Es mostren 88934 resultats

■ arreu1

arreu

Partició sil·làbica: ar_reu
Etimologia: contracció de a arreu ‘segons arranjament, per ordre’ o potser del germ. at red ‘segons consell, previsió’ 1a font: s. XIII
  1. adverbi
    1. L’un darrere l’altre sense interrupció. Navegar tres dies arreu.
    2. Tot seguit. Aneu-hi arreu.
  2. adverbi
    1. Pertot, per totes bandes. Ja no plou, però tot regalima arreu.
    2. A tot arreu. Pertot arreu. Arreu arreu.
  3. arreu de locució prepositiva Arreu del món.


    4. Vegeu també:
    arreu2

■ arreu1

adverbi L’un darrere l’altre sense interrupció Navegar tres dies arreu Tot seguit Aneu-hi arreu adverbi Pertot, per totes bandes Ja no plou, però tot regalima arreu A tot arreu Pertot arreu Arreu arreu arreu de locució prepositiva Arreu del món Vegeu també arreu 2
Informació complementària
Traducció

■ arreu2

arreu

Partició sil·làbica: ar_reu
Etimologia: de arrear
    masculí
  1. Eina agrícola arrossegada per una cavalleria.
    1. plural Ornaments, guarniments, especialment de vestir.
    2. plural Guarniments de les bèsties de sella o de tir.
    3. plural Efectes, instruments, accessoris, necessaris o convenients per a una operació, per al bon funcionament d’un aparell, etc.
    4. singular Conjunt d’arreus.


    3. Vegeu també:
    arreu1

■ arreu2

masculí Eina agrícola arrossegada per una cavalleria plural Ornaments, guarniments, especialment de vestir plural Guarniments de les bèsties de sella o de tir plural Efectes, instruments, accessoris, necessaris o convenients per a una operació, per al bon funcionament d’un aparell, etc singular Conjunt d’arreus Vegeu també arreu 1
Informació complementària
Traducció

arreüll

arreüll

Partició sil·làbica: ar_re_üll
Etimologia: variant de rull1
masculí dialectal Rull.

arreüll

masculí dialectal Rull

arreüllar

arreüllar

Partició sil·làbica: ar_re_ü_llar
Etimologia: variant de rullar
verb transitiu dialectal Rullar.

arreüllar

verb transitiu dialectal Rullar

■ arreveixinar

arreveixinar

Partició sil·làbica: ar_re_vei_xi_nar
Etimologia: variant de enreveixinar, amb el pref. a-2
verb transitiu dialectal Posar dret o erecte; enreveixinar. Els gats arreveixinen la cua.

■ arreveixinar

verb transitiu dialectal Posar dret o erecte enreveixinar Els gats arreveixinen la cua

■ arreveure

arreveure

Partició sil·làbica: ar_re_veu_re
Etimologia: de veure
    masculí
  1. Comiat.
  2. donar l’arreveure Prendre comiat.

■ arreveure

masculí Comiat donar l’arreveure Prendre comiat
Traducció

■ arri

arri

Etimologia: mot de creació expressiva, existent, amb variants, en altres llengües romàniques 1a font: s. XIV
    interjecció
  1. Interjecció amb què hom excita una bèstia a caminar, a continuar o accelerar la marxa. Arri, arri, cavallet, que anirem a Sant Benet...
  2. figuradament Arri, fora de casa meva!

■ arri

interjecció Interjecció amb què hom excita una bèstia a caminar, a continuar o accelerar la marxa Arri, arri, cavallet, que anirem a Sant Benet figuradament Arri, fora de casa meva
Traducció

■ arrià | arriana

arrià

Partició sil·làbica: ar_ri_à
Homòfon: arriar
Etimologia: del ll. arriānus, -a, -um, íd., der. de Arrīus, variant de Arīus, gr. Áreios
adjectiu i masculí i femení cristianisme Arià.

■ arrià | arriana

adjectiu i masculí i femení cristianisme Arià
Traducció

■ arriada1

arriada

Etimologia: de arriar1
    femení marina, marítim
  1. Acció d’arriar, d’abaixar veles, vergues o banderes;
  2. l’efecte.


    3. Vegeu també:
    arriada2

■ arriada1

femení marina, marítim Acció d’arriar, d’abaixar veles, vergues o banderes l’efecte Vegeu també arriada 2
Traducció

■ arriada2

arriada

Partició sil·làbica: ar_ri_a_da
Etimologia: de arriar2
femení Asenada, rucada.


Vegeu també:
arriada1

■ arriada2

femení Asenada, rucada Vegeu també arriada 1
Traducció