Es mostren 88953 resultats

■ terrisseria

■ terrisseria

femení ceràmica Indústria, obrador, botiga, de terrissaire
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ territ


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">territ</title>

Etimologia: d’origen expressiu (v. tiró3 i tit)
    masculí ornitologia
  1. Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels escolopàcids (Calidris canutus), de color rogenc amb l’esquena tacada de castany i negre.
  2. territ becllarg Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Calidris ferruginea), de color roig brunenc viu, amb el carpó blanc i el bec llarg, fi i una mica corbat cap avall.
  3. territ fosc Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Calidris maritima), de color negre rogenc, el ventre blanc i les potes grogues.
  4. territ gros Territ.
  5. territ de tres dits Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Calidris alba), de color roig viu tacat de negre, gris i blanc, i que habita a les regions àrtiques.
  6. territ variant Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Calidris alpina), de color bru rogenc amb una grossa taca negra al baix pit.

■ territ

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels escolopàcids Calidris canutus , de color rogenc amb l’esquena tacada de castany i negre territ becllarg Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids Calidris ferruginea , de color roig brunenc viu, amb el carpó blanc i el bec llarg, fi i una mica corbat cap avall territ fosc Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids Calidris maritima , de color negre rogenc, el ventre blanc i les potes grogues territ gros Territ territ de tres dits Ocell de l’ordre dels caradriformes, de…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ territori


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">territori</title>

Etimologia: del ll. territorium, íd. 1a font: 1372
    masculí
    1. Superfície de terra que comprèn una jurisdicció.
    2. dret administratiu i economia Superfície de terra subjecta a una determinada qualificació en la planificació urbanística.
    3. geografia política i economia Porció de la superfície terrestre subjecta d’apropiació per part d’un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat, especialment les activitats de producció i reproducció o consum, els quals la consideren com a demarcació de l’exercici d’una sèrie de competències (polítiques, administratives, etc.).
    4. ordenació del territori economia i ciències polítiques Conjunt de mesures i actuacions públiques tendents a atenuar les conseqüències dels processos econòmics i socials en la configuració del territori.
  2. dret administratiu
    1. Extensió de terra que forma una circumscripció política.
    2. En alguns estats federals, entitat politicoadministrativa, inferior a les províncies, a les regions o als estats autònoms, la qual no gaudeix d’autonomia interior.
    3. territori autònom Porció de territori nacional o estatal que gaudeix d’un estatut d’autonomia.
    4. territori duaner dret internacional Territori o espai geogràfic relatiu a una part o a la totalitat d’un estat o d’àmbit supraestatal, que té un règim duaner homogeni.
    5. territori internacional dret internacional Zona, país, etc., que, tot i haver cessat de formar part d’un determinat estat sobirà, no ha estat annexat encara a cap altre ni constitueix el territori d’un nou estat independent; la seva administració és feta per mandat i sota la garantia d’una organització internacional.
    6. territori nacional dret internacional Extensió de territori compresa dins els límits d’un estat, sobre la qual l’estat exerceix amb titularitat exclusiva el seu poder sobirà.
  3. etologia Zona habitada per un animal o un grup d’animals, que la defensen contra els altres individus, en especial contra els seus congèneres, sovint contra els del mateix sexe.

■ territori

masculí Superfície de terra que comprèn una jurisdicció dret administratiu i economia Superfície de terra subjecta a una determinada qualificació en la planificació urbanística geografia política i economia Porció de la superfície terrestre subjecta d’apropiació per part d’un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat, especialment les activitats de producció i reproducció o consum, els quals la consideren com a demarcació de l’exercici d’una sèrie de competències polítiques, administratives, etc ordenació del territori economia i ciències polítiques Conjunt de mesures i…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ territorial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">territorial</title>

Partició sil·làbica: ter_ri_to_ri_al
Etimologia: del ll. territorialis, íd.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al territori.
  2. etologia Dit del comportament d’un animal o grup d’animals que defensen d’una manera activa i permanent els límits d’una zona determinada on habiten, s’alimenten i es reprodueixen.

■ territorial

adjectiu Relatiu o pertanyent al territori etologia Dit del comportament d’un animal o grup d’animals que defensen d’una manera activa i permanent els límits d’una zona determinada on habiten, s’alimenten i es reprodueixen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

territorialisme


<title type="display">territorialisme</title>

Partició sil·làbica: ter_ri_to_ri_a_lis_me
Etimologia: de territorial
masculí etologia Mecanisme de defensa de l’àmbit domèstic en què es desenvolupen els organismes, que tendeix a allunyar els individus o grups els uns dels altres.

territorialisme

masculí etologia Mecanisme de defensa de l’àmbit domèstic en què es desenvolupen els organismes, que tendeix a allunyar els individus o grups els uns dels altres
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ territorialitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">territorialitat</title>

Partició sil·làbica: ter_ri_to_ri_a_li_tat
Etimologia: de territorial
    femení
  1. dret
    1. Condició peculiar que adquireixen en el dret els fets jurídics i les coses pel fet d’ésser en el territori d’un estat.
    2. territorialitat de les lleis Principi segons el qual la llei obliga tots els qui es troben en el territori de l’estat que l’ha dictada.
  2. etologia Territorialisme.

■ territorialitat

femení dret Condició peculiar que adquireixen en el dret els fets jurídics i les coses pel fet d’ésser en el territori d’un estat territorialitat de les lleis Principi segons el qual la llei obliga tots els qui es troben en el territori de l’estat que l’ha dictada etologia Territorialisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrolà

■ terrolà

masculí botànica Tòfona negra
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrola

■ terrola

femení ornitologia Alosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terror


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terror</title>

Etimologia: del ll. terror, -ōris, íd. 1a font: 1323
    masculí o femení
  1. psicologia Por extrema, que produeix tremolors, segament de cames, etc. Causar, infondre, terror.
    1. Persona o cosa que causa terror. Els pirates eren el terror de la Mediterrània.
    2. ciències polítiques Actuació extremament violenta d’un règim polític, amb freqüents execucions de pena capital.
  3. cinema de terror cinematografia Modalitat del cinema fantàstic destinada a infondre als espectadors la sensació de por i d’horror.
  4. novel·la de terror literatura Subgènere novel·lístic que se centra en elements terrorífics.

■ terror

masculí o femení psicologia Por extrema, que produeix tremolors, segament de cames, etc Causar, infondre, terror Persona o cosa que causa terror Els pirates eren el terror de la Mediterrània ciències polítiques Actuació extremament violenta d’un règim polític, amb freqüents execucions de pena capital cinema de terror cinematografia Modalitat del cinema fantàstic destinada a infondre als espectadors la sensació de por i d’horror novella de terror literatura Subgènere novellístic que se centra en elements terrorífics
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terrorífic
| terrorífica

■ terrorífic
| terrorífica

adjectiu Terrífic
Informació complementària
Traducció