Es mostren 88953 resultats

■ torneig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torneig</title>

Partició sil·làbica: tor_neig
Etimologia: de tornejar2 1a font: 1307
    masculí
  1. història Espectacle cavalleresc que consistia en una lluita de cavallers que combatien en una lliça o en un reng agrupats en bàndols o quadrilles sota la presidència i l’arbitratge d’un altre cavaller experimentat o més d’un.
  2. figuradament
    1. esports i jocs d’entreteniment Competició entre equips o individualitats, un dels quals es proclama campió.
    2. Certamen literari, artístic, etc.

■ torneig

masculí història Espectacle cavalleresc que consistia en una lluita de cavallers que combatien en una lliça o en un reng agrupats en bàndols o quadrilles sota la presidència i l’arbitratge d’un altre cavaller experimentat o més d’un figuradament esports i jocs d’entreteniment Competició entre equips o individualitats, un dels quals es proclama campió Certamen literari, artístic, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tornejador

■ tornejador

masculí història El qui combatia en un torneig
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tornejament1

■ tornejament1

masculí Torneig Vegeu també tornejament 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tornejament2

tornejament2

masculí tecnologia Operació que consisteix a mecanitzar o treballar una peça al torn Vegeu també tornejament 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tornejant

tornejant

masculí dansa Dansador d’un ball popular d’Algemesí Ribera Alta dit ball dels tornejants , de caient militar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tornejar1

■ tornejar1

verb transitiu oficis manuals i tecnologia Afaiçonar quelcom en el torn Circuir Els fossats que tornejaven els castells Una plana tornejada d’arbres Vegeu també tornejar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tornejar2

■ tornejar2

verb intransitiu història Combatre en un torneig Vegeu també tornejar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tornejat

■ tornejat

masculí tecnologia Resultat del tornejament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torner
| tornera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torner</title>

Etimologia: de torn 1a font: 1342
    masculí i femení
  1. oficis manuals
    1. Persona que treballa en un torn o té al seu càrrec el maneig d’un torn.
    2. especialment Menestral que treballava la fusta amb torn.
    3. Operari especialitzat que, en un taller mecànic, afaiçona peces metàl·liques al torn.
    4. Fabricant de torns.
  2. Persona que, en un convent, hospici, etc., té cura del torn.

■ torner
| tornera

masculí i femení oficis manuals Persona que treballa en un torn o té al seu càrrec el maneig d’un torn especialment Menestral que treballava la fusta amb torn Operari especialitzat que, en un taller mecànic, afaiçona peces metàlliques al torn Fabricant de torns Persona que, en un convent, hospici, etc, té cura del torn
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torneria1

■ torneria1

femení oficis manuals Taller de torner Ofici de torner Vegeu també torneria 2
Traducció