Es mostren 88939 resultats

tecodont
| tecodonta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tecodont</title>

Body
  1. adjectiu anatomia animal
    1. Dit de cadascuna de les dents implantades en alvèols dels ossos destinats a allotjar-les, pròpies dels crocodilians i dels mamífers.
    2. Dit de l’animal que presenta dents tecodontes.
  2. masculí paleontologia i zoologia
    1. plural Ordre de rèptils diàpsids del superordre dels arcosaures, de crani llarg i esvelt, amb dents tecodontes i sense dents palatines, amb tendència a la marxa bípeda, probablement de vida amfíbia i carnívors, que visqueren durant el triàsic.
    2. singular Rèptil de l’ordre dels tecodonts.

tecodont
| tecodonta

tecòfors


<title type="display">tecòfors</title>

Body
    masculí zoologia
  1. plural Subordre de rèptils de l’ordre dels quelonis, amb l’esquelet del tronc unit a la cuirassa còrnia dèrmica. Comprèn quatre famílies: quelídrids, kinostèrnids, platistèrnids i testudínids.
  2. singular Rèptil del subordre dels tecòfors.

tecòfors

tecoma

tecoma

tecosomats

tecosomats

tecostegnosi

tecostegnosi

tectibranqui
| tectibrànquia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tectibranqui</title>

Body
    zoologia
  1. adjectiu Dit dels mol·luscs gastròpodes que tenen les brànquies protegides per un replec del mantell.
  2. masculí
    1. plural Ordre de gastròpodes de la subclasse dels opistobranquis, amb les brànquies al costat dret de la cavitat paleal i amb closca externa o recoberta pel mantell.
    2. singular Gastròpode de l’ordre dels tectibranquis.

tectibranqui
| tectibrànquia

Traducció

tectita

tectita

Traducció

tectofàcies

tectofàcies

tectogènesi

tectogènesi

tectònic
| tectònica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tectònic</title>

Accessory
Etimologia: del gr. tektonikós ‘relatiu al fuster, a la construcció’ 1a font: 1868, DLCo.
Body
  1. adjectiu cirurgia Relatiu o pertanyent a la cirurgia plàstica o a la cirurgia de la restauració de les parts caigudes.
  2. adjectiu geologia
    1. Relatiu o pertanyent a l’estructura de la superfície terrestre transformada per la tectogènesi.
    2. estil tectònic Forma característica adquirida pel relleu a causa de les forces orogèniques.
  3. femení geologia
    1. Conjunt de deformacions que afecten les roques tot produint plecs, fractures, esquistositat, etc.
    2. Branca de la geologia que estudia a gran escala les estructures de la litosfera, llurs relacions mútues, origen i evolució.
    3. tectònica de plaques Hipòtesi segons la qual la part superficial de la Terra és formada per plaques rígides, d’un centenar de quilòmetres de gruix, que “suren” damunt l’astenosfera, més plàstica.

tectònic
| tectònica