Es mostren 88940 resultats

■ abraçat
| abraçada

■ abraçat
| abraçada

adjectiu Cenyit, lligat heràldica Dit de l’escut que conté un abraç
Gran Diccionari de la llengua catalana

abracillar

abracillar

verb transitiu dialectal abraçar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abrainat
| abrainada

■ abrainat
| abrainada

adjectiu Dit dels cereals que neixen poc temps després de la sembra
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abrandament

■ abrandament

masculí Acció d’abrandar o d’abrandar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abrandar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abrandar</title>

Compareu: blandar
Etimologia: de brandar 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. Posar en combustió viva (una cosa), provocar-ne l’incendi. Abrandar la llenya.
  2. Fer créixer (el foc, l’incendi, etc.).
  3. figuradament Inflamar, animar d’una passió. L’orador abrandà la multitud.

■ abrandar

verb transitiu Posar en combustió viva una cosa, provocar-ne l’incendi Abrandar la llenya Fer créixer el foc, l’incendi, etc figuradament Inflamar, animar d’una passió L’orador abrandà la multitud
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abranquiat
| abranquiada

■ abranquiat
| abranquiada

adjectiu zoologia Sense brànquies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abraonada

■ abraonada

femení Abraonament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abraonament

■ abraonament

masculí Acció d’abraonar o d’abraonar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abraonar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abraonar</title>

Partició sil·làbica: a_bra_o_nar
Etimologia: de braó 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Cenyir amb força (algú) amb els braons. Abraonava el noi perquè no li pegués.
  2. pronominal Agafar-se dos que lluiten. S’ha abraonat amb aquell home i han començat a barallar-se.
  3. pronominal Llançar-se contra algú. El policia es va abraonar contra l’atracador. Es van abraonar sobre el noi per prendre-li la cartera.

■ abraonar

verb transitiu Cenyir amb força algú amb els braons Abraonava el noi perquè no li pegués pronominal Agafar-se dos que lluiten S’ha abraonat amb aquell home i han començat a barallar-se pronominal Llançar-se contra algú El policia es va abraonar contra l’atracador Es van abraonar sobre el noi per prendre-li la cartera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

abràquia

abràquia

femení patologia Manca congènita de braços