2. Dit d’una persona inaccessible, impermeable a corrents ideològics nous. Un esperit tancat.
    3. Dit d’una persona introvertida.
    4. electricitat Dit del circuit o de l’element del circuit que presenta continuïtat i, per tant, permet el pas del corrent elèctric.
    5. fonètica, fonologia Dit de l’emissió fonemàtica que ofereix, com a característica distintiva, un grau d’oclusió superior a una altra o a algunes altres emissions fonemàtiques. També s’anomena així la síl·laba travada, que acaba en consonant: cel, per-dut, etc.
    6. geometria Dit de la corba que és imatge contínua d’un cercle, és a dir, que no té punts finals, que divideix el pla en diverses parts.
    7. geometria Dit de la superfície que no té corbes frontera, cada punt de la qual té un entorn topològicament equivalent a un cercle.
    8. heràldica Dit del castell, la torre, el palau, etc., les obertures dels quals són d’un esmalt diferent del llur i del del camper o del de la peça que està carregant.
    9. heràldica Plegat.
    10. topologia Dit del conjunt que conté tots els punts que són límit d’una successió de punts del conjunt.
    11. topologia Dit d’un conjunt quan el seu complementari és obert.
    12. topologia Dit de l’interval que conté els seus punts extrems.
    13. tancat i barrat Completament tancat. He trobat el forn tancat i barrat.
  2. masculí
    1. Tanca. Al jardí hi havia un tancat de ferro.
    2. Terreny tancat destinat al pasturatge; closa.

■ tancat
| tancada

adjectiu Que és tancat He trobat la porta tancada Dit d’una persona inaccessible, impermeable a corrents ideològics nous Un esperit tancat Dit d’una persona introvertida electricitat Dit del circuit o de l’element del circuit que presenta continuïtat i, per tant, permet el pas del corrent elèctric fonètica, fonologia Dit de l’emissió fonemàtica que ofereix, com a característica distintiva, un grau d’oclusió superior a una altra o a algunes altres emissions fonemàtiques També s’anomena així la síllaba travada, que acaba en consonant cel, per-dut , etc geometria Dit de la corba que és imatge…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tancó

■ tancó

masculí dialectal Tancat petit que hi ha vora una casa de camp
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tanda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tanda</title>

Etimologia: probablement de l’àr. tanẓîm ‘disposició ordenada, en sèrie’, pronunciat en àr. vg. del país tànden, pl. tàndens, tandes, d’on es formà un sing. tanda 1a font: s. XIII
    femení
  1. Cadascun dels grups de persones que alternen en un treball. La primera tanda treballa de les sis a les nou; la segona, de les nou a les dotze.
    1. Cadascun dels moments o estones d’una activitat que s’assignen ordenadament als diversos participants per a exercir-la alternativament. A la font cal esperar tanda per a omplir el càntir. Arribar-li a algú la seva tanda.
    2. Cadascun dels períodes de treball en què és dividida la jornada laboral d’una empresa. Dues tandes de dia i una de nit.
    3. Part de temps que toca de regada a cada participant d’un dret d’usar l’aigua d’una séquia o d’un riu segons la reglamentació establerta.
    4. dret aragonès Espai de sis mesos d’arrendament de propietats urbanes, que hom compta a Aragó des de Nadal fins al 24 de juny.
    5. demanar tanda Demanar per a participar en una activitat que s’exerceix en moments successius i alternant-hi diverses persones.
    6. no donar tanda figuradament Parlar molt sense deixar parlar els altres.
    7. prendre (o agafar) tanda Disposar-se a observar l’ordre establert i a actuar en arribar el moment designat.
    8. tocar (o venir) la tanda (a algú) Arribar-li el moment d’actuar.
  3. Sèrie, conjunt de coses successives. La segona tanda de sardanes. Van començar una nova tanda de garrotades.

■ tanda

femení Cadascun dels grups de persones que alternen en un treball La primera tanda treballa de les sis a les nou la segona, de les nou a les dotze Cadascun dels moments o estones d’una activitat que s’assignen ordenadament als diversos participants per a exercir-la alternativament A la font cal esperar tanda per a omplir el càntir Arribar-li a algú la seva tanda Cadascun dels períodes de treball en què és dividida la jornada laboral d’una empresa Dues tandes de dia i una de nit Part de temps que toca de regada a cada participant d’un dret d’usar l’aigua d’una séquia o d’un riu segons la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tàndem


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tàndem</title>

Etimologia: de l’angl. tandem, íd., i aquest, del ll. tandem ‘finalment’, usat en argot, segurament estudiantil, en el sentit de at length ‘a la llarga’, i aplicat a vehicles llargs
    masculí
    1. Nom donat al conjunt de dos o més òrgans mecànics, animals, etc., disposats l’un darrere l’altre.
    2. electrotècnia i tecnologia Conjunt de dos o més dispositius o elements desplaçables o giratoris muntats de manera que puguin ésser accionats simultàniament.
    3. transports Tir de dos o més cavalls posats l’un darrere l’altre.
    4. transports Bicicleta per a dues persones o més, cadascuna de les quals disposa de selló, de pedals i de manillar, el qual és fix llevat del davanter que serveix per a canviar de direcció.
  2. en tàndem Dit de la disposició de dos o més animals, elements mecànics, màquines, etc., instal·lats o col·locats l’un darrere l’altre, de manera que combinen llurs efectes.

■ tàndem

masculí Nom donat al conjunt de dos o més òrgans mecànics, animals, etc, disposats l’un darrere l’altre electrotècnia i tecnologia Conjunt de dos o més dispositius o elements desplaçables o giratoris muntats de manera que puguin ésser accionats simultàniament transports Tir de dos o més cavalls posats l’un darrere l’altre transports Bicicleta per a dues persones o més, cadascuna de les quals disposa de selló, de pedals i de manillar, el qual és fix llevat del davanter que serveix per a canviar de direcció en tàndem Dit de la disposició de dos o més animals, elements mecànics, màquines, etc,…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tanetià
| tanetiana


<title type="display">tanetià</title>

Partició sil·làbica: ta_ne_ti_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al tanetià.
  2. masculí Estatge superior del paleocè, de fàcies marina, situat entre el montià i l’ilerdià.

tanetià
| tanetiana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al tanetià masculí Estatge superior del paleocè, de fàcies marina, situat entre el montià i l’ilerdià
Gran Diccionari de la llengua catalana

tang


<title type="display">tang</title>

Homòfon: tanc
    història
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als tangs.
  2. masculí i femení Membre de la dinastia imperial xinesa, que regnà del 618 al 907.

tang

història adjectiu Relatiu o pertanyent als tangs masculí i femení Membre de la dinastia imperial xinesa, que regnà del 618 al 907
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tanga

■ tanga

masculí indumentària Calces o calçotets que no cobreixen les natges
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tàngara


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tàngara</title>

Etimologia: del cast. tángara, i aquest, del tupí tangara, íd.
femení ornitologia Nom donat a qualsevol ocell de la família dels tanàgrids. Cal destacar la tàngara de set colors (Tanagra chilensis) i la tàngara escarlata (Pyranga rubra) del sud-est d’Amèrica del Nord.

■ tàngara

femení ornitologia Nom donat a qualsevol ocell de la família dels tanàgrids Cal destacar la tàngara de set colors Tanagra chilensis i la tàngara escarlata Pyranga rubra del sud-est d’Amèrica del Nord
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tangència

■ tangència

femení geometria El fet d’ésser tangent punt de tangència Punt de contacte de dues línies, de dues superfícies, tangents
Traducció