Es mostren 88940 resultats

■ tenrec

■ tenrec

masculí zoologia Mamífer de l’ordre dels insectívors, de la família dels tenrècids Tenrec ecaudatus , amb aspecte general d’eriçó, de potes curtes, musell allargat i pues barrejades amb el pèl
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tenrècids


<title type="display">tenrècids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, amb el crani estret i allargat, de costums nocturns i que es nodreix d’artròpodes i mol·luscs. Destaquen els gèneres Tenrec, amb el tenrec (T. ecaudatus), Setifer, Oryzorictes, Microgale i Potamogale.
  2. singular Mamífer de la família dels tenrècids.

tenrècids

masculí zoologia plural Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, amb el crani estret i allargat, de costums nocturns i que es nodreix d’artròpodes i molluscs Destaquen els gèneres Tenrec , amb el tenrec T ecaudatus , Setifer , Oryzorictes , Microgale i Potamogale singular Mamífer de la família dels tenrècids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tens
| tensa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tens</title>

Compareu: rígid
Etimologia: del ll. tensus, -a, -um, íd., participi de tĕndĕre ‘estendre’ 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
    1. Estirat o tibat fins a la rigidesa.
    2. figuradament Amb l’esperit tens a causa de l’escabrositat del tema. A la sala del consell hi havia un ambient tens.
  2. balística Dit del tir, la trajectòria balística del qual, s’aproxima al màxim possible a una línia recta.
  3. fonètica, fonologia Dit de l’emissió fonemàtica dotada d’una concentració d’energia expiratòria i una tensió muscular superior a la d’altres emissions.

■ tens
| tensa

adjectiu Estirat o tibat fins a la rigidesa figuradament Amb l’esperit tens a causa de l’escabrositat del tema A la sala del consell hi havia un ambient tens balística Dit del tir, la trajectòria balística del qual, s’aproxima al màxim possible a una línia recta fonètica, fonologia Dit de l’emissió fonemàtica dotada d’una concentració d’energia expiratòria i una tensió muscular superior a la d’altres emissions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tensar

■ tensar

verb transitiu Tesar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tensi-

■ tensi-

Forma prefixada del mot llatí tensio, -ōnis , que significa ‘tensió’ Ex tensímetre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tensímetre

■ tensímetre

masculí metrologia Aparell emprat per a mesurar la tensió d’un gas Aparell emprat per a mesurar la tensió superficial d’un líquid
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tensió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tensió</title>

Partició sil·làbica: ten_si_ó
Etimologia: del ll. tensio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció de tibar o estirar fins a la rigidesa;
    2. l’efecte.
  2. electricitat i electrotècnia
    1. [símbol V] En un camp elèctric, integral de línia del vector intensitat de camp entre dos punts del dit camp a través d’un camí determinat. Equival a la diferència de potencial entre els dos punts.
    2. alta tensió Tensió superior als 250 V, i generalment de milers de volts, destinada al transport d’energia elèctrica a través de línies, anomenades, per això, d’alta tensió.
    3. baixa tensió Tensió inferior als 250 V (generalment de 110, 127 i 220 V), destinada a la distribució d’energia elèctrica als abonats.
    4. tensió disruptiva Mínim valor que ha de tenir la tensió entre dos elèctrodes per a provocar una descàrrega disruptiva.
  3. física
    1. Pressió que exerceix un líquid o un gas.
    2. tensió de vapor Pressió que manifesta el vapor saturat d’una substància en equilibri amb la fase líquida en un recinte tancat.
    3. tensió de vapor d’aigua meteorologia Pressió parcial que exerceix el vapor d’aigua contingut en l’atmosfera.
    4. tensió superficial Manifestació de les forces de cohesió moleculars d’una substància líquida o en dissolució, en la superfície de separació amb un altre medi, que tendeix a conferir-li la forma de mínima energia potencial.
  4. fisiologia animal
    1. Pressió que exerceix un líquid o un gas dins el cos.
    2. Resistència que ofereixen les parets d’un continent a la pressió d’un líquid o d’un gas que hi és contingut.
    3. tensió arterial Pressió que exerceix la sang en les parets de les artèries.
    4. tensió intraocular Pressió dels líquids o humors de l’ull contra les membranes d’aquest, produïda per la contínua renovació de líquids a l’interior de l’ull.
    5. tensió muscular Tonicitat muscular.
    6. tensió sanguínia Pressió que exerceix la sang en les parets dels vasos, dependent de la força del cor, de l’elasticitat dels vasos, de la resistència capil·lar, i del volum i la viscositat de la sang circulant.
  5. fonètica, fonologia Qualitat de les articulacions tòniques que distingeix el moment articulatori culminant, entre la intensió i la distensió, dins un mot, una síl·laba o un so.
  6. tecnologia
    1. Estat del cos sol·licitat per forces que el mantenen tens o li impedeixen de contreure’s.
    2. Resultant de les forces elàstiques que, en la massa d’un cos, equilibren els esforços externs que tendeixen a allargar-lo.
    3. tensió interna metal·lúrgia Conjunt d’esforços, que s’anul·len mútuament, existents a l’interior d’un metall, que se sol produir com a resultat de determinats tractaments.
  7. figuradament ciències polítiques Desacord en les relacions entre estats, entre classes socials, etc.
  8. figuradament psicologia
    1. Dit d’un esforç continuat de l’esperit.
    2. Distonia psíquica motivada per la presència d’estímuls mentals o emocionals d’intensitat superior a la que és capaç de tolerar un individu. És anomenada també tensió psíquica, tensió nerviosa o tensió emocional.

■ tensió

femení Acció de tibar o estirar fins a la rigidesa l’efecte electricitat i electrotècnia símbol V En un camp elèctric, integral de línia del vector intensitat de camp entre dos punts del dit camp a través d’un camí determinat Equival a la diferència de potencial entre els dos punts alta tensió Tensió superior als 250 V, i generalment de milers de volts, destinada al transport d’energia elèctrica a través de línies, anomenades, per això, d’ alta tensió baixa tensió Tensió inferior als 250 V generalment de 110, 127 i 220 V, destinada a la distribució d’energia elèctrica als abonats tensió…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tensio-

■ tensio-

Forma prefixada del mot llatí tensio, -ōnis , que significa ‘tensió’ Ex tensioactiu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tensioactiu
| tensioactiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tensioactiu</title>

Partició sil·làbica: ten_si_o_ac_tiu
    química física i química orgànica
  1. adjectiu i masculí Dit del compost orgànic que redueix la tensió superficial de l’aigua o d’una dissolució en ésser-hi dissolt.
  2. agent tensioactiu Denominació genèrica dels composts orgànics que presenten, en ésser dissolts en aigua o en una dissolució aquosa, la propietat d’afectar, reduint-la, llur tensió superficial.

■ tensioactiu
| tensioactiva

química física i química orgànica adjectiu i masculí Dit del compost orgànic que redueix la tensió superficial de l’aigua o d’una dissolució en ésser-hi dissolt agent tensioactiu Denominació genèrica dels composts orgànics que presenten, en ésser dissolts en aigua o en una dissolució aquosa, la propietat d’afectar, reduint-la, llur tensió superficial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tensioactivitat

■ tensioactivitat

femení química física Qualitat de tensioactiu