Es mostren 88940 resultats

■ tartrat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tartrat</title>

    masculí química orgànica
  1. Qualsevol sal o èster de l’àcid tàrtric.
  2. tartrat àcid de potassi Tartrat d’hidrogen i potassi.
  3. tartrat d’antimoni i potassi Tàrtar emètic.
  4. tartrat de potassi i sodi [NaKC4H4O6·4H2O] Sal de l’àcid tàrtric dextrogir.
  5. tartrat d’hidrogen i potassi [KHC4H4O6] Pólvores blanques, que hom obté per recristal·lització del tartrà, conegudes amb el nom de crémor tàrtar.

■ tartrat

masculí química orgànica Qualsevol sal o èster de l’àcid tàrtric tartrat àcid de potassi Tartrat d’hidrogen i potassi tartrat d’antimoni i potassi Tàrtar emètic tartrat de potassi i sodi NaKC 4 H 4 O 6 4H 2 O Sal de l’àcid tàrtric dextrogir tartrat d’hidrogen i potassi KHC 4 H 4 O 6 Pólvores blanques, que hom obté per recristallització del tartrà, conegudes amb el nom de crémor tàrtar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tartrazina

■ tartrazina

femení alimentació, indústries alimentàries Colorant groc autoritzat com a additiu alimentari És la sal trisòdica de l’àcid 5-hidroxi-1-p-sulfofenil-4-p-sulfofenilazopirazol-3-carboxílic
Gran Diccionari de la llengua catalana

tartrectomia

tartrectomia

femení odontologia Extirpació de la tosca dental mitjançant procediments instrumentals mecànics
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tàrtric
| tàrtrica

■ tàrtric
| tàrtrica

adjectiu química orgànica Relatiu o pertanyent a l’àcid tàrtric àcid tàrtric Hidroxiàcid carboxílic que conté en l’estructura dos àtoms de carboni asimètrics, idènticament substituïts
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tarumba

■ tarumba

adjectiu colloquialment eixelebrat 1 No em facis cas, que soc una mica tarumba Torbat d’enteniment, incapaç de coordinar bé les idees Calla, que em faràs tornar tarumba Aquella mossa el tenia mig tarumba
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tas

■ tas

masculí oficis manuals Petita enclusa, de superfície plana, còncava o convexa, utilitzada pels argenters i orfebres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tasca1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tasca</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen incert, potser d’origen preromà o der. indirecte del ll. taxare, a través d’una pronúncia defectuosa; totes dues possibilitats presenten moltes dificultats 1a font: 883
    femení
    1. Treball que hom té l’obligació de fer, que li han assenyalat o s’ha assenyalat. Fer la seva tasca. Anar a la tasca. Posar-se a la tasca. Deixar la tasca. Acabar la tasca del dia.
    2. a tasca locució adverbial A preu fet.
  2. història Imposició senyorial que equival a una onzena part de la collita.
  3. informàtica
    1. Corutina.
    2. Unitat fonamental de treball en la multiprogramació, que és controlada pel sistema operatiu.



    4. Vegeu també:
    tasca2

■ tasca1

femení Treball que hom té l’obligació de fer, que li han assenyalat o s’ha assenyalat Fer la seva tasca Anar a la tasca Posar-se a la tasca Deixar la tasca Acabar la tasca del dia a tasca locució adverbial A preu fet història Imposició senyorial que equival a una onzena part de la collita informàtica Corutina Unitat fonamental de treball en la multiprogramació, que és controlada pel sistema operatiu Vegeu també tasca 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tasca2

■ tasca2

femení Barra de sorra a l’entrada d’un port Vegeu també tasca 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tascar

■ tascar

verb intransitiu Fer la seva tasca Va agafar les eines i va començar a tascar transitiu història del dret Percebre la tasca
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tascó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tascó</title>

Etimologia: probablement del cèlt. gàlata taskós "clavilla, estaca' o potser també d'un substrat occ. talsko-, molt estès en l’onomàstica protohispànica 1a font: s. XIII
    masculí
  1. oficis manuals Peça de fusta, de ferro, etc., dues cares de la qual formen un angle díedre molt agut, que serveix per a esberlar pedra, fusta, etc., per a fer forta una cosa dins una altra introduint-la en un interstici, etc.
  2. tascó esfèric geometria Part d’una esfera limitada per dos plans diametrals i la superfície de l’esfera.

■ tascó

masculí oficis manuals Peça de fusta, de ferro, etc, dues cares de la qual formen un angle díedre molt agut, que serveix per a esberlar pedra, fusta, etc, per a fer forta una cosa dins una altra introduint-la en un interstici, etc tascó esfèric geometria Part d’una esfera limitada per dos plans diametrals i la superfície de l’esfera
Informació complementària
Traducció