Es mostren 88953 resultats

■ tetracoral·laris

■ tetracoral·laris

masculí plural paleontologia i zoologia Rugosos
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tetracord


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tetracord</title>

Etimologia: del ll. tetrachordon, i aquest, del gr. tetrákhordon, íd. 1a font: 1839, DLab.
    masculí música
  1. Successió melòdica de quatre sons, les notes extremes de la qual formen un interval de quarta justa.
  2. Interval de quarta en l’escala musical.
  3. Lira de quatre cordes, inventada, segons la mitologia grega, per Hermes, que constituïa la base de tots els sistemes melòdics.

■ tetracord

masculí música Successió melòdica de quatre sons, les notes extremes de la qual formen un interval de quarta justa Interval de quarta en l’escala musical Lira de quatre cordes, inventada, segons la mitologia grega, per Hermes, que constituïa la base de tots els sistemes melòdics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tetracòtom
| tetracòtoma

tetracòtom
| tetracòtoma

adjectiu Que es divideix en quatre parts o en quatre branques
Gran Diccionari de la llengua catalana

tetracotomia

tetracotomia

femení Divisió en quatre parts
Gran Diccionari de la llengua catalana

tetracotòmic
| tetracotòmica

tetracotòmic
| tetracotòmica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la tetracotomia
Gran Diccionari de la llengua catalana

tetracromia

tetracromia

femení arts gràfiques Quadricromia
Gran Diccionari de la llengua catalana

tetractinèl·lides


<title type="display">tetractinèl·lides</title>

    masculí zoologia
  1. plural Subclasse de porífers de la classe de les demosponges, amb espícules de quatre eixos, sense protuberàncies i amb un o més òsculs a la superfície superior. Se subdivideixen en tres ordres: les mixosponges, amb Halisarca, Oscarella i Chondrosia, les microscleròfores, amb Plakina, i les corístides, amb Geodia i Tethya (taronja de mar).
  2. singular Porífer de la subclasse dels tetractrinèl·lides.

tetractinèl·lides

masculí zoologia plural Subclasse de porífers de la classe de les demosponges, amb espícules de quatre eixos, sense protuberàncies i amb un o més òsculs a la superfície superior Se subdivideixen en tres ordres les mixosponges, amb Halisarca , Oscarella i Chondrosia , les microscleròfores, amb Plakina , i les corístides, amb Geodia i Tethya taronja de mar singular Porífer de la subclasse dels tetractrinèllides
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tètrada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tètrada</title>

Etimologia: del gr. tetrás, -ádos, íd.
    femení
  1. Grup, col·lecció, de quatre.
  2. especialment botànica
    1. Conjunt de quatre cèl·lules resultants de dues divisions consecutives, generalment en una meiosi, d’una mateixa cèl·lula.
    2. Conjunt de quatre grans de pol·len units i provinents d’una mateixa cèl·lula mare.
  3. genètica Conjunt format per un parell de cromosomes desdoblats cadascun en dos filaments separats en acoblar-se durant la meiosi.
  4. microbiologia Grup format per quatre cocs disposats en dues direccions de l’espai.

■ tètrada

femení Grup, collecció, de quatre especialment botànica Conjunt de quatre cèllules resultants de dues divisions consecutives, generalment en una meiosi, d’una mateixa cèllula Conjunt de quatre grans de pollen units i provinents d’una mateixa cèllula mare genètica Conjunt format per un parell de cromosomes desdoblats cadascun en dos filaments separats en acoblar-se durant la meiosi microbiologia Grup format per quatre cocs disposats en dues direccions de l’espai
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tetradàctil
| tetradàctila

■ tetradàctil
| tetradàctila

adjectiu anatomia animal Que té quatre dits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tetradimensional

tetradimensional

adjectiu matemàtiques i física Quadridimensional