Es mostren 88939 resultats

■ toriscar

■ toriscar

verb transitiu dialectal Tosquirar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torita

■ torita

femení mineralogia Silicat de tori, ThSiO 4 , mineral que cristallitza en el sistema tetragonal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torlit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torlit</title>

Etimologia: forma de compromís entre torlina, variant de tord, i estorlic, variant de estornell
masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels burrínids (Burhinus oedicnemus), de color brunenc amb taques fosques, franges blanques a les ales, ulls grossos i grocs i la punta del bec negra.

■ torlit

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels burrínids Burhinus oedicnemus , de color brunenc amb taques fosques, franges blanques a les ales, ulls grossos i grocs i la punta del bec negra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

torm

torm

masculí Penyal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tormentil·la


<title type="display">tormentil·la</title>

femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies (Potentilla erecta), de fulles estipulades amb tres folíols dentats i pilosos, flors grogues, fruits en poliaqueni, i amb propietats astringents.

tormentil·la

femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies Potentilla erecta , de fulles estipulades amb tres folíols dentats i pilosos, flors grogues, fruits en poliaqueni, i amb propietats astringents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tormo


<title type="display">tormo</title>

Etimologia: forma mossàrab, d’origen incert, probablement d’una base preromana tur-mo, d’un sentit genèric de ‘penyal; munt; bony’ 1a font: 981
masculí Torm.

tormo

masculí Torm
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tormogen
| tormògena


<title type="display">tormogen</title>

    citologia
  1. adjectiu En l’epidermis dels artròpodes i d’altres animals, dit de la cèl·lula que envolta la tricògena i li proporciona mobilitat.
  2. femení Cèl·lula tormògena.

tormogen
| tormògena

citologia adjectiu En l’epidermis dels artròpodes i d’altres animals, dit de la cèllula que envolta la tricògena i li proporciona mobilitat femení Cèllula tormògena
Gran Diccionari de la llengua catalana

tormosí
| tormosina

tormosí
| tormosina

adjectiu i masculí i femení De Tormos Marina Alta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torn


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torn</title>

Etimologia: del ll. tornus, i aquest, del gr. tórnos, íd. 1a font: s. XIV
    masculí
    1. manutenció, emmagatzematge Màquina simple que consisteix en un cilindre, tangencialment al qual hom aplica la resistència, que és mogut mitjançant una roda de gran diàmetre, una o dues manetes, etc., o bé per un motor.
    2. història Poltre.
  2. oficis manuals
    1. Màquina emprada per a arrodonir peces de fusta, de metall, de banya o altre material dur, o donar-los un perfil o un calibre determinat.
    2. torn de ballesta Torn primitiu en el qual la rotació de la peça era causada per la peça anomenada ballesta.
  3. per analogia
    1. Nom donat a diverses màquines o aparells que treballen per un ràpid moviment de rotació.
    2. ceràmica Aparell que consisteix en un disc gros de fusta a la part inferior d’un eix, a l’extrem superior del qual hi ha un disc més petit, damunt el qual el terrisser col·loca la peça de terra que ha d’afaiçonar i que gira en fer girar amb els peus el disc gros.
    3. fusteria Eina a manera de premsa emprada pels boters per a estrènyer i doblegar les dogues de les botes.
    4. tecnologia Màquina eina emprada per a treballar un sòlid indefinit fent-lo girar entorn d’un eix i arrencant-li material perifèricament per tal de transformar-lo en una peça ben definida.
    5. torn de filar indústria tèxtil Aparell que era emprat per a filar o per a debanar el fil d’una madeixa.
    6. torn revòlver tecnologia Torn proveït d’un revòlver que porta diverses eines diferents, cadascuna de les quals treballa la mateixa peça i executa una operació distinta.
  4. per analogia Tambor giratori d’eix vertical amb obertures laterals que, col·locat en l’obertura d’una paret, serveix de vehicle per a passar objectes de l’un costat de paret a l’altre sense que la persona que hi ha a l’un costat vegi la que és a l’altre costat.
    1. tanda 1 i 2. Tocar-li el torn a algú. El torn del matí.
    2. al meu (teu, seu, etc.) torn locució adverbial Per ordre successiu i alternat. Cadascú al seu torn.
    3. al meu (teu, seu, etc.) torn locució adverbial Per la meva (teva, seva, etc.) part. Hem agafat aquest mot del castellà, i el castellà, al seu torn, del francès.
    4. torn obert de paraules Darrera part d’una assemblea, un acte, etc., analòga a la de precs i preguntes, dedicada a la intervenció lliure dels assistents.
    5. torn d’ofici dret processal Ordre que s’observa per a designar advocat i procurador en el cas en què els litigants no poden satisfer-ne els honoraris.

■ torn

masculí manutenció, emmagatzematge Màquina simple que consisteix en un cilindre, tangencialment al qual hom aplica la resistència, que és mogut mitjançant una roda de gran diàmetre, una o dues manetes, etc, o bé per un motor història Poltre oficis manuals Màquina emprada per a arrodonir peces de fusta, de metall, de banya o altre material dur, o donar-los un perfil o un calibre determinat torn de ballesta Torn primitiu en el qual la rotació de la peça era causada per la peça anomenada ballesta per analogia Nom donat a diverses màquines o aparells que treballen per un ràpid moviment de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torna</title>

Etimologia: de tornar 1a font: s. XIII
    femení
  1. [generalment en pl] Quantitat que cal donar en compensació al qui, en baratar una cosa amb una altra, ha donat una cosa que val més que la que ha rebut. He baratat la meva casa amb el seu hort i m’ha hagut de donar cinquanta mil euros en tornes.
  2. Porció que el venedor afegeix a una mercaderia perquè acabi de fer el pes demanat pel comprador. Donar un llonguet per torna.
  3. Allò que per donació espontània o per conveni hom afegeix a una cosa que ven, dona o cedeix. Feu donació de totes les seves possessions i, per torna, donà també els seus criats.
  4. [sovint en pl]
    1. Acció de tornar-se contra algú, de correspondre a la seva agressió o al mal rebut. Fes-me el mal que vulguis, però te’n duràs les tornes.
    2. anar a tornes Fer mal a algú amb la intenció d’ésser correspost d’una manera semblant, obrar amb intenció de venjar-se d’algú. Es fan mútuament tot el mal que poden: van a tornes.
  5. fer tornes (una cosa) Retre, produir, augmentar, créixer. Aquesta classe d’arròs no hi ha manera que faci tornes.
  6. no tenir altres tornes No tenir altre remei, no poder obrar d’altra manera.

■ torna

femení generalment en pl Quantitat que cal donar en compensació al qui, en baratar una cosa amb una altra, ha donat una cosa que val més que la que ha rebut He baratat la meva casa amb el seu hort i m’ha hagut de donar cinquanta mil euros en tornes Porció que el venedor afegeix a una mercaderia perquè acabi de fer el pes demanat pel comprador Donar un llonguet per torna Allò que per donació espontània o per conveni hom afegeix a una cosa que ven, dona o cedeix Feu donació de totes les seves possessions i, per torna, donà també els seus criats sovint en pl Acció de tornar-se contra algú,…
Informació complementària
Traducció