Es mostren 88939 resultats

■ terrenalment

■ terrenalment

adverbi D’una manera terrenal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrenc
| terrenca

■ terrenc
| terrenca

adjectiu De la natura de la terra Una taca terrenca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrenejar

■ terrenejar

verb intransitiu Caminar per la terra, oposat a caminar per roques, pedres, sorra, etc Ell és de terrenejar no voldrà enfilar-se per aquests roquissars
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terreny


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terreny</title>

Etimologia: segurament alteració de l’ant. terrèn, del ll. terrenus ‘terrè’, com en casos semblants (engan/engany, dan/dany, gavan/gavany), per sentir els finals en -n com occitanismes 1a font: s. XIV, Pere III
    masculí
  1. geologia
    1. Extensió de terra quant a la seva natura, els accidents, etc. Un terreny fèrtil. Un terreny accidentat.
    2. Conjunt de roques, blanes o dures, que té una composició, gènesi o fàcies comunal. Un terreny argilós, granític, al·luvial. Un terreny de fàcies lacustre.
    3. plural Nom donat a cadascun dels sediments pertanyents a una edat determinada. Els terrenys juràssics, paleozoics.
    1. Espai de terra. Disputar el terreny a l’enemic.
    2. guanyar terreny Avançar, fer-se avant. Guanyar terreny a l’enemic. Guanyar terreny en un afer.
    3. perdre terreny Recular, fer-se enrere.
    4. posar-se en bon (o en mal) terreny figuradament Posar-se en una situació avantatjosa (o desfavorable).
    5. preparar el terreny figuradament Predisposar favorablement algú o alguna cosa amb la finalitat d’obtenir un determinat resultat.
    6. sobre el terreny locució adverbial En el mateix lloc on hom fa o cal fer alguna cosa.
    7. sobre el terreny locució adverbial figuradament En el mateix moment d’una acció o activitat; improvisadament. Els canvis que calgui fer s’aniran decidint sobre el terreny.
    8. sondar el terreny figuradament Assegurar-se de l’estat d’una cosa abans d’obrar o de prendre una determinació.
    1. Espai de terra destinat a una cosa.
    2. dret Espai de terra destinat a un ús particular.
    3. figuradament Espai o classe de matèria on s’exerceix una activitat. No entrem en el terreny de la política.
    4. terreny de joc esports En el futbol i altres esports, camp de joc.
    5. tot terreny locució adjectiva i masculí automòbil, automobilisme Dit del vehicle preparat per a circular tant en terreny llis com en terreny accidentat. Cotxe, moto, tot terreny. Un tot terreny.

■ terreny

masculí geologia Extensió de terra quant a la seva natura, els accidents, etc Un terreny fèrtil Un terreny accidentat Conjunt de roques, blanes o dures, que té una composició, gènesi o fàcies comunal Un terreny argilós, granític, alluvial Un terreny de fàcies lacustre plural Nom donat a cadascun dels sediments pertanyents a una edat determinada Els terrenys juràssics, paleozoics Espai de terra Disputar el terreny a l’enemic guanyar terreny Avançar, fer-se avant Guanyar terreny a l’enemic Guanyar terreny en un afer perdre terreny Recular, fer-se enrere posar-se en bon o en mal terreny…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrenyar

■ terrenyar

verb intransitiu Brullar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrer
| terrera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terrer</title>

Etimologia: de terra 1a font: 1342
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la terra.
    2. boira terrera Boira baixa, tocant a terra.
    3. llenya terrera Arbusts que creixen entre els arbres del bosc.
    4. pla terrer A l’Alguer, planta baixa d’una casa.
    5. segar molt terrer Segar arran de terra.
  2. masculí
    1. Terra on hom s’ha criat, on hom viu. L’agre del terrer.
    2. Terreny.
    3. Sòl de terra més o menys pitjada, per oposició al sòl de roca, de rajoles, etc.
    4. ceràmica Lloc d’on hom treu terra per a la indústria terrissera.
  3. masculí Munt de terra que fan les formigues a la boca de llur cau.
  4. masculí urbanisme Espai tancat a la via pública, amb estaques o troncs que simulen arbres perquè els gossos hi facin les seves necessitats.
  5. masculí i femení oficis manuals i ceràmica
    1. Persona que prepara la terra per als ollers.
    2. Persona que treballa extraient terra per a la indústria terrissera o per a altres aplicacions.
  6. femení botànica Caps blancs.
  7. femení ceràmica Terrer, lloc d’on hom treu terra.
  8. femení construcció Teula grossa o rengle de teules que serveixen de canal d’una teulada.

■ terrer
| terrera

adjectiu Relatiu o pertanyent a la terra boira terrera Boira baixa, tocant a terra llenya terrera Arbusts que creixen entre els arbres del bosc pla terrer A l’Alguer, planta baixa d’una casa segar molt terrer Segar arran de terra masculí Terra on hom s’ha criat, on hom viu L’agre del terrer Terreny Sòl de terra més o menys pitjada, per oposició al sòl de roca, de rajoles, etc ceràmica Lloc d’on hom treu terra per a la indústria terrissera masculí Munt de terra que fan les formigues a la boca de llur cau masculí urbanisme Espai tancat a la via pública, amb estaques o troncs que simulen arbres…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrerol

■ terrerol

masculí botànica Camperol ornitologia Terrerola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrerola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terrerola</title>

Etimologia: de terrer
    femení ornitologia
  1. Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels alàudids (Calandrella cinerea), de color ocraci pàl·lid amb llistes fosques i blanc a les parts inferiors.
  2. terrerola rogenca Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels alàudids (Calandrella rufescens), semblant a la terrerola però amb el pit finament llistat.

■ terrerola

femení ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels alàudids Calandrella cinerea , de color ocraci pàllid amb llistes fosques i blanc a les parts inferiors terrerola rogenca Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels alàudids Calandrella rufescens , semblant a la terrerola però amb el pit finament llistat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrestre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terrestre</title>

Compareu: terrenal
Etimologia: del ll. terrestris, íd. 1a font: s. XIII, Arnau
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la Terra (en oposició a celeste). L’esfera terrestre.
    2. Relatiu o pertanyent a la superfície sòlida de la Terra (s’oposa a marítim).
    3. biologia Que fa vida a la terra (per oposició a marí, aeri, aquàtic, etc.). Plantes terrestres.
  2. adjectiu i masculí i femení Que habita a la Terra.
  3. adjectiu astronomia Dit del planeta que té característiques semblants a les de la Terra. Mercuri, Venus i Mart són planetes terrestres perquè són petits i rocosos.

■ terrestre

adjectiu Relatiu o pertanyent a la Terra en oposició a celeste L’esfera terrestre Relatiu o pertanyent a la superfície sòlida de la Terra s’oposa a marítim biologia Que fa vida a la terra per oposició a marí , aeri , aquàtic , etc Plantes terrestres adjectiu i masculí i femení Que habita a la Terra adjectiu astronomia Dit del planeta que té característiques semblants a les de la Terra Mercuri, Venus i Mart són planetes terrestres perquè són petits i rocosos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrestritat

■ terrestritat

femení Condició de terrestre, de terrenal
Traducció