Es mostren 88953 resultats

■ temptable

■ temptable

adjectiu Susceptible d’ésser temptat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temptació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">temptació</title>

Partició sil·làbica: temp_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. temptatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
  1. ètica i religió
    1. Incitació a cometre accions moralment dolentes.
    2. Prova a la qual és sotmès l’ésser lliure per a conèixer la capacitat de regir-se per la llei moral o religiosa.
    3. Amb valor subjectiu, estat del qui experimenta l’atracció d’una conducta que contrasta amb els ideals de la pròpia convicció moral o religiosa.
  2. per analogia
    1. Desig de coses de què hom considera millor abstenir-se. Vaig tenir la temptació de respondre-li malament.
    2. Atracció, curiositat. No vaig resistir a la temptació de llegir aquella novel·la.
    3. Cosa que atreu. Aquells pastissos eren una temptació.

■ temptació

femení ètica i religió Incitació a cometre accions moralment dolentes Prova a la qual és sotmès l’ésser lliure per a conèixer la capacitat de regir-se per la llei moral o religiosa Amb valor subjectiu, estat del qui experimenta l’atracció d’una conducta que contrasta amb els ideals de la pròpia convicció moral o religiosa per analogia Desig de coses de què hom considera millor abstenir-se Vaig tenir la temptació de respondre-li malament Atracció, curiositat No vaig resistir a la temptació de llegir aquella novella Cosa que atreu Aquells pastissos eren una temptació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temptador
| temptadora

■ temptador
| temptadora

adjectiu Que tempta Aquella proposició era realment temptadora adjectiu i masculí i femení Dit del qui tempta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temptar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">temptar</title>

Etimologia: del ll. temptare, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb transitiu
    1. Posar a prova. Temptar la paciència d’algú. Déu temptà Abraham. Temptar fortuna.
    2. temptar Déu religió Posar a prova la bondat o la paciència de Déu fent una cosa dolenta, exposant-se a un perill, etc.
  2. Tractar d’acomplir o d’aconseguir una cosa malgrat els obstacles, etc. Temptar una empresa difícil. Temptem un darrer esforç.
    1. Induir o tractar d’induir algú a alguna cosa, especialment prohibida o dolenta. Ésser temptat pel diable.
    2. Excitar el desig. Ja em tempta de venir amb vosaltres, però avui no puc. Estic temptat de fer-ho.

■ temptar

verb transitiu Posar a prova Temptar la paciència d’algú Déu temptà Abraham Temptar fortuna temptar Déu religió Posar a prova la bondat o la paciència de Déu fent una cosa dolenta, exposant-se a un perill, etc Tractar d’acomplir o d’aconseguir una cosa malgrat els obstacles, etc Temptar una empresa difícil Temptem un darrer esforç Induir o tractar d’induir algú a alguna cosa, especialment prohibida o dolenta Ésser temptat pel diable Excitar el desig Ja em tempta de venir amb vosaltres, però avui no puc Estic temptat de fer-ho
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temptatiu
| temptativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">temptatiu</title>

Partició sil·làbica: temp_ta_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. temptatus, -a, -um, participi de temptare ‘temptar’
  1. adjectiu Apte a temptar, temptador.
  2. femení
    1. Acció de temptar una cosa. Una temptativa infructuosa.
    2. dret penal Propòsit i començament d’execució d’un delicte que no arriba a realitzar-se per circumstàncies independents de la voluntat del culpable. És anomenada, impròpiament, conat.

■ temptatiu
| temptativa

adjectiu Apte a temptar, temptador femení Acció de temptar una cosa Una temptativa infructuosa dret penal Propòsit i començament d’execució d’un delicte que no arriba a realitzar-se per circumstàncies independents de la voluntat del culpable És anomenada, impròpiament, conat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tempteig

■ tempteig

masculí Acció de temptejar dret civil Tanteig
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temptejant

■ temptejant

adjectiu Que tempteja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temptejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">temptejar</title>

Etimologia: de temptar 1a font: 1932, DFa.
    verb transitiu
  1. Fer indagacions o exploracions, fer provatures, abans d’emprendre l’execució d’una cosa. Temptejar el terreny. Temptejava la possibilitat d’obrir un centre lúdic consultant-ho amb l’alcalde. Hem de temptejar el director per veure si acceptaria fer-ho.
  2. dret civil Tantejar.

■ temptejar

verb transitiu Fer indagacions o exploracions, fer provatures, abans d’emprendre l’execució d’una cosa Temptejar el terreny Temptejava la possibilitat d’obrir un centre lúdic consultant-ho amb l’alcalde Hem de temptejar el director per veure si acceptaria fer-ho dret civil Tantejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tempura1

■ tempura1

femení meteorologia Temps tempestuós Vegeu també tempura 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tempura2

■ tempura2

femení gastronomia Plat de la cuina japonesa elaborat amb trossos de peix, marisc i verdures, arrebossats i fregits, que es mengen acompanyats de nap ratllat i d’una salsa calenta feta amb shoyu i mirin Vegeu també tempura 1