Es mostren 88940 resultats

torna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torna</title>

Accessory
Etimologia: de tornar 1a font: s. XIII
Body
    femení
  1. [generalment en pl] Quantitat que cal donar en compensació al qui, en baratar una cosa amb una altra, ha donat una cosa que val més que la que ha rebut. He baratat la meva casa amb el seu hort i m’ha hagut de donar cinquanta mil euros en tornes.
  2. Porció que el venedor afegeix a una mercaderia perquè acabi de fer el pes demanat pel comprador. Donar un llonguet per torna.
  3. Allò que per donació espontània o per conveni hom afegeix a una cosa que ven, dona o cedeix. Feu donació de totes les seves possessions i, per torna, donà també els seus criats.
  4. [sovint en pl]
    1. Acció de tornar-se contra algú, de correspondre a la seva agressió o al mal rebut. Fes-me el mal que vulguis, però te’n duràs les tornes.
    2. anar a tornes Fer mal a algú amb la intenció d’ésser correspost d’una manera semblant, obrar amb intenció de venjar-se d’algú. Es fan mútuament tot el mal que poden: van a tornes.
  5. fer tornes (una cosa) Retre, produir, augmentar, créixer. Aquesta classe d’arròs no hi ha manera que faci tornes.
  6. no tenir altres tornes No tenir altre remei, no poder obrar d’altra manera.

torna

tornaboda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tornaboda</title>

Accessory
Etimologia: de tornar i boda 1a font: 1507, Nebrija-Busa
Body
    femení
  1. folklore Àpat o festa que es feia l’endemà o els dies consecutius d’una boda o noces, o festa o sortida al camp que es fa el darrer dia d’una festa major.
  2. per extensió Festa feta l’endemà d’una festivitat important.

tornaboda

tornada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tornada</title>

Accessory
Etimologia: de tornar 1a font: 1507, Nebrija-Busa
Body
    femení
  1. Acció de tornar al punt de partida, retorn. Hi anirem per la carretera, però la tornada, la farem pel camí de la font. Estar de tornada. Viatge de tornada. Un bitllet de tornada.
  2. poètica En la poesia occitana i en la catalana antiga, cobla que cloïa un poema format d’una o més estrofes de major extensió, i que solia repetir l’esquema mètric i rimat dels darrers versos de l’estrofa precedent (sovint la darrera meitat d’aquella).
  3. música i poètica Refrany.

tornada

tornado

tornado

tornador
| tornadora

tornador
| tornadora

tornagauxes

tornagauxes

tornaguia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tornaguia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tor_na_gui_a
Etimologia: de tornar i guia 1a font: 1803, DEst.
Body
femení dret mercantil Certificació on el receptor de mercaderies monopolitzades, estancades o imposades fa constar la seva conformitat amb la guia de lliurament i on consta la liquidació dels ports.

tornaguia

tornajornals

tornajornals

tornall


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tornall</title>

Accessory
Etimologia: de tornar 1a font: 1418
Body
    masculí
  1. agricultura
    1. Cap del solc, on gira l’animal que llaura.
    2. Solc considerat en la seva llargària. Els tornalls d’aquest sementer són més curts que els del costat.
    3. Darrer solc que fa un llaurador quan deixa la llaurada i que separa el tros llaurat del que encara s’ha de llaurar. He deixat el tornall en aquella figuera.
    1. Nom donat a alguns torns.
    2. especialment armament Barrina i torn per a foradar els canons de les armes de foc que, a les antigues manufactures, eren moguts per la força d’un salt d’aigua.
    3. especialment indústria surera Aparell per a esmolar el ganivet i les altres eines de tall de l’art del taper.

tornall

tornapunta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tornapunta</title>

Accessory
Etimologia: de tornar i punta 1a font: c. 1925
Body
masculí construcció Peça inclinada que, recolzada pel seu peu en una peça vertical i unida per la seva part superior a una peça horitzontal, les uneix, especialment per a transmetre a la primera una part de la càrrega de la segona.

tornapunta