Es mostren 88940 resultats

■ tiranosaure

■ tiranosaure

masculí paleontologia i zoologia Rèptil diàpsid arcosaure de l’ordre dels saurisquis, del subordre dels teròpodes Tyrannosaurus , fòssil i un dels carnívors més grossos que mai hagin existit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tirant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tirant</title>

Etimologia: de tirar 1a font: 1403
    masculí
    1. Peça, corretja, corda o cadena que treballa per tracció i que, fixada a dues altres peces que tendeixen a separar-se, n’impedeix la separació.
    2. construcció Biga horitzontal que uneix i manté immòbils dues parets paral·leles que tendeixen a desplomar-se.
    3. construcció Peça horitzontal que en una armadura de coberta uneix els peus de cada dos elements verticals consecutius.
    4. construcció naval Cadascuna de les peces de ferro, cadenes o trossos de corda que subjecten a l’arbre els obencs del masteler.
    5. indústria tèxtil Cadascun dels dos braços que, en el teler mecànic, uneixen els colzets de l’arbre superior amb els muntants sostenidors de les taules.
    1. Cadena, corretja, corda, etc., que serveix per a estirar o sostenir alguna cosa.
    2. Cadascuna de les dues tires que passen per damunt de les espatlles i sostenen una combinació, una faldilla, etc.
    3. [generalment en pl] Elàstics.
    4. indústries del calçat Nansa o anella de tela forta o de cuir que, cosida a la part superior i posterior d’una sabata alta o d’una bota, serveix per a calçar-la més fàcilment.
    5. transports Corda revestida de cuir que va des del collar de l’animal que tira un carro fins a la part anterior d’aquest.
    6. transports Corda que, lligada a la part posterior del carro, serveix per a estirar-lo enrere quan baixa per un pendent molt pronunciat.

■ tirant

masculí Peça, corretja, corda o cadena que treballa per tracció i que, fixada a dues altres peces que tendeixen a separar-se, n’impedeix la separació construcció Biga horitzontal que uneix i manté immòbils dues parets paralleles que tendeixen a desplomar-se construcció Peça horitzontal que en una armadura de coberta uneix els peus de cada dos elements verticals consecutius construcció naval Cadascuna de les peces de ferro, cadenes o trossos de corda que subjecten a l’arbre els obencs del masteler indústria tèxtil Cadascun dels dos braços que, en el teler mecànic, uneixen els colzets de l’…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tirany

■ tirany

masculí dialectal Caminoi Corda o corretja amb la qual hom lligava l’animal que feia rodar un molí, una sínia, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tirapeu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tirapeu</title>

Partició sil·làbica: ti_ra_peu
Etimologia: de tirar i peu 1a font: c. 1610
    masculí
  1. indústries del calçat Corretja que serveix al sabater per a tenir subjecte el calçat al seu genoll quan el cus.
  2. ramaderia Bastó llarg amb un ganxo en un dels caps.

■ tirapeu

masculí indústries del calçat Corretja que serveix al sabater per a tenir subjecte el calçat al seu genoll quan el cus ramaderia Bastó llarg amb un ganxo en un dels caps
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tirapits

■ tirapits

masculí Camí costerut, pujada tirosa Aquell tirapits no s’acabava mai obstetrícia Tirallet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tirar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tirar</title>

