Es mostren 88940 resultats

■ tautosil·làbic
| tautosil·làbica

■ tautosil·làbic
| tautosil·làbica

adjectiu fonètica, fonologia Dit del grup vocàlic o consonàntic que pertany a una mateixa síllaba Ex ai-re, cons-truc-ci-ó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tautotopònim


<title type="display">tautotopònim</title>

Partició sil·làbica: tau_to_to_pò_nim
Etimologia: de tauto- i topònim
masculí lingüística Designació composta referida a un lloc, sovint un accident geogràfic, en què almenys dos dels constituents repeteixen un mateix significat genèric, generalment expressat amb formes lingüístiques procedents de llengües diferents; per exemple, vall d’Aran (Aran, d’origen basc, vol dir ‘vall’).

tautotopònim

masculí lingüística Designació composta referida a un lloc, sovint un accident geogràfic, en què almenys dos dels constituents repeteixen un mateix significat genèric, generalment expressat amb formes lingüístiques procedents de llengües diferents per exemple, vall d’Aran Aran , d’origen basc, vol dir ‘vall’
Gran Diccionari de la llengua catalana

tautozonal


<title type="display">tautozonal</title>

Partició sil·làbica: tau_to_zo_nal
adjectiu cristal·lografia Dit dels elements cristal·logràfics (cares i arestes) que pertanyen a una mateixa zona.

tautozonal

adjectiu cristallografia Dit dels elements cristallogràfics cares i arestes que pertanyen a una mateixa zona
Gran Diccionari de la llengua catalana

TAV

TAV

sigla i masculí ferrocarrils tren d’alta velocitat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tavà

■ tavà

masculí entomologia Tàvec
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tave


<title type="display">tave</title>

Etimologia: del ll. tabănus/tabānus, íd., de procedència no indoeuropea, que ha donat indistintament tave/tàvec (i cast. tábano) o tavà (oc. tavàn, it. tavàno)
[plural taves o tàvens] masculí dialectal entomologia Tàvec.

tave

plural taves o tàvens masculí dialectal entomologia Tàvec
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tàvec


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tàvec</title>

Homòfon: tàbac
Etimologia: alteració de tave amb una -c com en mots semblants: rave/ràvec, rafe/ràfec, ànet/ànec, vímet/vímec, etc
masculí entomologia Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels tabànids (Tabanus sp), d’aparell bucal picador i que ocasiona picades molestes a diversos animals. El tàvec del bou (Tabanus bovinus) és de color fosc i la femella pica els bòvids, els èquids i l’home.

■ tàvec

masculí entomologia Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels tabànids Tabanus sp , d’aparell bucal picador i que ocasiona picades molestes a diversos animals El tàvec del bou Tabanus bovinus és de color fosc i la femella pica els bòvids, els èquids i l’home
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tàvega

■ tàvega

femení Presó subterrània masmorra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tavella

■ tavella

femení Embolcall o beina d’un llegum Doblec fet per adornament, etc, a la roba o a qualsevol altra cosa flexible
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tavellar

■ tavellar

verb intransitiu Formar tavella els llegums transitiu Atavellar
Informació complementària
Traducció