Es mostren 88953 resultats

■ tartaner
| tartanera

■ tartaner
| tartanera

masculí i femení Persona que mena una tartana antigament pesca Pescador que anava a pescar amb una tartana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tartany

■ tartany

masculí zoologia Papaterra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tartanya

■ tartanya

femení zoologia Papaterra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tàrtar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tàrtar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. Tartărus ‘infern, fondàries de la terra’
    masculí
  1. poèticament mitologia Infern.
  2. química orgànica
    1. Crémor tàrtar.
    2. tàrtar emètic Tartrat d’antimoni i potassi hemihidratat, K(SbO)C4H4O6 · ½H2O, cristalls incolors, eflorescents a l’aire, que hom obté per escalfament de l’òxid d’antimoni (III) amb una solució de crémor tàrtar.



    3. Vegeu també:
    tàrtar2

■ tàrtar1

masculí poèticament mitologia Infern química orgànica Crémor tàrtar tàrtar emètic Tartrat d’antimoni i potassi hemihidratat, KSbOC 4 H 4 O 6 ½H 2 O, cristalls incolors, eflorescents a l’aire, que hom obté per escalfament de l’òxid d’antimoni III amb una solució de crémor tàrtar Vegeu també tàrtar 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tàrtar2
| tàrtara

■ tàrtar2
| tàrtara

adjectiu i masculí i femení impròpiament etnologia Tàtar salsa tàrtara alimentació, indústries alimentàries Salsa maionesa a la qual hom afegeix una picada de cogombrets, tàperes i fines herbes Vegeu també tàrtar 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tartarià
| tartariana

tartarià
| tartariana

adjectiu i masculí estratigrafia Tatarià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tartàric
| tartàrica

■ tartàric
| tartàrica

adjectiu química orgànica Tàrtric
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tartarització

tartarització

femení Acció de tartaritzar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tartaritzar

tartaritzar

verb transitiu Impregnar o combinar amb tartrà o crémor tàrtar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tarter


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tarter</title>

Etimologia: d’origen incert, potser preromà o potser del ll. tartareus, -a, -um ‘infernal’, der. de tartarus ‘infern’, per l’aspecte hòrrid dels tarters 1a font: 923
    masculí
  1. Extensió de terreny, al flanc d’una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims.
  2. Pila de rocs, de llenya, de sacs, etc.

■ tarter

masculí Extensió de terreny, al flanc d’una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims Pila de rocs, de llenya, de sacs, etc
Informació complementària
Traducció