Es mostren 88940 resultats

■ arromangada

■ arromangada

femení Acció d’arromangar o d’arromangar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arromangall

■ arromangall

masculí Plec o plecs que fa la roba que s’arromanga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arromangar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arromangar</title>

Etimologia: de arremangar
    verb
  1. transitiu
    1. Tirar amunt, replegant-les, les mànigues (d’una peça de roba). Arromanga’t la camisa i no tindràs tanta calor.
    2. Tirar amunt (una peça de roba) replegant-la. Arromangar-se les faldilles.
    3. usat absolutament Arromanga’t per fregar els plats.
  2. pronominal figuradament i col·loquialment Decidir-se resoludament a fer alguna cosa. Mira que si m’hi arromango!

■ arromangar

verb transitiu Tirar amunt, replegant-les, les mànigues d’una peça de roba Arromanga’t la camisa i no tindràs tanta calor Tirar amunt una peça de roba replegant-la Arromangar-se les faldilles usat absolutament Arromanga’t per fregar els plats pronominal figuradament i colloquialment Decidir-se resoludament a fer alguna cosa Mira que si m’hi arromango
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrombollament

■ arrombollament

masculí Acció d’arrombollar o d’arrombollar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrombollar

■ arrombollar

verb transitiu Arremolinar El vent arrombolla les fulles seques pronominal Arrombollar-se la neu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arronsada

■ arronsada

femení Acció d’arronsar o d’arronsar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arronsament

■ arronsament

masculí Acció d’arronsar o d’arronsar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arronsar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arronsar</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement de l’àr. ar-råmz, romz ‘signe fet amb la cara, ullet’; de la idea d’arrugar una part de la cara es va passar a la de contreure en general 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu
    1. Disminuir per contracció el volum (d’alguna cosa, especialment el cos o alguns dels seus membres). Arronseu més les cames.
    2. arronsar les celles Arrufar-les.
    3. arronsar les celles figuradament Demostrar enuig, sorpresa.
    4. arronsar les espatlles figuradament Demostrar ignorància, indiferència.
  2. pronominal
    1. Arronsar-se de fred.
    2. figuradament Perdre el coratge, la resolució, intimidar-se. Baladreja molt, però amb quatre raons s’arronsa.
    3. arronsar-se-li el melic (a algú) figuradament Agafar algú molta por.

■ arronsar

verb transitiu Disminuir per contracció el volum d’alguna cosa, especialment el cos o alguns dels seus membres Arronseu més les cames arronsar les celles Arrufar-les arronsar les celles figuradament Demostrar enuig, sorpresa arronsar les espatlles figuradament Demostrar ignorància, indiferència pronominal Arronsar-se de fred figuradament Perdre el coratge, la resolució, intimidar-se Baladreja molt, però amb quatre raons s’arronsa arronsar-se-li el melic a algú figuradament Agafar algú molta por
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arronyacat
| arronyacada

■ arronyacat
| arronyacada

adjectiu Dit d’un arbre migrat, petit i amatat a terra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arronyonat
| arronyonada

■ arronyonat
| arronyonada

adjectiu Que té la forma de ronyó
Traducció