Es mostren 88954 resultats

abraçar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abraçar</title>

Accessory
Etimologia: de braç 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
    1. transitiu Cenyir, estrènyer, amb els braços. Abraçar un infant. Abraçar un pilar.
    2. pronominal En veure’s, s’abraçaren.
    3. qui molt abraça poc estreny Qui vol fer moltes coses al mateix temps no sol reeixir-hi.
  1. pronominal Agafar-se a alguna cosa cenyint-la amb els braços. Abraçat al pal de la nau.
  2. transitiu Cenyir, circumdar. La liana abraça l’arbre. La mar abraça l’illa.
  3. transitiu Donar-se (a una cosa), acceptar-la, seguir-la. Abraçar una creença, un estat, un partit. Abraçar l’estat religiós.
  4. transitiu Contenir, incloure (alguna cosa) en tota la seva extensió. La medicina abraça la pediatria i la geriatria.
  5. transitiu Copsar amb la vista o el pensament (una cosa) en tota la seva extensió. Abraçar tota la vall amb la mirada.
  6. transitiu Agafar o sostenir amb el braç. Abraçar l’escut.

abraçar

abraçat
| abraçada

abraçat
| abraçada

abracillar

abracillar

abrainat
| abrainada

abrainat
| abrainada

abrandament

abrandament

Informació complementària

abrandar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abrandar</title>

Accessory
Compareu: blandar
Etimologia: de brandar 1a font: 1839, DLab.
Body
    verb transitiu
  1. Posar en combustió viva (una cosa), provocar-ne l’incendi. Abrandar la llenya.
  2. Fer créixer (el foc, l’incendi, etc.).
  3. figuradament Inflamar, animar d’una passió. L’orador abrandà la multitud.

abrandar

abranquiat
| abranquiada

abranquiat
| abranquiada

Traducció

abraonada

abraonada

abraonament

abraonament

abraonar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abraonar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_bra_o_nar
Etimologia: de braó 1a font: 1803, DEst.
Body
    verb
  1. transitiu Cenyir amb força (algú) amb els braons. Abraonava el noi perquè no li pegués.
  2. pronominal Agafar-se dos que lluiten. S’ha abraonat amb aquell home i han començat a barallar-se.
  3. pronominal Llançar-se contra algú. El policia es va abraonar contra l’atracador. Es van abraonar sobre el noi per prendre-li la cartera.

abraonar