Es mostren 88953 resultats

■ tenyit

■ tenyit

masculí Efecte o resultat de tenyir Aquesta roba té un tenyit molt dolent Tenyiment, tenyida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teo-

■ teo-

Forma prefixada del mot grec theós , que significa ‘déu’ Ex teocràcia, teocèntric
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teobromina

■ teobromina

femení química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Alcaloide púric derivat formalment de la xantina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teocèntric
| teocèntrica

■ teocèntric
| teocèntrica

adjectiu Centrat en Déu o el diví, que els té com a centre La societat medieval era teocèntrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teocentrisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teocentrisme</title>

Partició sil·làbica: te_o_cen_tris_me
Etimologia: de teo- i centrisme
masculí religió, filosofia i ciències polítiques Doctrina, concepció o actitud existencial que hom pot caracteritzar pel fet que Déu o el diví són considerats com a centre de tota la realitat.

■ teocentrisme

masculí religió , filosofia i ciències polítiques Doctrina, concepció o actitud existencial que hom pot caracteritzar pel fet que Déu o el diví són considerats com a centre de tota la realitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teocràcia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teocràcia</title>

Partició sil·làbica: te_o_crà_ci_a
Etimologia: de teo- i -cràcia 1a font: 1839, DLab.
femení religió i ciències polítiques Forma de govern en la qual la sobirania emana directament de la divinitat i el govern és exercit per castes sacerdotals o per monarques divinitzats.

■ teocràcia

femení religió i ciències polítiques Forma de govern en la qual la sobirania emana directament de la divinitat i el govern és exercit per castes sacerdotals o per monarques divinitzats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teòcrata

■ teòcrata

masculí i femení Persona que mana sota una forma teocràtica de govern
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teocràtic
| teocràtica

■ teocràtic
| teocràtica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la teocràcia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teocràticament

■ teocràticament

adverbi D’una manera teocràtica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teocratisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teocratisme</title>

Partició sil·làbica: te_o_cra_tis_me
Etimologia: de teòcrata
    masculí història eclesiàstica i ciències polítiques
  1. Doctrina política medieval que pretenia que el poder reial rebia la seva constitució per un acte del poder eclesiàstic, al qual restava vinculat legalment.
  2. Clericalisme, ultramuntanisme.

■ teocratisme

masculí història eclesiàstica i ciències polítiques Doctrina política medieval que pretenia que el poder reial rebia la seva constitució per un acte del poder eclesiàstic, al qual restava vinculat legalment Clericalisme, ultramuntanisme