Es mostren 88939 resultats

■ titubació

■ titubació

femení Acció de titubar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titubant

■ titubant

adjectiu Que tituba
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titubar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">titubar</title>

Etimologia: del ll. titubare, íd. 1a font: 1487
    verb intransitiu
  1. Estar o moure’s oscil·lant com si hom anés a caure. Aquella roca tituba: pareu compte!
  2. figuradament
    1. Mostrar-se indecís, perplex, en l’execució d’una cosa; titubejar. No titubis i apunta-t’hi.
    2. especialment Vacil·lar en l’elecció dels mots, en llur pronunciació. Titubava de nerviós que estava i quequejava.

■ titubar

verb intransitiu Estar o moure’s oscillant com si hom anés a caure Aquella roca tituba pareu compte figuradament Mostrar-se indecís, perplex, en l’execució d’una cosa titubejar No titubis i apunta-t’hi especialment Vacillar en l’elecció dels mots, en llur pronunciació Titubava de nerviós que estava i quequejava
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titubeig

■ titubeig

masculí Acció de titubejar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titubejant

■ titubejant

adjectiu Que titubeja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titubejar

■ titubejar

verb intransitiu titubar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titulació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">titulació</title>

Partició sil·làbica: ti_tu_la_ci_ó
Etimologia: del b. ll. titulatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de titular;
    2. l’efecte.
  2. ensenyament Títol acadèmic.
  3. periodisme Expressió resumida de la part més important d’una notícia que hom col·loca en lloc destacat.
  4. química Valoració.
  5. indústria tèxtil Operació de titular els fils.

■ titulació

femení Acció de titular l’efecte ensenyament Títol acadèmic periodisme Expressió resumida de la part més important d’una notícia que hom colloca en lloc destacat química Valoració indústria tèxtil Operació de titular els fils
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titular1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">titular</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del b. ll. titularis, íd. 1a font: s. XVII
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a un títol. Lletra titular.
  2. adjectiu i masculí i femení
    1. Revestit d’un títol.
    2. Que exerceix un ofici o una professió amb títol especial. Metge titular.
    3. Que posseeix un lloc de treball o una plaça de propietat. El titular de la càtedra d’història.
    4. economia Dit de la persona en nom de la qual va un títol de propietat, un document, una llibreta d’estalvis, etc. El meu avi era el titular d’aquesta pòlissa.
    5. bisbe titular dret canònic Bisbe que té assignat el nom d’una antiga diòcesi, sense tenir-ne, però, jurisdicció territorial.
  3. adjectiu i masculí Dit de cadascun dels títols d’una publicació periòdica, revista, etc.
  4. masculí i femení litúrgia Nom d’un misteri o d’un sant donat com a títol a una església o capella.



    5. Vegeu també:
    titular2

■ titular1

adjectiu Relatiu o pertanyent a un títol Lletra titular adjectiu i masculí i femení Revestit d’un títol Que exerceix un ofici o una professió amb títol especial Metge titular Que posseeix un lloc de treball o una plaça de propietat El titular de la càtedra d’història economia Dit de la persona en nom de la qual va un títol de propietat, un document, una llibreta d’estalvis, etc El meu avi era el titular d’aquesta pòlissa bisbe titular dret canònic Bisbe que té assignat el nom d’una antiga diòcesi, sense tenir-ne, però, jurisdicció territorial adjectiu i masculí Dit de cadascun dels títols d’…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titular2

■ titular2

verb transitiu Posar títol a una obra escrita o impresa pronominal Com es titularà la teva novella transitiu Donar a algú un títol acadèmic o professional pronominal Obtenir un títol acadèmic o professional transitiu química Valorar transitiu indústria tèxtil Determinar el títol d’un fil Vegeu també titular 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titularitat

■ titularitat

femení dret El fet de pertànyer un dret subjectiu al subjecte que n’és el titular
Traducció