Es mostren 88940 resultats

■ arrest


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrest</title>

Etimologia: de arrestar
    masculí
  1. antigament
    1. Acció d’arrestar-se o deturar-se;
    2. l’efecte.
  2. antigament Lloc on, reglamentàriament, s’atura o pot fer-se deturar un vehicle que presta servei públic; parada.
  3. dret
    1. Acció d’arrestar;
    2. l’efecte.
    3. Pena de privació de llibertat, durant un temps generalment breu, que pot ésser imposada pels jutges o els tribunals, per l’autoritat governativa o per l’autoritat militar.
    4. arrest de cap de setmana dret penal Pena prevista en substitució de les actuals d’arrest major i menor que consisteix en la privació de llibertat i internament en establiment adequat d’un a vint-i-quatre caps de setmana, d’una durada de trenta-sis hores cadascun.
    5. arrest domiciliari dret penal Arrest menor que el reu compleix en el domicili propi.
    6. arrest governatiu dret administratiu Sanció administrativa, diferent de la simple detenció, com a substitutòria del no-pagament de multes imposades per les autoritats governatives.
    7. arrest major dret penal Pena de reclusió, aplicable per la comissió de determinats delictes, que pot durar d’un mes i un dia a sis mesos.
    8. arrest menor dret penal Pena de caràcter lleu aplicable a la comissió de determinades faltes i que dura d’un dia a trenta dies.
  4. dret administratiu A Andorra, acord de caràcter general adoptat per alguns comuns generalment una vegada a l’any.

■ arrest

masculí antigament Acció d’arrestar-se o deturar-se l’efecte antigament Lloc on, reglamentàriament, s’atura o pot fer-se deturar un vehicle que presta servei públic parada dret Acció d’arrestar l’efecte Pena de privació de llibertat, durant un temps generalment breu, que pot ésser imposada pels jutges o els tribunals, per l’autoritat governativa o per l’autoritat militar arrest de cap de setmana dret penal Pena prevista en substitució de les actuals d’arrest major i menor que consisteix en la privació de llibertat i internament en establiment adequat d’un a vint-i-quatre caps de setmana, d’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrestar

■ arrestar

verb transitiu Fer pres algú, especialment un militar Van arrestar el sospitós principal pronominal antigament Aturar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrestat
| arrestada

■ arrestat
| arrestada

adjectiu heràldica Dit de l’animal representat immòbil amb les potes dretes sense que l’una avanci davant l’altra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arreu1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arreu</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: ar_reu
Etimologia: contracció de a arreu ‘segons arranjament, per ordre’ o potser del germ. at red ‘segons consell, previsió’ 1a font: s. XIII
  1. adverbi
    1. L’un darrere l’altre sense interrupció. Navegar tres dies arreu.
    2. Tot seguit. Aneu-hi arreu.
  2. adverbi
    1. Pertot, per totes bandes. Ja no plou, però tot regalima arreu.
    2. A tot arreu. Pertot arreu. Arreu arreu.
  3. arreu de locució prepositiva Arreu del món.



    4. Vegeu també:
    arreu2

■ arreu1

adverbi L’un darrere l’altre sense interrupció Navegar tres dies arreu Tot seguit Aneu-hi arreu adverbi Pertot, per totes bandes Ja no plou, però tot regalima arreu A tot arreu Pertot arreu Arreu arreu arreu de locució prepositiva Arreu del món Vegeu també arreu 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arreu2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arreu</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: ar_reu
Etimologia: de arrear
    masculí
  1. Eina agrícola arrossegada per una cavalleria.
    1. plural Ornaments, guarniments, especialment de vestir.
    2. plural Guarniments de les bèsties de sella o de tir.
    3. plural Efectes, instruments, accessoris, necessaris o convenients per a una operació, per al bon funcionament d’un aparell, etc.
    4. singular Conjunt d’arreus.



    3. Vegeu també:
    arreu1

■ arreu2

masculí Eina agrícola arrossegada per una cavalleria plural Ornaments, guarniments, especialment de vestir plural Guarniments de les bèsties de sella o de tir plural Efectes, instruments, accessoris, necessaris o convenients per a una operació, per al bon funcionament d’un aparell, etc singular Conjunt d’arreus Vegeu també arreu 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

arreüll

arreüll

masculí dialectal Rull
Gran Diccionari de la llengua catalana

arreüllar

arreüllar

verb transitiu dialectal Rullar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arreveixinar

■ arreveixinar

verb transitiu dialectal Posar dret o erecte enreveixinar Els gats arreveixinen la cua
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arreveure

■ arreveure

masculí Comiat donar l’arreveure Prendre comiat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arri


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arri</title>

Etimologia: mot de creació expressiva, existent, amb variants, en altres llengües romàniques 1a font: s. XIV
    interjecció
  1. Interjecció amb què hom excita una bèstia a caminar, a continuar o accelerar la marxa. Arri, arri, cavallet, que anirem a Sant Benet...
  2. figuradament Arri, fora de casa meva!

■ arri

interjecció Interjecció amb què hom excita una bèstia a caminar, a continuar o accelerar la marxa Arri, arri, cavallet, que anirem a Sant Benet figuradament Arri, fora de casa meva
Traducció