Es mostren 88939 resultats

■ tornaboda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tornaboda</title>

Etimologia: de tornar i boda 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
  1. folklore Àpat o festa que es feia l’endemà o els dies consecutius d’una boda o noces, o festa o sortida al camp que es fa el darrer dia d’una festa major.
  2. per extensió Festa feta l’endemà d’una festivitat important.

■ tornaboda

femení folklore Àpat o festa que es feia l’endemà o els dies consecutius d’una boda o noces, o festa o sortida al camp que es fa el darrer dia d’una festa major per extensió Festa feta l’endemà d’una festivitat important
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tornada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tornada</title>

Etimologia: de tornar 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
  1. Acció de tornar al punt de partida, retorn. Hi anirem per la carretera, però la tornada, la farem pel camí de la font. Estar de tornada. Viatge de tornada. Un bitllet de tornada.
  2. poètica En la poesia occitana i en la catalana antiga, cobla que cloïa un poema format d’una o més estrofes de major extensió, i que solia repetir l’esquema mètric i rimat dels darrers versos de l’estrofa precedent (sovint la darrera meitat d’aquella).
  3. música i poètica Refrany.

■ tornada

femení Acció de tornar al punt de partida, retorn Hi anirem per la carretera, però la tornada, la farem pel camí de la font Estar de tornada Viatge de tornada Un bitllet de tornada poètica En la poesia occitana i en la catalana antiga, cobla que cloïa un poema format d’una o més estrofes de major extensió, i que solia repetir l’esquema mètric i rimat dels darrers versos de l’estrofa precedent sovint la darrera meitat d’aquella música i poètica Refrany
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tornado

■ tornado

masculí meteorologia Borrasca petita en extensió horitzontal, però molt intensa, en la qual l’aire gira en espiral a velocitats extraordinàriament altes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tornador
| tornadora

■ tornador
| tornadora

adjectiu Dit d’una cosa que cal tornar o restituir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tornagauxes

■ tornagauxes

masculí oficis manuals Banyes v banya 9 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tornaguia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tornaguia</title>

Partició sil·làbica: tor_na_gui_a
Etimologia: de tornar i guia 1a font: 1803, DEst.
femení dret mercantil Certificació on el receptor de mercaderies monopolitzades, estancades o imposades fa constar la seva conformitat amb la guia de lliurament i on consta la liquidació dels ports.

■ tornaguia

femení dret mercantil Certificació on el receptor de mercaderies monopolitzades, estancades o imposades fa constar la seva conformitat amb la guia de lliurament i on consta la liquidació dels ports
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tornajornals

■ tornajornals

Mot emprat en l’expressió a tornajornals locució adverbial Fent l’un a l’altre segons que aquest faci a aquell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tornall


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tornall</title>

Etimologia: de tornar 1a font: 1418
    masculí
  1. agricultura
    1. Cap del solc, on gira l’animal que llaura.
    2. Solc considerat en la seva llargària. Els tornalls d’aquest sementer són més curts que els del costat.
    3. Darrer solc que fa un llaurador quan deixa la llaurada i que separa el tros llaurat del que encara s’ha de llaurar. He deixat el tornall en aquella figuera.
    1. Nom donat a alguns torns.
    2. especialment armament Barrina i torn per a foradar els canons de les armes de foc que, a les antigues manufactures, eren moguts per la força d’un salt d’aigua.
    3. especialment indústria surera Aparell per a esmolar el ganivet i les altres eines de tall de l’art del taper.

■ tornall

masculí agricultura Cap del solc, on gira l’animal que llaura Solc considerat en la seva llargària Els tornalls d’aquest sementer són més curts que els del costat Darrer solc que fa un llaurador quan deixa la llaurada i que separa el tros llaurat del que encara s’ha de llaurar He deixat el tornall en aquella figuera Nom donat a alguns torns especialment armament Barrina i torn per a foradar els canons de les armes de foc que, a les antigues manufactures, eren moguts per la força d’un salt d’aigua especialment indústria surera Aparell per a esmolar el ganivet i les altres eines de tall de l’…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tornapunta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tornapunta</title>

Etimologia: de tornar i punta 1a font: c. 1925
masculí construcció Peça inclinada que, recolzada pel seu peu en una peça vertical i unida per la seva part superior a una peça horitzontal, les uneix, especialment per a transmetre a la primera una part de la càrrega de la segona.