Homòfon: tirà
Compareu: llençar 2 1, 2 2 i 2 3
Etimologia: d’origen incert, probablement d’un ll. vg. *tirare de l’argot militar romà, format sobre el pàrtic (irànic) tir- ‘fletxa’ 1a font: s. XII
    verb
  1. transitiu
    1. Un home, un animal, fer força per moure una cosa en la mateixa direcció en què ell es mou. Una carrossa tirada per quatre cavalls. Els bous tiren l’arada.
    2. usat absolutament Els cavalls estan molt cansats i no tiraran.
    3. transports Estirar un rai amb cordes, un home des de cada riba, en un riu o en una riera de corrent escàs.
    1. transitiu Fer força per portar cap a si una cosa, encara que no sigui en la mateixa direcció en què es mou el qui fa la força o encara que aquest no es mogui. Tirar aigua del pou.
    2. transitiu i usat absolutament Mamar. Com tira, aquesta criatura!
    3. transitiu figuradament Atreure. Una paraula tira l’altra. No em tira el teatre, aquest vespre.
    4. transitiu i usat absolutament figuradament La sang tira. La pàtria sempre tira. No m’ha tirat mai la història.
    5. pronominal antigament Atreure’s (algú).
    6. pronominal vulgarment Copular (amb algú). S’ha tirat aquella dona.
    7. pronominal per extensió Burlar-se (d’algú), abusar (d’algú).
    1. intransitiu Agafar una direcció determinada. Quan siguis al molí, tira a l’esquerra.
    2. intransitiu figuradament Tenir tendència, tendir. Tirar per a metge. Aquest vi tira a agre.
    3. transitiu geometria i dibuix Traçar una línia en un dibuix mitjançant un llapis, un tiralínies, etc.
    4. transitiu figuradament Traçar mentalment plans, teories, projectes, etc. Sempre està tirant propostes que no es poden portar a cap.
    5. tirar pel dret Anar directament a un lloc sense seguir el camí normal ni fer voltes.
    6. tirar pel dret figuradament Obrar resoludament, sense miraments.
    7. tirar per mal cap (o per mal camí) Seguir una orientació moralment condemnable, anar pel mal camí.
  4. intransitiu Permetre un conducte l’aspiració d’un fluid a través d’ell. Aquesta xemeneia tira molt bé. Aquest cigar no tira.
  5. transitiu Tenir d’extensió tant o tant, arribar fins a tal o tal quantitat. Aquesta peça de roba tira vint canes. Aquest pou tira molt endins.
  6. intransitiu
    1. Durar amb més o menys dificultats. Aquest vestit encara tirarà tot l’hivern.
    2. anar tirant Subsistir sense perdre, però sense progressar o progressant molt poc. Com te trobes? Vaig tirant.
    1. transitiu Transportar una mica més enllà o més ençà una cosa que descansa sobre una altra empenyent-la o estirant-la sense aixecar-la. Aquest piano fa nosa, aquí: l’hem de tirar una mica més enllà.
    2. transitiu Moure en una certa direcció una part del cos. El Pau tira el tors cap a la dreta.
    3. transitiu Estendre una cosa sobre una altra. Tirar-se un xal a les espatlles.
    4. transitiu Fer venir una cosa de banda a banda d’una altra, tapant-la, interceptant-la. No podrem passar: ja han tirat les cadenes.
    5. pronominal Em vaig tirar endarrere per evitar el cop.
    6. tirar-s’ho a l’esquena figuradament No preocupar-se gens d’una cosa.
    1. transitiu Deixar anar amb un cert impuls una cosa, donar un cop, una empenta, etc., a una cosa, de manera que recorri una certa distància. Li va tirar una pedra i el va tocar del cap. La mar va tirar la nau contra les roques.
    2. transitiu Deixar caure una cosa, un condiment, etc., dins un recipient, sobre una superfície, etc. Tirar sucre al cafè. Tirar pa als peixos de l’estany. Tirar una carta al correu. Tirar els daus. Tirar un as, la manilla, un atot.
    3. pronominal Llançar-se. Es va tirar al riu.
    4. haver-n’hi per a tirar el barret al foc figuradament Ésser una cosa granment empipadora, molestosa.
    5. tirar a terra Fer caure a terra, abatre, enderrocar. La font ja no hi és: l’han tirada a terra.
    6. tirar en cara (o per la cara) (a algú una cosa) figuradament Fer-li’n retret.
    7. tirar-hi terra damunt figuradament Procurar que no se’n parli.
    8. tirar la casa per la finestra figuradament Fer una despesa domèstica extraordinària.
    9. tirar les cartes ocultisme Tractar d’endevinar l’esdevenidor per mitjà de les cartes.
    10. tirar-se al llit Ajeure-s’hi per poc temps sense despullar-se.
    11. tirar-s’hi de cap figuradament Emprendre una activitat enèrgicament i sense reflexionar gaire.
  9. transitiu
    1. Disparar la càrrega d’una arma de foc, un artifici de pólvora. Tirar una canonada. Tirar coets.
    2. usat absolutament Tirar amb bales de goma. Tirar al blanc.
    3. tirant curt locució adverbial Pel cap baix.
    4. tirant llarg locució adverbial Pel cap alt.
    5. tirar curt No arribar a l’objectiu amb el projectil.
    6. tirar curt figuradament No arribar al just, tallar curt. No em pensava que fóssim tants, hem tirat curt en el compte.
    7. tirar llarg Sobrepassar l’objectiu amb el projectil.
    8. tirar llarg figuradament Passar del just, en una previsió, un pressupost, etc. Ja cal que tiris llarg en calcular les racions.
  10. transitiu Esgrimir. Tirar l’espasa.
  11. transitiu fotografia Accionar el disparador d’una càmera fotogràfica per tal d’impressionar una fotografia. He tirat ja tot el rodet.
  12. transitiu arts gràfiques Treure una o més reproduccions d’una composició tipogràfica, d’un gravat, etc., mitjançant una premsa d’impressió. D’aquesta obra, n’hem tirat vint exemplars en paper de fil.
  13. tira! Imperatiu usat com a interjecció admirativa.
  14. tira peixet! Exclamació de congratulació per una bona notícia, per un bon resultat, etc.

