Es mostren 88953 resultats

■ torcejar

■ torcejar

verb intransitiu Ésser més o menys torçut o tort Aquesta barra torceja una mica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tòrcer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tòrcer</title>

Etimologia: del ll. vg. *tŏrcĕre, ll. cl. tŏrquēre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Deformar un cos per l’acció d’una força que tendeix a fer girar l’un dels seus extrems o una de les seves parts al voltant del seu eix longitudinal mentre l’altre és privat de girar o gira en sentit contrari. Li van tòrcer el braç per dominar-lo.
    2. tòrcer el coll (a algú) Matar-lo.
    3. tòrcer fils (o simplement tòrcer) filatura Fer girar les fibres d’un filat sobre elles mateixes, de manera que es cargolin en espiral per tal d’augmentar la resistència del fil.
    4. tòrcer-se un peu Dislocar-se’l, desllorigar-se’n les articulacions.
    1. transitiu Fer prendre a una cosa o a una part d’una cosa una direcció altra que la normal, que la que seguia, que la que té l’altra part. A veure si pots tòrcer aquesta barra de ferro.
    2. pronominal Les canyes es torcien al vent. Aquest llistó s’ha torçut.
    3. intransitiu Allà el camí torç a l’esquerra.
    4. transitiu figuradament El noi ha tingut una bona educació, però males amistats l’han torçut del camí dret.
    5. pronominal figuradament Era un bon estudiant, però s’ha torçut.
    6. transitiu figuradament Interpretar malament; falsejar. Tòrcer la justícia.

■ tòrcer

verb transitiu Deformar un cos per l’acció d’una força que tendeix a fer girar l’un dels seus extrems o una de les seves parts al voltant del seu eix longitudinal mentre l’altre és privat de girar o gira en sentit contrari Li van tòrcer el braç per dominar-lo tòrcer el coll a algú Matar-lo tòrcer fils o simplement tòrcer filatura Fer girar les fibres d’un filat sobre elles mateixes, de manera que es cargolin en espiral per tal d’augmentar la resistència del fil tòrcer-se un peu Dislocar-se’l, desllorigar-se’n les articulacions transitiu Fer prendre a una cosa o a una part d’una cosa una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torciment

■ torciment

masculí Torçament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torcívol
| torcívola

■ torcívol
| torcívola

adjectiu Fàcil de tòrcer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torçó

■ torçó

femení o masculí patologia Còlic intestinal o uterí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torçor
| torçora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torçor</title>

Homòfon: torçó
Etimologia: de tòrcer 1a font: 1932, DFa.
  1. adjectiu
    1. Que torç; torcedor.
    2. tecnologia Relatiu o pertanyent a la torsió. Moment torçor.
  2. masculí
    1. Instrument per a tòrcer, torcedor.
    2. Bastonet que retorç la corda d’una serra de mà per a tibar la fulla dentada.

■ torçor
| torçora

adjectiu Que torç torcedor tecnologia Relatiu o pertanyent a la torsió Moment torçor masculí Instrument per a tòrcer, torcedor Bastonet que retorç la corda d’una serra de mà per a tibar la fulla dentada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tòrcul

■ tòrcul

masculí arts gràfiques Premsa, especialment la manual emprada per a treure proves o per a imprimir làmines artístiques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

torçut
| torçuda

torçut
| torçuda

adjectiu Tort heràldica Dit de la peça allargada un dels extrems de la qual és torçut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tord1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tord</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. tŭrdus, íd. 1a font: s. XIV
    masculí
  1. ictiologia Nom donat a diversos peixos perciformes de la família dels làbrids que pertanyen principalment als gèneres Labrus i Symphodus. Cal destacar el tord becut o petarc, el tord de fons (Acantholabrus palloni), el tord flassader (S. doderleini), el tord massot (L. merula) o tord negre, el tord roquer (S. melops) i el tord verd o grívia.
  2. ornitologia
    1. Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids (Turdus philomelos), que té les parts inferiors de color blanc rossenc i llistades de taques negrenques, amb el mascle molt cantaire i apreciat com a ocell de gàbia.
    2. tord ala-roig Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids (Turdus iliacus), semblant al tord però amb la part inferior de les ales de color roig viu i una llista ocular groguenca.
    3. tord burell Griva cerdana.
    4. tord cellard Tord ala-roig.
    5. tord flassader Merla de pit blanc.



    3. Vegeu també:
    tord2

■ tord1

masculí ictiologia Nom donat a diversos peixos perciformes de la família dels làbrids que pertanyen principalment als gèneres Labrus i Symphodus Cal destacar el tord becut o petarc , el tord de fons Acantholabrus palloni , el tord flassader S doderleini , el tord massot L merula o tord negre , el tord roquer S melops i el tord verd o grívia ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids Turdus philomelos , que té les parts inferiors de color blanc rossenc i llistades de taques negrenques, amb el mascle molt cantaire i apreciat com a ocell de gàbia tord…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tord2
| torda

■ tord2
| torda

adjectiu Dit del cavall o de l’egua de pelatge barrejat de blanc i negre Vegeu també tord 1