Es mostren 88939 resultats

■ tixrí

■ tixrí

masculí plural tixrís cronologia Mes hebreu, primer de l’any civil i setè de l’any religiós
Gran Diccionari de la llengua catalana

Tl

Tl

símbol química inorgànica talli
Gran Diccionari de la llengua catalana

Tm

Tm

símbol química inorgànica tuli
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tmesi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tmesi</title>

Etimologia: del ll. tmēsis, i aquest, del gr. tmē͂sis ‘partició en dos’, der. de témnō ‘partir’ 1a font: s. XIV, Torcimany
femení retòrica Hipèrbaton consistent a intercalar una paraula entre els dos elements d’una altra de composta.

■ tmesi

femení retòrica Hipèrbaton consistent a intercalar una paraula entre els dos elements d’una altra de composta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

Tn

Tn

símbol física atòmica toró
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ to


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">to</title>

Etimologia: del ll. tŏnus, i aquest, del gr. tónos ‘tensió d’una corda; accent; to’ 1a font: 1575, DPou.
    masculí
    1. acústica Característica d’un so determinada per la freqüència de la vibració fonamental o primer harmònic.
    2. control de to electroacústica Circuit per a controlar el to i modificar la resposta de freqüència d’un amplificador d’audiofreqüència.
    3. to cardíac medicina Cadascun dels dos sorolls, primer i segon, que hom sent en auscultar la regió cardíaca.
    1. fonètica, fonologia Tret fonètic que depèn de la freqüència de l’ona fonamental. En una ona simple, on no hi ha harmònics, el to equival al timbre.
    2. Inflexió o modulació de la veu en tant que expressa els diversos sentiments. Ho va dir en to d’amenaça. Parlar en un to modest, suplicant, arrogant. Jo li vaig respondre en el mateix to.
    3. per analogia Mira en quin to m’escriu!
    4. pujar (o baixar) (algú) de to Parlar, captenir-se, amb més (o amb menys) arrogància o sobergueria.
  3. figuradament
    1. Maneres, capteniment, d’una persona en societat. En aquelles circumstàncies, aquella observació era de molt mal to.
    2. Grau de major o menor elevació que hom atribueix a la manera de captenir-se en societat. Gent de bon to.
    3. donar el to (a alguna cosa) Fer-la aparèixer en tal o tal grau d’elevació, de consideració, de criteri, etc. El polític X dona el to als diaris del seu partit.
    4. donar-se to Donar-se importància davant la gent.
  4. música
    1. Interval que correspon a la segona major.
    2. En teoria clàssica, tonalitat. Simfonia en to de re major. To major, to menor.
    3. Altura de l’afinació d’un instrument. Una flauta en to de fa.
    4. So just, afinat. Cantar fora de to.
    5. agafar el to Copsar el grau d’elevació d’una nota o notes musicals per a cantar o sonar d’acord amb aquesta elevació.
    6. donar el to Fer sentir un so de determinada elevació perquè els músics o cantants, sentint-lo i imitant-lo, puguin graduar llur veu i llurs instruments.
    7. posar a to Fer que un instrument músic tingui graduats els seus sons d’acord amb els altres o amb una determinada elevació del so.
    8. posar a to figuradament Fer que (una persona o una cosa) tingui el comportament o el funcionament que se n’espera.
  5. òptica i luminotècnia
    1. Atribut de la sensació visual que permet de classificar un color com a vermell, verd, groc, etc.
    2. Grau d’intensitat, de vivesa, d’un color. Tons clars.
  6. medicina i fisiologia animal
    1. Grau normal de vigor i tensió.
    2. Estat d’elasticitat d’un teixit normal i aptitud per a complir la seva funció en resposta a un estímul ordinari.
    3. to muscular Estat de tensió activa dels músculs, permanent i involuntària, variable en la seva intensitat segons les diverses accions reflexes que la reforcen o la inhibeixen.

■ to

masculí acústica Característica d’un so determinada per la freqüència de la vibració fonamental o primer harmònic control de to electroacústica Circuit per a controlar el to i modificar la resposta de freqüència d’un amplificador d’audiofreqüència to cardíac medicina Cadascun dels dos sorolls, primer i segon, que hom sent en auscultar la regió cardíaca fonètica, fonologia Tret fonètic que depèn de la freqüència de l’ona fonamental En una ona simple, on no hi ha harmònics, el to equival al timbre Inflexió o modulació de la veu en tant que expressa els diversos sentiments Ho va dir en to d’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toaleta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toaleta</title>

Partició sil·làbica: to_a_le_ta
Etimologia: del fr. toilette, dimin. de toile ‘tela’, al·lusió a la tovallola dels lavabos amb expansió de significat
    femení
  1. Acció de rentar-se, pentinar-se, afaitar-se. Fer algú la seva toaleta.
  2. medicina i cirurgia Neteja d’una ferida operatòria o d’un camp operatori abans de la intervenció, o dels genitals abans d’un part.

■ toaleta

femení Acció de rentar-se, pentinar-se, afaitar-se Fer algú la seva toaleta medicina i cirurgia Neteja d’una ferida operatòria o d’un camp operatori abans de la intervenció, o dels genitals abans d’un part
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

toarcià
| toarciana


<title type="display">toarcià</title>

Partició sil·làbica: to_ar_ci_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al toarcià.
  2. masculí Últim estatge de la part inferior del sistema juràssic, situat per sobre del pliensbaquià i per sota de l’aalenià.

toarcià
| toarciana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al toarcià masculí Últim estatge de la part inferior del sistema juràssic, situat per sobre del pliensbaquià i per sota de l’aalenià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tobogan


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tobogan</title>

Etimologia: de l’angl. canadenc toboggan (i també tabagan, tabogan, tarbogan) ‘trineu per lliscar avall’, pres possiblement del fr. canadenc tabaganne, i aquest, d’alguna varietat de l’algonquí: micmac tobâkun, abnaki udâbâgan, cree otabanak 1a font: c. 1910
    masculí
    1. etnologia Trineu llarg, tradicional dels algonquins del NE del Canadà, fet de taulons molt prims encorbats enlaire en un extrem, entrelligats i revestits de pells, tirat normalment per gossos, però també sovint per les dones.
    2. per analogia Trineu anàleg a l’anterior, bé que de dimensions més reduïdes, estès arreu com a esport hivernal, que hom fa davallar lliscant sobre pistes de pendent pronunciat.
  2. per extensió Pla inclinat disposat per a deixar-s’hi anar lliscant.

■ tobogan

masculí etnologia Trineu llarg, tradicional dels algonquins del NE del Canadà, fet de taulons molt prims encorbats enlaire en un extrem, entrelligats i revestits de pells, tirat normalment per gossos, però també sovint per les dones per analogia Trineu anàleg a l’anterior, bé que de dimensions més reduïdes, estès arreu com a esport hivernal, que hom fa davallar lliscant sobre pistes de pendent pronunciat per extensió Pla inclinat disposat per a deixar-s’hi anar lliscant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tobramicina


<title type="display">tobramicina</title>

femení química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Antibiòtic que pertany a la classe dels aminoglicosídics, produït per soques de Streptomyces tenebratius, emprat com a bactericida contra Pseudomonas aeruginosa.

tobramicina

femení química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Antibiòtic que pertany a la classe dels aminoglicosídics, produït per soques de Streptomyces tenebratius , emprat com a bactericida contra Pseudomonas aeruginosa