Es mostren 88940 resultats

■ torejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torejar</title>

Etimologia: de toro
    verb
  1. transitiu tauromàquia Incitar un toro perquè escometi i esquivar-ne les escomeses.
  2. transitiu tauromàquia Lluitar amb el toro durant una corrida.
  3. transitiu i usat absolutament tauromàquia Torejar bé, malament, amb estil.
  4. pronominal col·loquialment Burlar-se d’algú, passejar-se’l. Els empleats se’l toregen, el nou director.

■ torejar

verb transitiu tauromàquia Incitar un toro perquè escometi i esquivar-ne les escomeses transitiu tauromàquia Lluitar amb el toro durant una corrida transitiu i usat absolutament tauromàquia Torejar bé, malament, amb estil pronominal colloquialment Burlar-se d’algú, passejar-se’l Els empleats se’l toregen, el nou director
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torell

■ torell

masculí dialectal Bocí de tronc o de branca gruixuda que conserva la forma cilíndrica i que és fàcil d’estellar fusteria Torada de fins a 1,5 m de longitud
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torelló

■ torelló

masculí dialectal Metxa de fusta, especialment la que hom posa a les juntures importants d’un moble per tal de conferir-li una major resistència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torellonenc
| torellonenca

■ torellonenc
| torellonenca

adjectiu i masculí i femení De Torelló Osona
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torer

■ torer

masculí botànica Herbassar de tores
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torero
| torera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torero</title>

Etimologia: del cast. torero, íd.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al torero.
  2. masculí i femení tauromàquia Persona que toreja en una corrida de toros.
  3. masculí i femení oficis manuals Persona que treballa en el maneig d’un toro o carretó de forca.
  4. femení indumentària Gec cenyit, sense botons, que no passa de la cintura, com el que porten els toreros.

■ torero
| torera

adjectiu Relatiu o pertanyent al torero masculí i femení tauromàquia Persona que toreja en una corrida de toros masculí i femení oficis manuals Persona que treballa en el maneig d’un toro o carretó de forca femení indumentària Gec cenyit, sense botons, que no passa de la cintura, com el que porten els toreros
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toret

■ toret

masculí ornitologia Martinet menut, que encara és novell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torèutica

■ torèutica

femení art Art de cisellar i esculpir els metalls i el vori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tori1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tori</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. científic thorium, del nom del déu escandinau Thor, creat el 1828 pel seu descobridor, el químic suec J.J. Berzelius (1779-1848) 1a font: 1868, DLCo.
    masculí química inorgànica
  1. [símbol Th] Element químic de nombre atòmic 90 pertanyent a la família dels actínids de la taula periòdica. Té un pes atòmic de 232,0381.
  2. diòxid de tori [ThO2] Pólvores blanques, naturals o obtingudes per reducció del nitrat de tori.
  3. nitrat de tori [Th(NO3)4·4H2O] Sòlid cristal·lí blanc.
  4. tetrafluorur de tori [ThF4] Pólvores blanques emprades en la preparació del metall en forma de fluorur doble de potassi i tori.



    5. Vegeu també:
    tori2

■ tori1

masculí química inorgànica símbol Th Element químic de nombre atòmic 90 pertanyent a la família dels actínids de la taula periòdica Té un pes atòmic de 232,0381 diòxid de tori ThO 2 Pólvores blanques, naturals o obtingudes per reducció del nitrat de tori nitrat de tori ThNO 3 4 4H 2 O Sòlid cristallí blanc tetrafluorur de tori ThF 4 Pólvores blanques emprades en la preparació del metall en forma de fluorur doble de potassi i tori Vegeu també tori 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tori2

tori2

masculí i femení esports Judoka en el moment en què executa una acció d’atac Vegeu també tori 1