Es mostren 88953 resultats

■ tintorell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tintorell</title>

Etimologia: deriv. de l’ant. tintor ‘tenyidor’
    masculí botànica
  1. Arbust caducifoli de la família de les timeleàcies (Daphne mezereum), de fulles espatulades, flors rosades i oloroses i fruits drupacis vermells, i que viu a les fagedes.
  2. Matapoll.

■ tintorell

masculí botànica Arbust caducifoli de la família de les timeleàcies Daphne mezereum , de fulles espatulades, flors rosades i oloroses i fruits drupacis vermells, i que viu a les fagedes Matapoll
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tintorer
| tintorera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tintorer</title>

Etimologia: der. de l’ant. tintor, del ll. td. tinctor, -ōris, íd. 1a font: 1383
  1. masculí i femení oficis manuals Persona que té per ofici de tenyir matèries tèxtils.
  2. femení ictiologia Peix selaci de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels triàquids (Prionace glauca), amb el dors blau fosc i el ventre blanc, la pell quasi llisa, el musell apuntat, molt voraç i pelàgic.

■ tintorer
| tintorera

masculí i femení oficis manuals Persona que té per ofici de tenyir matèries tèxtils femení ictiologia Peix selaci de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels triàquids Prionace glauca , amb el dors blau fosc i el ventre blanc, la pell quasi llisa, el musell apuntat, molt voraç i pelàgic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tintoreria

■ tintoreria

femení oficis manuals Art i ofici de tintorer Establiment on hom tenyeix la roba o la renta en sec o amb altres procediments especials tint
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tintori
| tintòria

■ tintori
| tintòria

adjectiu Dit de les substàncies que serveixen per a tenyir, de les plantes de les quals hom les obté, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tintorial

■ tintorial

adjectiu Tintori Relatiu o pertanyent a la tintura Procediments tintorials
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tintura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tintura</title>

Etimologia: del ll. tinctura, íd. 1a font: s. XIV
    femení
    1. Acció de tenyir, tint.
    2. adoberia Conjunt d’operacions necessàries per a donar al cuir o a la pell adobada una coloració determinada.
    3. indústria tèxtil Operació d’aplicar una matèria colorant a un tèxtil.
    1. Color amb què hom tenyeix, tint.
    2. especialment farmàcia, indústria farmacèutica Preparat galènic fet per extracció del contingut soluble i actiu de parts de plantes o animals.

■ tintura

femení Acció de tenyir, tint adoberia Conjunt d’operacions necessàries per a donar al cuir o a la pell adobada una coloració determinada indústria tèxtil Operació d’aplicar una matèria colorant a un tèxtil Color amb què hom tenyeix, tint especialment farmàcia, indústria farmacèutica Preparat galènic fet per extracció del contingut soluble i actiu de parts de plantes o animals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tinya


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tinya</title>

Etimologia: del ll. tĭnea ‘arna, poll, cuc, etc.’, aplicat a la malaltia de la pell, que consideraven causada pels paràsits 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. patologia Micosi cutània, especialment del cuir cabellut i dels teixits cornis (pèls, ungles), causada per dermatòfits, caracteritzada per la formació de taques cobertes d’escates, crostes, etc., i, sovint per la caiguda dels cabells.
  2. entomologia
    1. Arna, especialment la larva.
    2. Estralls causats per la tinya.
  3. botànica morró 2.
  4. ésser (algú o alguna cosa) dolent com la tinya (o més dolent que la tinya) figuradament Ésser molt dolent.
  5. ésser (algú o alguna cosa) més vell que la tinya figuradament Ésser molt vell.
  6. ésser (algú) viu com la tinya (o més viu que la tinya) figuradament Ésser eixerit, llest, tenir molta vivor.

■ tinya

femení patologia Micosi cutània, especialment del cuir cabellut i dels teixits cornis pèls, ungles, causada per dermatòfits, caracteritzada per la formació de taques cobertes d’escates, crostes, etc, i, sovint per la caiguda dels cabells entomologia Arna, especialment la larva Estralls causats per la tinya botànica morró 2 ésser algú o alguna cosa dolent com la tinya o més dolent que la tinya figuradament Ésser molt dolent ésser algú o alguna cosa més vell que la tinya figuradament Ésser molt vell ésser algú viu com la tinya o més viu que la tinya figuradament Ésser eixerit, llest, tenir…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tinyadura

■ tinyadura

femení Senyal que les arnes deixen a la roba
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tinyar-se

■ tinyar-se

verb pronominal Arnar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tinyeta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tinyeta</title>

Etimologia: de tinya 1a font: 1803, DEst.
  1. masculí i femení Lladre que roba amb astúcia, manya, dissimulació.
  2. masculí i femení col·loquialment Persona que arterosament va dret al seu profit sense mirar si perjudica algú altre.
  3. masculí i femení col·loquialment Persona carregosa, que cansa amb la seva insistència. Ai mare, que ets tinyeta!
  4. femení vulgarment Eufemisme per punyeta.

■ tinyeta

masculí i femení Lladre que roba amb astúcia, manya, dissimulació masculí i femení colloquialment Persona que arterosament va dret al seu profit sense mirar si perjudica algú altre masculí i femení colloquialment Persona carregosa, que cansa amb la seva insistència Ai mare, que ets tinyeta femení vulgarment Eufemisme per punyeta
Informació complementària
Traducció