Es mostren 88953 resultats

■ titulació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">titulació</title>

Partició sil·làbica: ti_tu_la_ci_ó
Etimologia: del b. ll. titulatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de titular;
    2. l’efecte.
  2. ensenyament Títol acadèmic.
  3. periodisme Expressió resumida de la part més important d’una notícia que hom col·loca en lloc destacat.
  4. química Valoració.
  5. indústria tèxtil Operació de titular els fils.

■ titulació

femení Acció de titular l’efecte ensenyament Títol acadèmic periodisme Expressió resumida de la part més important d’una notícia que hom colloca en lloc destacat química Valoració indústria tèxtil Operació de titular els fils
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titular1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">titular</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del b. ll. titularis, íd. 1a font: s. XVII
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a un títol. Lletra titular.
  2. adjectiu i masculí i femení
    1. Revestit d’un títol.
    2. Que exerceix un ofici o una professió amb títol especial. Metge titular.
    3. Que posseeix un lloc de treball o una plaça de propietat. El titular de la càtedra d’història.
    4. economia Dit de la persona en nom de la qual va un títol de propietat, un document, una llibreta d’estalvis, etc. El meu avi era el titular d’aquesta pòlissa.
    5. bisbe titular dret canònic Bisbe que té assignat el nom d’una antiga diòcesi, sense tenir-ne, però, jurisdicció territorial.
  3. adjectiu i masculí Dit de cadascun dels títols d’una publicació periòdica, revista, etc.
  4. masculí i femení litúrgia Nom d’un misteri o d’un sant donat com a títol a una església o capella.



    5. Vegeu també:
    titular2

■ titular1

adjectiu Relatiu o pertanyent a un títol Lletra titular adjectiu i masculí i femení Revestit d’un títol Que exerceix un ofici o una professió amb títol especial Metge titular Que posseeix un lloc de treball o una plaça de propietat El titular de la càtedra d’història economia Dit de la persona en nom de la qual va un títol de propietat, un document, una llibreta d’estalvis, etc El meu avi era el titular d’aquesta pòlissa bisbe titular dret canònic Bisbe que té assignat el nom d’una antiga diòcesi, sense tenir-ne, però, jurisdicció territorial adjectiu i masculí Dit de cadascun dels títols d’…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titular2

■ titular2

verb transitiu Posar títol a una obra escrita o impresa pronominal Com es titularà la teva novella transitiu Donar a algú un títol acadèmic o professional pronominal Obtenir un títol acadèmic o professional transitiu química Valorar transitiu indústria tèxtil Determinar el títol d’un fil Vegeu també titular 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titularitat

■ titularitat

femení dret El fet de pertànyer un dret subjectiu al subjecte que n’és el titular
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titulat
| titulada

■ titulat
| titulada

adjectiu Que posseeix un títol professional Un professor titulat Una infermera titulada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

titulatura


<title type="display">titulatura</title>

Etimologia: de titulat
    femení
  1. Conjunt de títols que posseeix una persona, un llinatge, una ciutat, etc.
  2. història A l’antiga Roma, conjunt de títols que ostentava l’emperador.
  3. història A l’antiga Roma, llista de títols que ostentaven les ciutats, els municipis, les colònies, etc.

titulatura

femení Conjunt de títols que posseeix una persona, un llinatge, una ciutat, etc història A l’antiga Roma, conjunt de títols que ostentava l’emperador història A l’antiga Roma, llista de títols que ostentaven les ciutats, els municipis, les colònies, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titulomètric
| titulomètrica

■ titulomètric
| titulomètrica

adjectiu química analítica Relatiu o pertanyent a la valoració quantitativa d’una substància mitjançant una altra substància de composició coneguda
Gran Diccionari de la llengua catalana

tiuram

tiuram

masculí química orgànica Radical de fórmula —C—NH 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

tiuranenc
| tiuranenca

tiuranenc
| tiuranenca

adjectiu i masculí i femení De Tiurana Noguera
Gran Diccionari de la llengua catalana

tiv


<title type="display">tiv</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als tivs.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble de raça melanoafricana, de la família lingüística nigerokurdufaniana, que ocupa quasi tota la vall del riu Benue, a la regió sudanesa.

tiv

adjectiu Relatiu o pertanyent als tivs masculí i femení etnologia Individu d’un poble de raça melanoafricana, de la família lingüística nigerokurdufaniana, que ocupa quasi tota la vall del riu Benue, a la regió sudanesa