Es mostren 88953 resultats

torneria2


<title type="display">torneria</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: tor_ne_ri_a
Etimologia: de l’aranès tornaria, der. de tornà ‘tornar’
femení dret civil Retracte gentilici segons el qual quan una persona vol vendre un bé immoble, ha d’oferir-lo en primer lloc als seus germans i altres parents col·laterals, i si aquests no volen adquirir-lo, pot després vendre’l a qualsevol persona.


Vegeu també:
torneria1

torneria2

femení dret civil Retracte gentilici segons el qual quan una persona vol vendre un bé immoble, ha d’oferir-lo en primer lloc als seus germans i altres parents collaterals, i si aquests no volen adquirir-lo, pot després vendre’l a qualsevol persona Vegeu també torneria 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tornès
| tornesa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tornès</title>

    numismàtica
  1. adjectiu Dit de la moneda encunyada a Tours, seca reial francesa.
  2. (o diner tornès) masculí
    1. Diner encunyat a Tours.
    2. per extensió Moneda francesa que conserva els tipus característics de la moneda de Tours.
  3. gros tornès (o simplement tornès) masculí Nom amb què era conegut a França el gros.
  4. masculí Tipus monetaris d’argent i de billó encunyats a múltiples països d’Europa a partir del segle XIII, tot prenent la tipologia de la moneda tornesa francesa.
  5. masculí Moneda d’argent del rei Pere I de Portugal.
  6. masculí Moneda encunyada pel rei Ferran I de Portugal.

■ tornès
| tornesa

numismàtica adjectiu Dit de la moneda encunyada a Tours, seca reial francesa o diner tornès masculí Diner encunyat a Tours per extensió Moneda francesa que conserva els tipus característics de la moneda de Tours gros tornès o simplement tornès masculí Nom amb què era conegut a França el gros masculí Tipus monetaris d’argent i de billó encunyats a múltiples països d’Europa a partir del segle XIII, tot prenent la tipologia de la moneda tornesa francesa masculí Moneda d’argent del rei Pere I de Portugal masculí Moneda encunyada pel rei Ferran I de Portugal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tornescrú

tornescrú

masculí dialectal oficis manuals Tornavís
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tornet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tornet</title>

    masculí
    1. Torn petit.
    2. tornet de fer metxa indústria tèxtil Torn de cames altes que servia per a obtenir veta contínua de poca torsió a partir de les cardades de cotó.
  2. tenir un tornet (o haver-hi un tornet al capdavall) Haver d’ésser restituïda una cosa que s’ha deixat. Aquí tens les tisores, però tenen un tornet.

■ tornet

masculí Torn petit tornet de fer metxa indústria tèxtil Torn de cames altes que servia per a obtenir veta contínua de poca torsió a partir de les cardades de cotó tenir un tornet o haver-hi un tornet al capdavall Haver d’ésser restituïda una cosa que s’ha deixat Aquí tens les tisores, però tenen un tornet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torniol

■ torniol

masculí Cada volta que fa una massa gasosa o líquida, animada d’un moviment giratori Els torniols del fum
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torniola

■ torniola

femení Mot emprat en l’expressió fer la torniola Fer la gara-gara
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torniolar

■ torniolar

verb intransitiu Fer torniols
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torniquet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torniquet</title>

Etimologia: del fr. tourniquet, íd., alteració, per influx de tourner ‘girar’, del fr. ant. turniquet ‘cota d’armes’, var. de turniquel, der. del fr. ant. turnicle, tunicle, ll. tunicŭla, dimin. de tunĭca ‘túnica’ 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. tecnologia
    1. Nom de determinats aparells que giren al voltant d’un eix, com el rodet on hom cabdella les peces de seda per passar-les pel bany de color.
    2. especialment Aparell en forma generalment de creu horitzontal sostinguda per un eix vertical que, posat a l’entrada d’un pas, només permet de passar-hi les persones d’una a una, i en un sentit determinat, en obligar-lo a donar un quart de volta, que és el desplaçament màxim que pot tenir cada vegada.
  2. medicina i terapèutica
    1. Aparell que serveix per a comprimir l’artèria principal d’un membre per tal d’interrompre el curs de la sang i evitar l’hemorràgia.
    2. torniquet d’Esmarch Peça de goma resistent que hom aplica a l’arrel d’un membre.

■ torniquet

masculí tecnologia Nom de determinats aparells que giren al voltant d’un eix, com el rodet on hom cabdella les peces de seda per passar-les pel bany de color especialment Aparell en forma generalment de creu horitzontal sostinguda per un eix vertical que, posat a l’entrada d’un pas, només permet de passar-hi les persones d’una a una, i en un sentit determinat, en obligar-lo a donar un quart de volta, que és el desplaçament màxim que pot tenir cada vegada medicina i terapèutica Aparell que serveix per a comprimir l’artèria principal d’un membre per tal d’interrompre el curs de la sang i evitar…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toro


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toro</title>

Etimologia: del ll. taurus, íd. 1a font: s. XIV
    masculí
    1. zoologia Brau, bou no castrat.
    2. toro de lídia zoologia Raça bovina originària del sud d’Espanya, utilitzada per al toreig, brevilínia i de perfil còncau, que es caracteritza per un gran dimorfisme sexual i variabilitat dels caràcters morfològics.
    3. plural Corrida. Li agraden molt els toros. Anar als toros.
    4. heràldica Figura que representa un toro amb la cua cargolada per damunt del llom.
  2. automòbil, automobilisme i transports Tractor de rodes articulat amb cullera frontal.
  3. manutenció, emmagatzematge Carretó proveït de forca elevadora.
  4. ornitologia Bitó.

■ toro

masculí zoologia Brau, bou no castrat toro de lídia zoologia Raça bovina originària del sud d’Espanya, utilitzada per al toreig, brevilínia i de perfil còncau, que es caracteritza per un gran dimorfisme sexual i variabilitat dels caràcters morfològics plural Corrida Li agraden molt els toros Anar als toros heràldica Figura que representa un toro amb la cua cargolada per damunt del llom automòbil, automobilisme i transports Tractor de rodes articulat amb cullera frontal manutenció, emmagatzematge Carretó proveït de forca elevadora ornitologia Bitó
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

toró


<title type="display">toró</title>

Homòfon: turó
masculí [símbol Tn] física atòmica Nom històric donat a l’isòtop de nombre de massa 220 del radó, pel fet d’ésser de la família radioactiva del tori.

toró

masculí símbol Tn física atòmica Nom històric donat a l’isòtop de nombre de massa 220 del radó, pel fet d’ésser de la família radioactiva del tori
Traducció