Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ teclejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teclejar</title>

Etimologia: de tecla 1a font: 1839, DLab.

verb

intransitiu

Accionar les tecles d’un instrument musical, d’una màquina d’escriure, d’un ordinador, etc., prement-les amb els dits. Que ho escrigui ell: tecleja molt de pressa.
figuradament Moure els dits sobre una cosa com aquell qui toca el piano. Quan teclejava sobre la taula és que estava molt nerviós.

■ teclejar

verb intransitiu Accionar les tecles d’un instrument musical, d’una màquina d’escriure, d’un ordinador, etc, prement-les amb els dits Que ho escrigui ell tecleja molt de pressa figuradament Moure els dits sobre una cosa com aquell qui toca el piano Quan teclejava sobre la taula és que estava molt nerviós

■ teclista

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teclista</title>

Etimologia: de tecla

masculí i femení música Persona que toca un instrument electrònic de teclat.

■ teclista

masculí i femení música Persona que toca un instrument electrònic de teclat

■ tecneci

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tecneci</title>

Etimologia: del ll. científic technetium, i aquest, del gr. tekhnētós ‘artificial’

masculí [símbol Tc] química inorgànica Element químic de nombre atòmic 43 pertanyent al grup VIIB de la taula periòdica.

■ tecneci

masculí símbol Tc química inorgànica Element químic de nombre atòmic 43 pertanyent al grup VIIB de la taula periòdica

■ tecnetró

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tecnetró</title>

masculí electrònica Dispositiu electrònic molt semblant a un transistor unipolar d’efecte de camp.

■ tecnetró

masculí electrònica Dispositiu electrònic molt semblant a un transistor unipolar d’efecte de camp

■ tecni-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tecni-</title>

Forma prefixada del mot grec tékhnē, que significa ‘art’, ‘tècnica’. Ex.: tecnígraf.

■ tecni-

Forma prefixada del mot grec tékhnē , que significa ‘art’, ‘tècnica’ Ex tecnígraf

■ tècnic

| tècnica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tècnic</title>

Etimologia: del ll. technĭcus, i aquest, del gr. tekhnikós ‘relatiu a una art tècnica’, der. de tékhnē ‘art; habilitat’

adjectiu
1. Relatiu o pertanyent a les aplicacions de les ciències i les arts.
2. Que comporta tècnica, l’aplicació d’una tècnica determinada.
3. progrés tècnic economia Procés de desenvolupament i perfeccionament de la tècnica i la tecnologia en llur aplicació a la producció.
adjectiu
1. lingüística Dit del llenguatge, els mots o les expressions emprats exclusivament en una ciència, art o ofici, o bé amb un sentit diferent del que tenen en llenguatge corrent.
2. falta tècnica esports En el basquetbol, falta per conducta antiesportiva comesa per un jugador, l’entrenador o un membre de l’equip.
femení
1. Estudi de les aplicacions de les ciències i de les arts.
2. tecnologia Tecnologia.
femení
1. Conjunt dels procediments d’un art, d’un ofici. Tècnica pictòrica. Tècniques pedagògiques.
2. Conjunt de procediments per a l’aprofitament industrial o científic dels elements naturals i dels seus derivats. Les noves tècniques industrials.
3. Perícia o habilitat que hom té per a usar els dits procediments.
masculí i femení
1. Persona versada en una tècnica.
2. El qui té coneixements i pràctica especials d’un art o d’un ofici.

■ tècnic

| tècnica

adjectiu Relatiu o pertanyent a les aplicacions de les ciències i les arts Que comporta tècnica, l’aplicació d’una tècnica determinada progrés tècnic economia Procés de desenvolupament i perfeccionament de la tècnica i la tecnologia en llur aplicació a la producció adjectiu lingüística Dit del llenguatge, els mots o les expressions emprats exclusivament en una ciència, art o ofici, o bé amb un sentit diferent del que tenen en llenguatge corrent falta tècnica esports En el basquetbol, falta per conducta antiesportiva comesa per un jugador, l’entrenador o un membre de l’equip femení Estudi de…