■ tirar

verb transitiu Un home, un animal, fer força per moure una cosa en la mateixa direcció en què ell es mou Una carrossa tirada per quatre cavalls Els bous tiren l’arada usat absolutament Els cavalls estan molt cansats i no tiraran transports Estirar un rai amb cordes, un home des de cada riba, en un riu o en una riera de corrent escàs transitiu Fer força per portar cap a si una cosa, encara que no sigui en la mateixa direcció en què es mou el qui fa la força o encara que aquest no es mogui Tirar aigua del pou transitiu i usat absolutament Mamar Com tira, aquesta criatura transitiu figuradament…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tiràs


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tiràs</title>

Etimologia: probablement der. postverbal de tirassar 1a font: s. XIV, Torcimany
    [plural tirassos] masculí
    1. agricultura Eina que consisteix en una post fixada transversalment a l’extrem d’un mànec llarg que serveix per a arreplegar el gra o la palla damunt l’era, etc.
    2. per analogia Estri de neteja, semblant al tiràs, però amb la post horitzontal folrada de feltre o proveïda d’un altre teixit gruixut, que hom passa pel terra de les cases per netejar-lo.
  2. transports Vehicle rudimentari sense rodes que era emprat per al transport de pedres, de terres, d’herba, de troncs, etc., per terrenys muntanyosos i per boscs, arrossegat per una bèstia.

■ tiràs

plural tirassos masculí agricultura Eina que consisteix en una post fixada transversalment a l’extrem d’un mànec llarg que serveix per a arreplegar el gra o la palla damunt l’era, etc per analogia Estri de neteja, semblant al tiràs, però amb la post horitzontal folrada de feltre o proveïda d’un altre teixit gruixut, que hom passa pel terra de les cases per netejar-lo transports Vehicle rudimentari sense rodes que era emprat per al transport de pedres, de terres, d’herba, de troncs, etc, per terrenys muntanyosos i per boscs, arrossegat per una bèstia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tirassa

■ tirassa

femení agricultura Tiràs gros en què el mànec és més curt que en el tiràs normal i la post més grossa i que és tirat per un animal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tirassar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tirassar</title>

Etimologia: de tirar 1a font: 1272, CTort.
    verb transitiu
  1. antigament
    1. Arrossegar.
    2. especialment Aplicar el turment consistent a arrossegar un reu per terra, lligat a la cua d’un animal.
    1. agricultura Manejar el tiràs, recollir palla, gra, etc., amb el tiràs.
    2. Passar el tiràs de neteja.
  3. transports Transportar terra, herba, troncs, etc., amb el tiràs.

■ tirassar

verb transitiu antigament Arrossegar especialment Aplicar el turment consistent a arrossegar un reu per terra, lligat a la cua d’un animal agricultura Manejar el tiràs, recollir palla, gra, etc, amb el tiràs Passar el tiràs de neteja transports Transportar terra, herba, troncs, etc, amb el tiràs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tirat
| tirada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tirat</title>

Etimologia: de tirar
  1. adjectiu Prolongat sense interrupció; seguit.
  2. masculí
    1. Manera d’estar tirada una línia, un camí, etc.
    2. tirada 2.
    3. Disposició de les línies que determinen la configuració general de la cara, d’una persona o d’una cosa, que li dona tal o tal aspecte, una semblança amb tal o tal altra persona o cosa. Una jove alta, elegant, amb tirat de reina.
  3. masculí Inclinació, propensió, tirada. Té molt tirat a fer tal cosa.

■ tirat
| tirada

adjectiu Prolongat sense interrupció seguit masculí Manera d’estar tirada una línia, un camí, etc tirada 2 Disposició de les línies que determinen la configuració general de la cara, d’una persona o d’una cosa, que li dona tal o tal aspecte, una semblança amb tal o tal altra persona o cosa Una jove alta, elegant, amb tirat de reina masculí Inclinació, propensió, tirada Té molt tirat a fer tal cosa
Informació complementària
Traducció