Es mostren 88940 resultats

■ arrodonir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrodonir</title>

Etimologia: de rodó 1a font: 1575, DPou.
    verb
  1. transitiu Fer esdevenir rodó. El fuster va arrodonir-ne els caires amb un cop de raspa.
  2. pronominal Esdevenir rodó. La pedra s’ha arrodonit per l’acció de les onades.
  3. transitiu Fer més complet. Arrodonir la fortuna.
  4. transitiu Deixar més ben acabat. Arrodonir una redacció. Una tasca ben arrodonida.
  5. arrodonir un nombre Substituir un nombre per un altre de més simple i de valor aproximadament igual per tal d’alleugerir el càlcul.

■ arrodonir

verb transitiu Fer esdevenir rodó El fuster va arrodonir-ne els caires amb un cop de raspa pronominal Esdevenir rodó La pedra s’ha arrodonit per l’acció de les onades transitiu Fer més complet Arrodonir la fortuna transitiu Deixar més ben acabat Arrodonir una redacció Una tasca ben arrodonida arrodonir un nombre Substituir un nombre per un altre de més simple i de valor aproximadament igual per tal d’alleugerir el càlcul
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrodonit
| arrodonida

■ arrodonit
| arrodonida

adjectiu fonètica, fonologia Dit del fonema en la pronúncia del qual intervé activament la formació d’una cavitat de ressonància anterior mitjançant la prominència dels llavis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arroentament

■ arroentament

masculí Acció d’arroentar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arroentar

■ arroentar

verb transitiu Fer esdevenir roent Si vols doblegar el ferro, l’has d’arroentar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrogació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrogació</title>

Partició sil·làbica: ar_ro_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. arrogatio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció d’arrogar-se;
    2. l’efecte.
  2. dret romà Adopció d’una persona no sotmesa a la potestat d’una altra.
  3. arrogació de funcions dret penal Delicte consistent en el fet que un funcionari de l’administració pública s’atribueix funcions judicials o impedeix l’execució de les resolucions dels tribunals, o que un jutge s’atribueix funcions d’una autoritat administrativa o impedeix l’exercici legítim de les atribucions d’aquesta.

■ arrogació

femení Acció d’arrogar-se l’efecte dret romà Adopció d’una persona no sotmesa a la potestat d’una altra arrogació de funcions dret penal Delicte consistent en el fet que un funcionari de l’administració pública s’atribueix funcions judicials o impedeix l’execució de les resolucions dels tribunals, o que un jutge s’atribueix funcions d’una autoritat administrativa o impedeix l’exercici legítim de les atribucions d’aquesta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrogància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrogància</title>

Partició sil·làbica: ar_ro_gàn_ci_a
Etimologia: del ll. arrogantia, íd. 1a font: c. 1390
    femení
  1. Orgull agressiu, insolent, de qui s’atribueix una importància, un valor, una dignitat, un poder, excessius. Un home d’una gran arrogància.
  2. Manifestació o acte d’arrogància.
  3. Qualitat d’arrogant.

■ arrogància

femení Orgull agressiu, insolent, de qui s’atribueix una importància, un valor, una dignitat, un poder, excessius Un home d’una gran arrogància Manifestació o acte d’arrogància Qualitat d’arrogant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrogant

■ arrogant

adjectiu Que té, que manifesta, arrogància De posats, de maneres, de presència, altívols, superbs, que imposen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrogantment

■ arrogantment

adverbi Amb arrogància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrogar-se

■ arrogar-se

verb pronominal Apropiar-se, atribuir-se, sense tenir-hi dret una facultat, un poder, una qualitat El president s’ha arrogat drets que el reglament no li permet
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arromançar

■ arromançar

verb transitiu Posar en romanç o llengua vulgar romànica allò que és escrit en una llengua clàssica
Informació complementària
Traducció