Es mostren 88934 resultats

tormo

tormo

Accessory
Etimologia: forma mossàrab, d’origen incert, probablement d’una base preromana tur-mo, d’un sentit genèric de ‘penyal; munt; bony’ 1a font: 981
Body
masculí Torm.

tormo

tormogen | tormògena

tormogen

Body
    citologia
  1. adjectiu En l’epidermis dels artròpodes i d’altres animals, dit de la cèl·lula que envolta la tricògena i li proporciona mobilitat.
  2. femení Cèl·lula tormògena.

tormogen | tormògena

tormosí | tormosina

tormosí

Body
adjectiu i masculí i femení De Tormos (Marina Alta).

tormosí | tormosina

torn

torn

Accessory
Etimologia: del ll. tornus, i aquest, del gr. tórnos, íd. 1a font: s. XIV
Body
    masculí
    1. manutenció, emmagatzematge Màquina simple que consisteix en un cilindre, tangencialment al qual hom aplica la resistència, que és mogut mitjançant una roda de gran diàmetre, una o dues manetes, etc., o bé per un motor.
    2. història Poltre.
  1. oficis manuals
    1. Màquina emprada per a arrodonir peces de fusta, de metall, de banya o altre material dur, o donar-los un perfil o un calibre determinat.
    2. torn de ballesta Torn primitiu en el qual la rotació de la peça era causada per la peça anomenada ballesta.
  2. per analogia
    1. Nom donat a diverses màquines o aparells que treballen per un ràpid moviment de rotació.
    2. ceràmica Aparell que consisteix en un disc gros de fusta a la part inferior d’un eix, a l’extrem superior del qual hi ha un disc més petit, damunt el qual el terrisser col·loca la peça de terra que ha d’afaiçonar i que gira en fer girar amb els peus el disc gros.
    3. fusteria Eina a manera de premsa emprada pels boters per a estrènyer i doblegar les dogues de les botes.
    4. tecnologia Màquina eina emprada per a treballar un sòlid indefinit fent-lo girar entorn d’un eix i arrencant-li material perifèricament per tal de transformar-lo en una peça ben definida.
    5. torn de filar indústria tèxtil Aparell que era emprat per a filar o per a debanar el fil d’una madeixa.
    6. torn revòlver tecnologia Torn proveït d’un revòlver que porta diverses eines diferents, cadascuna de les quals treballa la mateixa peça i executa una operació distinta.
  3. per analogia Tambor giratori d’eix vertical amb obertures laterals que, col·locat en l’obertura d’una paret, serveix de vehicle per a passar objectes de l’un costat de paret a l’altre sense que la persona que hi ha a l’un costat vegi la que és a l’altre costat.
    1. tanda 1 i 2. Tocar-li el torn a algú. El torn del matí.
    2. al meu (teu, seu, etc.) torn locució adverbial Per ordre successiu i alternat. Cadascú al seu torn.
    3. al meu (teu, seu, etc.) torn locució adverbial Per la meva (teva, seva, etc.) part. Hem agafat aquest mot del castellà, i el castellà, al seu torn, del francès.
    4. torn obert de paraules Darrera part d’una assemblea, un acte, etc., analòga a la de precs i preguntes, dedicada a la intervenció lliure dels assistents.
    5. torn d’ofici dret processal Ordre que s’observa per a designar advocat i procurador en el cas en què els litigants no poden satisfer-ne els honoraris.

torn

torna

torna

Accessory
Etimologia: de tornar 1a font: s. XIII
Body
    femení
  1. [generalment en pl] Quantitat que cal donar en compensació al qui, en baratar una cosa amb una altra, ha donat una cosa que val més que la que ha rebut. He baratat la meva casa amb el seu hort i m’ha hagut de donar cinquanta mil euros en tornes.
  2. Porció que el venedor afegeix a una mercaderia perquè acabi de fer el pes demanat pel comprador. Donar un llonguet per torna.
  3. Allò que per donació espontània o per conveni hom afegeix a una cosa que ven, dona o cedeix. Feu donació de totes les seves possessions i, per torna, donà també els seus criats.
  4. [sovint en pl]
    1. Acció de tornar-se contra algú, de correspondre a la seva agressió o al mal rebut. Fes-me el mal que vulguis, però te’n duràs les tornes.
    2. anar a tornes Fer mal a algú amb la intenció d’ésser correspost d’una manera semblant, obrar amb intenció de venjar-se d’algú. Es fan mútuament tot el mal que poden: van a tornes.
  5. fer tornes (una cosa) Retre, produir, augmentar, créixer. Aquesta classe d’arròs no hi ha manera que faci tornes.
  6. no tenir altres tornes No tenir altre remei, no poder obrar d’altra manera.

torna

tornaboda

tornaboda

Accessory
Etimologia: de tornar i boda 1a font: 1507, Nebrija-Busa
Body
    femení
  1. folklore Àpat o festa que es feia l’endemà o els dies consecutius d’una boda o noces, o festa o sortida al camp que es fa el darrer dia d’una festa major.
  2. per extensió Festa feta l’endemà d’una festivitat important.

tornaboda

tornada

tornada

Accessory
Etimologia: de tornar 1a font: 1507, Nebrija-Busa
Body
    femení
  1. Acció de tornar al punt de partida, retorn. Hi anirem per la carretera, però la tornada, la farem pel camí de la font. Estar de tornada. Viatge de tornada. Un bitllet de tornada.
  2. poètica En la poesia occitana i en la catalana antiga, cobla que cloïa un poema format d’una o més estrofes de major extensió, i que solia repetir l’esquema mètric i rimat dels darrers versos de l’estrofa precedent (sovint la darrera meitat d’aquella).
  3. música i poètica Refrany.

tornada

tornado

tornado

Accessory
Etimologia: de l’angl. tornado, íd., i aquest, alteració del cast. tronada
Body
masculí meteorologia Borrasca petita en extensió horitzontal, però molt intensa, en la qual l’aire gira en espiral a velocitats extraordinàriament altes.

tornado

tornador | tornadora

tornador

Accessory
Homòfon: turnedó
Etimologia: de tornar 1a font: 1344, Ord. P. III
Body
adjectiu Dit d’una cosa que cal tornar o restituir.

tornador | tornadora

tornagauxes

tornagauxes

Accessory
Partició sil·làbica: tor_na_gau_xes
Body
masculí oficis manuals Banyes (v. banya 9 1).

tornagauxes