Es mostren 88953 resultats

tinamú

tinamú

tinard

tinard

tinció


<title type="display">tinció</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tin_ci_ó
Body
femení biologia Procediment emprat en exàmens citològics, histològics i microbiològics, i també en anàlisis bioquímiques, per a discernir els diversos components de la mostra viva o fixada.

tinció

Traducció

tindre

tindre

Informació complementària

tineids


<title type="display">tineids</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ti_neids
Body
    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, del subordre dels heteroneures, anomenats comunament arnes i que comprèn papallones nocturnes, petites i amb antenes llargues.
  2. singular Insecte de la família dels tineids.

tineids

Traducció

tinell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tinell</title>

Accessory
Etimologia: de tina 1a font: 1331
Body
    masculí
    1. Tina petita.
    2. especialment Recipient on hom recull el most o l’oli de la premsa.
    1. Lleixa, prestatge, per a tenir-hi plats, olles i altres atuells, escudeller.
    2. dialectal Escorreplats.
    3. antigament Moble de luxe destinat a guardar i a exposar les vaixelles dels grans senyors.
    4. per extensió Sala gran de les cases senyorials, on es trobava situat el tinell i on hom feia els grans àpats i les festes solemnes. Tot el poble de Barcelona s’havia aplegat al tinell major.

tinell

tinença

tinença

tinència

tinència

tinent1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tinent</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. tenens, -ntis, part. pres. de tenēre ‘tenir’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu Que té o posseeix una cosa.
  2. adjectiu Que té una determinada cabuda.
  3. adjectiu Que resisteix a qualsevol esforç que tendeixi a deformar-lo.
  4. masculí i femení Persona que té o posseeix una cosa.
  5. masculí
    1. antigament Suport, peça de sosteniment.
    2. heràldica Cadascuna de les figures humanes que aguanten o acompanyen un escut.
  6. masculí Roca o tot altre obstacle on és fàcil que s’enganxin els ormeigs de pesca, etc.



  7. Vegeu també:
    tinent2

tinent1

tinent2
| tinenta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tinent</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Etimologia: v. tinent1
Body
    masculí i femení
    1. Persona que ocupa el lloc o càrrec que pròpiament és d’un altre, que obra en lloc i representació d’un altre. Tinent d’alcalde.
    2. tinent de corregidor història Alcalde major.
  1. organització militar i història
    1. Denominació genèrica, emprada en l’exèrcit i l’armada per a designar diverses categories o graus militars.
    2. Grau militar entre els d’alferes i capità.
    3. antigament Auxiliar de capità en les milícies municipals de Barcelona i Tortosa.
    4. antigament Auxiliar de capità general d’artilleria.
    5. primer tinent Nom amb què també ha estat conegut el tinent.
    6. segon tinent Nom amb què també ha estat conegut l’alferes.
    7. tinent coronel En l’exèrcit espanyol, cap o oficial superior militar entre el comandant i el coronel.
    8. tinent de navili marina de guerra Oficial de marina de grau equivalent al de capità de l’exèrcit.
    9. tinent de rei antigament Oficial militar que tenia el comandament d’una plaça o ciutat en substitució del governador.
    10. tinent general Grau del cos de generals immediatament inferior al de capità general i superior al de general de divisió.



  2. Vegeu també:
    tinent1

tinent2
| tinenta