■ tornapunta

masculí construcció Peça inclinada que, recolzada pel seu peu en una peça vertical i unida per la seva part superior a una peça horitzontal, les uneix, especialment per a transmetre a la primera una part de la càrrega de la segona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tornar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tornar</title>

Etimologia: del ll. tornare, íd., der. de tornus ‘torn’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. intransitiu Anar devers el lloc del qual hom havia partit. Se’n van dilluns i tornen dissabte. Un bitllet d’anar i tornar.
    2. intransitiu per extensió Tornar de viatge, de passeig. Tornar de la guerra.
    3. tornar a la boca (un menjar) Produir eructes, coragre, etc., pel fet d’ésser mal paït.
    4. tornar-se’n Anar-se’n cap al lloc d’on hom ve. Vaig arribar a les set, i a les vuit ja me’n tornava.
  2. intransitiu
    1. Anar a un lloc novament, altra vegada. L’any que ve tornaré.
    2. Fer de nou, esdevenir-se de nou una cosa. Això, no tornis a fer-ho. Ja torna a ploure. Ja li ha tornat la febre. A veure, tornem-ho a comptar. Una avinentesa com aquesta ja no tornarà mai més.
    3. Continuar un discurs o una sèrie d’idees o parlament en què s’havia fet una digressió. Tornant al que deia.
    4. que torna, que gira Expressió que indica el fet d’anar donant voltes a un assumpte.
    5. tornar a la mateixa Insistir porfidiosament en una cosa.
    6. tornar en si Recobrar els sentits, el seny o la vitalitat.
    7. tornem-hi! Exclamació que hom usa per a manifestar decisió i ordre de reprendre una acció.
    8. tornem-hi! figuradament Exclamació que hom usa en to de reny o d’impaciència davant una cosa que es repeteix inoportunament.
  3. transitiu
    1. Fer passar de nou quelcom al seu lloc d’abans, a la seva anterior posició o estat. Aquests llibres, ja els podeu tornar a la biblioteca. És impossible de tornar-li la seva frescor primitiva.
    2. Lliurar a algú allò que ell havia lliurat, deixat, etc. Es van tornar les cartes, després de renyir. Tornar el canvi.
    3. indústria tèxtil Canviar o afegir un fil a una arcada, corda o baga trencada durant el tissatge.
    4. Correspondre de la mateixa manera a una cosa. Tornar la visita, la salutació.
    5. tornar resposta Respondre. L’acusat no tornà resposta.
  4. pronominal
    1. Esdevenir així o així. Aquest vi s’ha tornat agre.
    2. fer tornar Fer que s’esdevingui, convertir. Fer tornar espès un xarop.
    3. tornar-se vermell Enrojolar-se.
  5. tornar-s’hi Contraatacar algú que ha atacat primer.

■ tornar

verb intransitiu Anar devers el lloc del qual hom havia partit Se’n van dilluns i tornen dissabte Un bitllet d’anar i tornar intransitiu per extensió Tornar de viatge, de passeig Tornar de la guerra tornar a la boca un menjar Produir eructes, coragre, etc, pel fet d’ésser mal paït tornar-se’n Anar-se’n cap al lloc d’on hom ve Vaig arribar a les set, i a les vuit ja me’n tornava intransitiu Anar a un lloc novament, altra vegada L’any que ve tornaré Fer de nou, esdevenir-se de nou una cosa Això, no tornis a fer-ho Ja torna a ploure Ja li ha tornat la febre A veure, tornem-ho a comptar Una…
Informació complementària
Traducció