Es mostren 88953 resultats

■ terregada

■ terregada

femení Menudall de carbó vegetal figuradament Gent sense importància, rebuig Ja no resta sinó la terregada els bons ja han trobat collocació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terregall

■ terregall

masculí Munt de pedres menudes, de runa, d’escòria, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terregaller

■ terregaller

masculí Paratge ple de pedres menudes movedisses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terregam

■ terregam

masculí Terregall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terreguer

■ terreguer

masculí Terregaller
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrejador

■ terrejador

masculí agricultura Garbell per a separar la terra del gra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrejant

■ terrejant

adjectiu zoologia i ornitologia Que viu, s’alimenta i cria arran de terra, dit especialment dels ocells
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terrejar</title>

Etimologia: de terra 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. intransitiu agricultura Estar el gra, l’herba, etc., barrejat amb terra. Aquest blat s’ha de garbellar: terreja molt.
  2. intransitiu
    1. Tenir alguna cosa gust de terra. Aquesta aigua terreja.
    2. Tenir color terrós. Un ocre que terreja massa.
  3. intransitiu Tocar o remoure terra amb les mans. Veus com t’has embrutat el vestit nou, terrejant?
  4. transitiu Tractar amb una terra una cosa per llevar-ne una substància estranya, una impuresa, etc. Aquest atuell, abans de rentar-lo amb sabó, l’has de terrejar amb terra d’escudelles.
  5. transitiu Fer caure a terra un adversari, etc. Com t’has deixat terrejar per un noi més petit que tu?
  6. intransitiu Volar molt baix els ocells, anar gairebé tocant a terra. No s’enlaira com les àligues, sinó que terreja com les perdius.
  7. intransitiu Anar per la terra, estar en contacte amb la terra, rebolcar-se per terra. Li toca el sol i l’aire i tot el dia terreja.
  8. intransitiu Habitar a la terra, conrear-la, lluny de la mar. Allí la gent ja no marinegen, sinó que terregen.
  9. intransitiu nàutica Navegar una embarcació prop de terra. Vam anar amb barca de Caldetes a Arenys terrejant tota l’hora.
  10. intransitiu Ésser de poca vàlua espiritual, estar lligat excessivament a les coses terrenals. Si la gent terreja, com es pot fer avançar un país?

■ terrejar

verb intransitiu agricultura Estar el gra, l’herba, etc, barrejat amb terra Aquest blat s’ha de garbellar terreja molt intransitiu Tenir alguna cosa gust de terra Aquesta aigua terreja Tenir color terrós Un ocre que terreja massa intransitiu Tocar o remoure terra amb les mans Veus com t’has embrutat el vestit nou, terrejant transitiu Tractar amb una terra una cosa per llevar-ne una substància estranya, una impuresa, etc Aquest atuell, abans de rentar-lo amb sabó, l’has de terrejar amb terra d’escudelles transitiu Fer caure a terra un adversari, etc Com t’has deixat terrejar per un noi més…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrella

■ terrella

femení agricultura Terramper, tros de terra improductiu, on no creix l’herba
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terreller

■ terreller

masculí Tros al galter d’una muntanya en el qual la terra és pelada, sense herbes ni arbres
Traducció