Es mostren 88940 resultats

■ tornet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tornet</title>

    masculí
    1. Torn petit.
    2. tornet de fer metxa indústria tèxtil Torn de cames altes que servia per a obtenir veta contínua de poca torsió a partir de les cardades de cotó.
  2. tenir un tornet (o haver-hi un tornet al capdavall) Haver d’ésser restituïda una cosa que s’ha deixat. Aquí tens les tisores, però tenen un tornet.

■ tornet

masculí Torn petit tornet de fer metxa indústria tèxtil Torn de cames altes que servia per a obtenir veta contínua de poca torsió a partir de les cardades de cotó tenir un tornet o haver-hi un tornet al capdavall Haver d’ésser restituïda una cosa que s’ha deixat Aquí tens les tisores, però tenen un tornet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torniol

■ torniol

masculí Cada volta que fa una massa gasosa o líquida, animada d’un moviment giratori Els torniols del fum
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torniola

■ torniola

femení Mot emprat en l’expressió fer la torniola Fer la gara-gara
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torniolar

■ torniolar

verb intransitiu Fer torniols
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torniquet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torniquet</title>

Etimologia: del fr. tourniquet, íd., alteració, per influx de tourner ‘girar’, del fr. ant. turniquet ‘cota d’armes’, var. de turniquel, der. del fr. ant. turnicle, tunicle, ll. tunicŭla, dimin. de tunĭca ‘túnica’ 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. tecnologia
    1. Nom de determinats aparells que giren al voltant d’un eix, com el rodet on hom cabdella les peces de seda per passar-les pel bany de color.
    2. especialment Aparell en forma generalment de creu horitzontal sostinguda per un eix vertical que, posat a l’entrada d’un pas, només permet de passar-hi les persones d’una a una, i en un sentit determinat, en obligar-lo a donar un quart de volta, que és el desplaçament màxim que pot tenir cada vegada.
  2. medicina i terapèutica
    1. Aparell que serveix per a comprimir l’artèria principal d’un membre per tal d’interrompre el curs de la sang i evitar l’hemorràgia.
    2. torniquet d’Esmarch Peça de goma resistent que hom aplica a l’arrel d’un membre.

■ torniquet

masculí tecnologia Nom de determinats aparells que giren al voltant d’un eix, com el rodet on hom cabdella les peces de seda per passar-les pel bany de color especialment Aparell en forma generalment de creu horitzontal sostinguda per un eix vertical que, posat a l’entrada d’un pas, només permet de passar-hi les persones d’una a una, i en un sentit determinat, en obligar-lo a donar un quart de volta, que és el desplaçament màxim que pot tenir cada vegada medicina i terapèutica Aparell que serveix per a comprimir l’artèria principal d’un membre per tal d’interrompre el curs de la sang i evitar…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toro


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toro</title>

Etimologia: del ll. taurus, íd. 1a font: s. XIV
    masculí
    1. zoologia Brau, bou no castrat.
    2. toro de lídia zoologia Raça bovina originària del sud d’Espanya, utilitzada per al toreig, brevilínia i de perfil còncau, que es caracteritza per un gran dimorfisme sexual i variabilitat dels caràcters morfològics.
    3. plural Corrida. Li agraden molt els toros. Anar als toros.
    4. heràldica Figura que representa un toro amb la cua cargolada per damunt del llom.
  2. automòbil, automobilisme i transports Tractor de rodes articulat amb cullera frontal.
  3. manutenció, emmagatzematge Carretó proveït de forca elevadora.
  4. ornitologia Bitó.

■ toro

masculí zoologia Brau, bou no castrat toro de lídia zoologia Raça bovina originària del sud d’Espanya, utilitzada per al toreig, brevilínia i de perfil còncau, que es caracteritza per un gran dimorfisme sexual i variabilitat dels caràcters morfològics plural Corrida Li agraden molt els toros Anar als toros heràldica Figura que representa un toro amb la cua cargolada per damunt del llom automòbil, automobilisme i transports Tractor de rodes articulat amb cullera frontal manutenció, emmagatzematge Carretó proveït de forca elevadora ornitologia Bitó
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

toró


<title type="display">toró</title>

Homòfon: turó
masculí [símbol Tn] física atòmica Nom històric donat a l’isòtop de nombre de massa 220 del radó, pel fet d’ésser de la família radioactiva del tori.

toró

masculí símbol Tn física atòmica Nom històric donat a l’isòtop de nombre de massa 220 del radó, pel fet d’ésser de la família radioactiva del tori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toroidal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toroidal</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia toroïdal]

Partició sil·làbica: to_roi_dal
Etimologia: de toroide
    adjectiu
  1. geometria
    1. Que té forma de tor o de toroide.
    2. Relatiu o pertanyent al toroide.
  2. física Dit d’un camp magnètic en què les línies de camp es disposen al llarg de cercles el centre dels quals és l’eix de revolució del tor en què són continguts.

■ toroidal

adjectiu geometria Que té forma de tor o de toroide Relatiu o pertanyent al toroide física Dit d’un camp magnètic en què les línies de camp es disposen al llarg de cercles el centre dels quals és l’eix de revolució del tor en què són continguts
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toroide

■ toroide

masculí geometria Superfície semblant al tor però que és generada per una corba plana tancada qualsevol
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torpede


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torpede</title>

Etimologia: del ll. torpēdo, -ĭnis ‘mena de peix amb una càrrega elèctrica amb què paralitza els enemics’, der. de torpēre ‘paralitzar’; d’on l’aplicació al projectil de guerra naval 1a font: 1917, DOrt.
    masculí
  1. ictiologia Vaca.
  2. armament i marina de guerra
    1. Projectil autopropulsat submarí que, llançat a l’aigua per un avió o per una embarcació de superfície torpedinera o disparat per un submarí en la direcció d’una embarcació enemiga, explota per percussió en tocar-la o per influència de la massa magnètica d’aquella si hi passa pel costat sense tocar-la.
    2. torpede humà Torpede tripulat per un o dos homes destinat especialment a accions de guerra ofensives, en les quals els tripulants col·loquen alguna càrrega explosiva en l’obra viva d’algun vaixell enemic o llancen contra aquest un torpede de què va proveït el torpede humà com a armament.

■ torpede

masculí ictiologia Vaca armament i marina de guerra Projectil autopropulsat submarí que, llançat a l’aigua per un avió o per una embarcació de superfície torpedinera o disparat per un submarí en la direcció d’una embarcació enemiga, explota per percussió en tocar-la o per influència de la massa magnètica d’aquella si hi passa pel costat sense tocar-la torpede humà Torpede tripulat per un o dos homes destinat especialment a accions de guerra ofensives, en les quals els tripulants colloquen alguna càrrega explosiva en l’obra viva d’algun vaixell enemic o llancen contra aquest un torpede de què…
Informació complementària
Traducció