Es mostren 88940 resultats

arrossar-se


<title type="display">arrossar-se</title>

Accessory
Etimologia: de l’expressió d’arròs
Body
verb pronominal Anar en companyia d’una persona assenyalada, generosa, etc., per fer-se veure, treure’n algun profit, etc.

arrossar-se

Informació complementària

arrossegada

arrossegada

arrossegadís
| arrossegadissa

arrossegadís
| arrossegadissa

arrossegadissa

arrossegadissa

arrossegador
| arrossegadora

arrossegador
| arrossegadora

arrossegall

arrossegall

arrossegament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrossegament</title>

Accessory
Etimologia: de arrossegar
Body
    masculí
  1. Acció d’arrossegar o d’arrossegar-se.
  2. aeronàutica Fase de l’aterratge d’un globus tripulat en la qual la cistella s’arrossega per terra mentre que l’aeròstat, encara no desinflat del tot, és endut per la força del vent.
  3. pesca Art de ròssec.

arrossegament

arrossegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrossegar</title>

Accessory
Etimologia: de rossegar
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Fer moure (alguna persona o alguna cosa) estirant-la sense aixecar-la de terra, vencent la resistència que amb el fregadís oposa al moviment. Arrossegar un carreu, un sac.
    2. arrossegar els peus (o la cama, etc.) Caminar sense alçar-los de terra.
    3. arrossegar pel fang figuradament Denigrar (algú) greument. L’ha fet fora de casa i, a més, no para d’arrossegar-lo pel fang.
  2. pronominal
    1. Avançar el cos o una part del cos descansant a terra, com fan els animals que no tenen potes. Arrossegar-se per terra una criatura.
    2. Anar sense objecte concret. Sempre s’arrossega pels cafès.
    3. Restar inútilment en un lloc. Arrossegar-se un menjar dies i dies per la cuina.
    4. Durar, progressar amb dificultat. Arrossegar-se una feina molt de temps.
    5. arrossegar-se als peus (d’algú) figuradament Humiliar-se vilment davant algú. No t’arrosseguis als peus d’aquesta gent.
  3. transitiu figuradament
    1. Forçar a seguir, portar darrere seu vencent una resistència, com a conseqüència forçada, amb dificultat, lentament. No vol anar mai enlloc, sempre l’hem d’arrossegar.
    2. Arrossegar una vida miserable.
    3. arrossegar la veu (o les paraules) Parlar lentament, prolongant els sons.
  4. transitiu figuradament
    1. Portar com a conseqüència. La guerra arrossega calamitats.
    2. Remolcar. El pràctic arrossega el vaixell dins el port.
    1. intransitiu Alguna cosa penjar tocant una part d’ella a terra. La corda era massa llarga i arrossegava.
    2. pronominal Aquesta cortina s’arrossega.

arrossegar

arrosser
| arrossera

arrosser
| arrossera

arrossera


<title type="display">arrossera</title>

Accessory
Etimologia: de arròs
Body
femení alimentació, indústries alimentàries Aparell en forma d’olla, generalment elèctric, destinat a la cocció de l’arròs, que funciona amb molt poca aigua, aprofitant el vapor que s’hi condensa.

arrossera