Es mostren 88940 resultats

■ temptar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">temptar</title>

Etimologia: del ll. temptare, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb transitiu
    1. Posar a prova. Temptar la paciència d’algú. Déu temptà Abraham. Temptar fortuna.
    2. temptar Déu religió Posar a prova la bondat o la paciència de Déu fent una cosa dolenta, exposant-se a un perill, etc.
  2. Tractar d’acomplir o d’aconseguir una cosa malgrat els obstacles, etc. Temptar una empresa difícil. Temptem un darrer esforç.
    1. Induir o tractar d’induir algú a alguna cosa, especialment prohibida o dolenta. Ésser temptat pel diable.
    2. Excitar el desig. Ja em tempta de venir amb vosaltres, però avui no puc. Estic temptat de fer-ho.

■ temptar

verb transitiu Posar a prova Temptar la paciència d’algú Déu temptà Abraham Temptar fortuna temptar Déu religió Posar a prova la bondat o la paciència de Déu fent una cosa dolenta, exposant-se a un perill, etc Tractar d’acomplir o d’aconseguir una cosa malgrat els obstacles, etc Temptar una empresa difícil Temptem un darrer esforç Induir o tractar d’induir algú a alguna cosa, especialment prohibida o dolenta Ésser temptat pel diable Excitar el desig Ja em tempta de venir amb vosaltres, però avui no puc Estic temptat de fer-ho
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temptatiu
| temptativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">temptatiu</title>

Partició sil·làbica: temp_ta_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. temptatus, -a, -um, participi de temptare ‘temptar’
  1. adjectiu Apte a temptar, temptador.
  2. femení
    1. Acció de temptar una cosa. Una temptativa infructuosa.
    2. dret penal Propòsit i començament d’execució d’un delicte que no arriba a realitzar-se per circumstàncies independents de la voluntat del culpable. És anomenada, impròpiament, conat.

■ temptatiu
| temptativa

adjectiu Apte a temptar, temptador femení Acció de temptar una cosa Una temptativa infructuosa dret penal Propòsit i començament d’execució d’un delicte que no arriba a realitzar-se per circumstàncies independents de la voluntat del culpable És anomenada, impròpiament, conat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tempteig

■ tempteig

masculí Acció de temptejar dret civil Tanteig
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temptejant

■ temptejant

adjectiu Que tempteja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temptejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">temptejar</title>

Etimologia: de temptar 1a font: 1932, DFa.
    verb transitiu
  1. Fer indagacions o exploracions, fer provatures, abans d’emprendre l’execució d’una cosa. Temptejar el terreny. Temptejava la possibilitat d’obrir un centre lúdic consultant-ho amb l’alcalde. Hem de temptejar el director per veure si acceptaria fer-ho.
  2. dret civil Tantejar.

■ temptejar

verb transitiu Fer indagacions o exploracions, fer provatures, abans d’emprendre l’execució d’una cosa Temptejar el terreny Temptejava la possibilitat d’obrir un centre lúdic consultant-ho amb l’alcalde Hem de temptejar el director per veure si acceptaria fer-ho dret civil Tantejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tempura1

■ tempura1

femení meteorologia Temps tempestuós Vegeu també tempura 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tempura2

■ tempura2

femení gastronomia Plat de la cuina japonesa elaborat amb trossos de peix, marisc i verdures, arrebossats i fregits, que es mengen acompanyats de nap ratllat i d’una salsa calenta feta amb shoyu i mirin Vegeu també tempura 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ten-

■ ten-

Forma prefixada del mot grec ténōn, ténontos , que significa ‘tendó’ Ex tenàlgia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tenaç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tenaç</title>

Etimologia: del ll. tenax, -ācis ‘que s’aguanta fortament; molt adherent; tenaç’, der. de tenēre ‘tenir agafat, retenir’ 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
    1. Que es desadhereix molt difícilment.
    2. física Que és format de parts que mostren una forta cohesió entre elles. El vesc és una substància molt tenaç.
    3. tecnologia Dit del material que presenta tenacitat.
  2. figuradament
    1. Ferm en les seves opinions, els seus propòsits, les seves resolucions, etc., que desisteix molt difícilment d’allò que pensa fer o que vol fer. Un home tenaç i perseverant.
    2. memòria tenaç Memòria molt retentiva.

■ tenaç

adjectiu Que es desadhereix molt difícilment física Que és format de parts que mostren una forta cohesió entre elles El vesc és una substància molt tenaç tecnologia Dit del material que presenta tenacitat figuradament Ferm en les seves opinions, els seus propòsits, les seves resolucions, etc, que desisteix molt difícilment d’allò que pensa fer o que vol fer Un home tenaç i perseverant memòria tenaç Memòria molt retentiva
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tenacitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tenacitat</title>

Etimologia: del ll. tenacĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Qualitat de tenaç.
    2. física i tecnologia Propietat dels cossos que resisteixen els esforços de tracció tot deformant-se i estirant-se abans de trencar-se.
  2. figuradament Va ésser un home d’una tenacitat excepcional.

■ tenacitat

femení Qualitat de tenaç física i tecnologia Propietat dels cossos que resisteixen els esforços de tracció tot deformant-se i estirant-se abans de trencar-se figuradament Va ésser un home d’una tenacitat excepcional
Traducció