Es mostren 88953 resultats

torneria2


<title type="display">torneria</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Partició sil·làbica: tor_ne_ri_a
Etimologia: de l’aranès tornaria, der. de tornà ‘tornar’
Body
femení dret civil Retracte gentilici segons el qual quan una persona vol vendre un bé immoble, ha d’oferir-lo en primer lloc als seus germans i altres parents col·laterals, i si aquests no volen adquirir-lo, pot després vendre’l a qualsevol persona.


Vegeu també:
torneria1

torneria2

tornès
| tornesa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tornès</title>

Body
    numismàtica
  1. adjectiu Dit de la moneda encunyada a Tours, seca reial francesa.
  2. (o diner tornès) masculí
    1. Diner encunyat a Tours.
    2. per extensió Moneda francesa que conserva els tipus característics de la moneda de Tours.
  3. gros tornès (o simplement tornès) masculí Nom amb què era conegut a França el gros.
  4. masculí Tipus monetaris d’argent i de billó encunyats a múltiples països d’Europa a partir del segle XIII, tot prenent la tipologia de la moneda tornesa francesa.
  5. masculí Moneda d’argent del rei Pere I de Portugal.
  6. masculí Moneda encunyada pel rei Ferran I de Portugal.

tornès
| tornesa

tornescrú

tornescrú

tornet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tornet</title>

Body
    masculí
    1. Torn petit.
    2. tornet de fer metxa indústria tèxtil Torn de cames altes que servia per a obtenir veta contínua de poca torsió a partir de les cardades de cotó.
  1. tenir un tornet (o haver-hi un tornet al capdavall) Haver d’ésser restituïda una cosa que s’ha deixat. Aquí tens les tisores, però tenen un tornet.

tornet

torniol

torniol

torniola

torniola

torniolar

torniolar

Informació complementària

torniquet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torniquet</title>

Accessory
Etimologia: del fr. tourniquet, íd., alteració, per influx de tourner ‘girar’, del fr. ant. turniquet ‘cota d’armes’, var. de turniquel, der. del fr. ant. turnicle, tunicle, ll. tunicŭla, dimin. de tunĭca ‘túnica’ 1a font: 1868, DLCo.
Body
    masculí
  1. tecnologia
    1. Nom de determinats aparells que giren al voltant d’un eix, com el rodet on hom cabdella les peces de seda per passar-les pel bany de color.
    2. especialment Aparell en forma generalment de creu horitzontal sostinguda per un eix vertical que, posat a l’entrada d’un pas, només permet de passar-hi les persones d’una a una, i en un sentit determinat, en obligar-lo a donar un quart de volta, que és el desplaçament màxim que pot tenir cada vegada.
  2. medicina i terapèutica
    1. Aparell que serveix per a comprimir l’artèria principal d’un membre per tal d’interrompre el curs de la sang i evitar l’hemorràgia.
    2. torniquet d’Esmarch Peça de goma resistent que hom aplica a l’arrel d’un membre.

torniquet

toro


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toro</title>

Accessory
Etimologia: del ll. taurus, íd. 1a font: s. XIV
Body
    masculí
    1. zoologia Brau, bou no castrat.
    2. toro de lídia zoologia Raça bovina originària del sud d’Espanya, utilitzada per al toreig, brevilínia i de perfil còncau, que es caracteritza per un gran dimorfisme sexual i variabilitat dels caràcters morfològics.
    3. plural Corrida. Li agraden molt els toros. Anar als toros.
    4. heràldica Figura que representa un toro amb la cua cargolada per damunt del llom.
  1. automòbil, automobilisme i transports Tractor de rodes articulat amb cullera frontal.
  2. manutenció, emmagatzematge Carretó proveït de forca elevadora.
  3. ornitologia Bitó.

toro

toró


<title type="display">toró</title>

Accessory
Homòfon: turó
Body
masculí [símbol Tn] física atòmica Nom històric donat a l’isòtop de nombre de massa 220 del radó, pel fet d’ésser de la família radioactiva del tori.

toró