Es mostren 88953 resultats

tíngids


<title type="display">tíngids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, amb el cos aplanat, amb el protòrax i els hemèlitres proveïts d’expansions vistoses, fitòfags i que habiten a les fulles dels arbres fruiters. És especialment important l’espècie Menosteria unicostata, que ataca els ametllers.
  2. singular Insecte de la família dels tíngids.

tíngids

masculí entomologia plural Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, amb el cos aplanat, amb el protòrax i els hemèlitres proveïts d’expansions vistoses, fitòfags i que habiten a les fulles dels arbres fruiters És especialment important l’espècie Menosteria unicostata , que ataca els ametllers singular Insecte de la família dels tíngids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tingità
| tingitana


<title type="display">tingità</title>

  1. adjectiu i masculí i femení De l’antiga Tànger (colònia romana del NW d’Àfrica, ll.: Tingis).
  2. adjectiu Dit de la part occidental de l’antiga Mauritània, corresponent pràcticament a l’actual Marroc. Mauritània tingitana.

tingità
| tingitana

adjectiu i masculí i femení De l’antiga Tànger colònia romana del NW d’Àfrica, ll Tingis adjectiu Dit de la part occidental de l’antiga Mauritània, corresponent pràcticament a l’actual Marroc Mauritània tingitana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tingla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tingla</title>

Etimologia: del cast. tingle, íd., i aquest, del fr. ant. tingle (actual tringle) ‘peça de fusta plana per a cobrir’, íd., d’un der. de l’escandinau ant. tengja ‘unir, lligar’
femení oficis manuals Eina constituïda per una làmina de ferro, de vori, etc., emprada pels vidriers per a eixamplar els solcs de les tires de plom on encaixen els vidres de les vidrieres.

■ tingla

femení oficis manuals Eina constituïda per una làmina de ferro, de vori, etc, emprada pels vidriers per a eixamplar els solcs de les tires de plom on encaixen els vidres de les vidrieres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tinglat
| tinglada

■ tinglat
| tinglada

adjectiu construcció naval Dit de l’embarcació que té els taulons que cobreixen el buc disposats a teulada Nau tinglada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tinguda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tinguda</title>

Etimologia: de tenir 1a font: 1460, Roig
    femení
    1. Tinença o capacitat d’un receptacle. Una pica d’una tinguda de cent quartans.
    2. Extensió d’un camp. Un camp de set mujades de tinguda.
  2. Bestiar que un pastor té pel seu compte juntament amb el ramat de l’amo que paga la pastura.
  3. Acció de tenir una junta, una reunió, etc.
  4. tinguda de llibres comptabilitat Art de portar els llibres de comptabilitat; tenidoria.

■ tinguda

femení Tinença o capacitat d’un receptacle Una pica d’una tinguda de cent quartans Extensió d’un camp Un camp de set mujades de tinguda Bestiar que un pastor té pel seu compte juntament amb el ramat de l’amo que paga la pastura Acció de tenir una junta, una reunió, etc tinguda de llibres comptabilitat Art de portar els llibres de comptabilitat tenidoria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tinòcorids


<title type="display">tinòcorids</title>

    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes, semblants a les guatlles, amb el bec robust i cònic, les potes curtes i les ales allargades i apuntades.
  2. singular Ocell de la família dels tinòcorids.

tinòcorids

masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes, semblants a les guatlles, amb el bec robust i cònic, les potes curtes i les ales allargades i apuntades singular Ocell de la família dels tinòcorids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tinoi

■ tinoi

masculí Tina petita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tinquicultura

■ tinquicultura

femení zootècnia Cria de tenques amb finalitats comercials o de repoblació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tint

■ tint

masculí Acció de tenyir l’efecte Color amb què hom tenyeix Obrador de tintorer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tinta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tinta</title>

Etimologia: v. tint 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. escriptura i arts gràfiques
    1. Preparació més o menys fluida, de diferents colors, que és emprada per a escriure, per a dibuixar o per a imprimir.
    2. tinta al carbó Tinta especial que permet el calc en sec aplicant damunt un paper blanc el paper que la conté i rascant-lo o copejant-lo pel dors per tal de facilitar l’adherència de la tinta.
    3. tinta autogràfica Tinta que serveix per a escriure o per a dibuixar damunt d’un paper especial allò que després hom ha de reportar a una pedra litogràfica.
    4. tinta d’impremta Tinta emprada en les arts gràfiques.
    5. tinta hectogràfica Tinta espessa, de molt poder colorant i soluble en aigua, que permet de reproduir un text o un dibuix a papers humits d’alcohol o d’altres líquids anàlegs.
    6. tinta indeleble Tinta que resisteix, sense esborrar-se, l’acció dels agents químics ordinaris i el pas del temps.
    7. tinta simpàtica Tinta incolora a la qual cal aplicar algun tractament físic o químic perquè sigui visible el que ha estat escrit en un paper amb aquesta tinta.
    8. tinta xinesa Tinta indeleble i molt negra feta amb negre de fum i cola.
  2. per extensió
    1. escriptura i arts gràfiques Substància sòlida que, deixatada o dissolta, serveix per a escriure, dibuixar o imprimir. Una barreta de tinta xinesa.
    2. tinta electrònica informàtica Conjunt de partícules que per mitjà d’impulsos elèctrics permet d’escriure o de dibuixar sobre paper electrònic.
  3. de bona tinta locució adverbial De font verídica, fiable. Sabem de bona tinta que hi haurà acomiadaments a l’empresa.
  4. per analogia zoologia Secreció de color negrós o negre violaci dels cefalòpodes, d’una finalitat protectora.
    1. Color estès sobre un fons, del qual modifica el to o el matís.
    2. plural Els colors dominants d’una pintura, d’un paisatge, etc., i llurs gradacions. Les tintes del crepuscle.
    3. mitges tintes figuradament Paraules o accions no gens precises, dictades per una cautela excessiva.
    4. mitja tinta To intermediari entre el clar i l’obscur, la llum i l’ombra.
    5. mitja tinta arts gràfiques En fotogravat, cadascun dels tons compresos entre el color blanc i el color més fosc que pot donar la tinta emprada.

■ tinta

femení escriptura i arts gràfiques Preparació més o menys fluida, de diferents colors, que és emprada per a escriure, per a dibuixar o per a imprimir tinta al carbó Tinta especial que permet el calc en sec aplicant damunt un paper blanc el paper que la conté i rascant-lo o copejant-lo pel dors per tal de facilitar l’adherència de la tinta tinta autogràfica Tinta que serveix per a escriure o per a dibuixar damunt d’un paper especial allò que després hom ha de reportar a una pedra litogràfica tinta d’impremta Tinta emprada en les arts gràfiques tinta hectogràfica Tinta espessa, de molt poder…
Informació complementària
Traducció