Es mostren 88939 resultats

■ torrador
| torradora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torrador</title>

Etimologia: de torrar 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu i masculí i femení Que torra. Torradors de cafè.
  2. masculí indústria surera Lloc tancat on els taps prenen un bany de vapor de sofre perquè quedin més blancs.
  3. femení
    1. Torrapà.
    2. Instrument per a torrar alguna cosa. Una torradora de castanyes.
    3. Aparell, generalment elèctric, per a torrar llesques de pa.
  4. femení col·loquialment Borratxera.

■ torrador
| torradora

adjectiu i masculí i femení Que torra Torradors de cafè masculí indústria surera Lloc tancat on els taps prenen un bany de vapor de sofre perquè quedin més blancs femení Torrapà Instrument per a torrar alguna cosa Una torradora de castanyes Aparell, generalment elèctric, per a torrar llesques de pa femení colloquialment Borratxera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

torraina


<title type="display">torraina</title>

Partició sil·làbica: tor_rai_na
Etimologia: de torrar 1a font: c. 1900, Vayreda
femení Cada bocí de vianda que, pel fet d’haver-se torrat massa, ha quedat adherit al cul de l’olla o de la cassola.

torraina

femení Cada bocí de vianda que, pel fet d’haver-se torrat massa, ha quedat adherit al cul de l’olla o de la cassola
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torrapà

■ torrapà

masculí Instrument constituït per un trespeus i una peça en forma de dues U paralleles que serveix per a torrar llesques de pa Torradora de pa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torrapipes

■ torrapipes

masculí i femení Dropo, malfeiner
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torrar</title>

Etimologia: del ll. tŏrrēre, íd., amb canvi de conjugació (cf. torçar) 1a font: s. XII
    verb
  1. transitiu
    1. Cremar superficialment una substància orgànica. Torrar pa a la llar.
    2. Escalfar al foc una substància fins a canviar-ne el color o la textura, fins a fer-ne separar els elements volàtils. Torrar cafè.
    3. figuradament Estar algú torrat del sol.
  2. pronominal
    1. indústria tèxtil Variar el seu matís el color d’una roba, per efecte de la calor, en assecar-la en la màquina de bombos.
    2. hiperbòlicament Sofrir una gran calor. Dins aquesta sala s’hi torren!
    3. col·loquialment Embriagar-se.

■ torrar

verb transitiu Cremar superficialment una substància orgànica Torrar pa a la llar Escalfar al foc una substància fins a canviar-ne el color o la textura, fins a fer-ne separar els elements volàtils Torrar cafè figuradament Estar algú torrat del sol pronominal indústria tèxtil Variar el seu matís el color d’una roba, per efecte de la calor, en assecar-la en la màquina de bombos hiperbòlicament Sofrir una gran calor Dins aquesta sala s’hi torren colloquialment Embriagar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torrassa

■ torrassa

femení Torre grossa o alta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torrat
| torrada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torrat</title>

Etimologia: de torrar
  1. adjectiu figuradament
    1. Guillat, tocat de l’ala, una mica forassenyat.
    2. Borratxo, bastant begut. Anava mig torrat.
  2. masculí
    1. Culot d’una pila de carbó.
    2. Tros de tronc o branca de pi, ample de corona des d’un pam, a mida de costal, que hom trosseja a quatre o cinc pams de llarg, i serveix per a cremar o estellar.
  3. masculí
    1. Cigró torrat.
    2. Avellanes, cigrons, etc., torrats que expenen parades i venedors ambulants. Et compraré un poc de torrat.
    3. Fira en què hom ven torrat.
    4. no menjar-se un torrat col·loquialment No tenir èxit en les relacions amoroses, no aconseguir lligar.
  4. masculí
    1. Efecte de torrar.
    2. Manera de torrar-se una cosa, especialment el cafè. Torrat natural, torrefacte.

■ torrat
| torrada

adjectiu figuradament Guillat, tocat de l’ala, una mica forassenyat Borratxo, bastant begut Anava mig torrat masculí Culot d’una pila de carbó Tros de tronc o branca de pi, ample de corona des d’un pam, a mida de costal, que hom trosseja a quatre o cinc pams de llarg, i serveix per a cremar o estellar masculí Cigró torrat Avellanes, cigrons, etc, torrats que expenen parades i venedors ambulants Et compraré un poc de torrat Fira en què hom ven torrat no menjar-se un torrat colloquialment No tenir èxit en les relacions amoroses, no aconseguir lligar masculí Efecte de torrar Manera de torrar-se…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

torratí
| torratina

torratí
| torratina

adjectiu i masculí i femení De la Torre dels Domenges Plana Alta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torratxa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torratxa</title>

Etimologia: d’origen incert, potser de l’occità torracha ‘torre de guaita’, que podria provenir del ll. turris acta ‘torre empesa’, com a màquina de setge 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Torre petita que serveix ordinàriament de mirador.
  2. dialectal test1 1 2. Una torratxa amb geranis.

■ torratxa

femení Torre petita que serveix ordinàriament de mirador dialectal test 1 1 2 Una torratxa amb geranis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torre</title>

Etimologia: del ll. tŭrris, íd. 1a font: s. X
    femení
  1. arquitectura i història
    1. Construcció de fàbrica, cilíndrica o prismàtica, més alta que ampla, aïllada o sobresortint d’una edificació, feta per a protegir una ciutat o un castell, per a mirar a gran distància, per a tenir-hi instal·lades les campanes, el rellotge, etc.
    2. torre de Babel figuradament Lloc on parlen molts sense entendre’s.
    3. torre de control aeronàutica Construcció en un aeroport en la qual són reunits tots els serveis de radionavegació i de telecomunicacions que permeten de regular el trànsit dels avions que entren i surten.
    4. torre de guaita Talaia.
    5. torre de les hores Torre (generalment campanar) on hi ha instal·lat un rellotge públic.
    6. torre de moros Nom popular de les torres de guaita o de defensa.
    7. torre mestra Torre de l’homenatge.
    8. torre de vori figuradament Isolament intel·lectual a què hom se sotmet, ignorant voluntàriament els problemes socials o polítics que l’envolten.
    1. Construcció de fusta, metàl·lica o d’altra natura, anàloga a la torre, bastida amb molt diverses funcions.
    2. aeronàutica Torreta d’un bombarder.
    3. armament Torreta d’un tanc.
    4. armament i història Giny de guerra antic en forma de torre, destinat a transportar guerrers atacants.
    5. construcció naval i marina de guerra Cadascun dels reductes cuirassats que protegeixen elements vulnerables d’un vaixell de guerra, situats sobre la coberta.
    6. electrotècnia Construcció de material divers, destinada a fer de suport al conjunt de conductors d’una línia aèria d’alta tensió mitjançant els aïlladors corresponents.
    7. enginyeria química Columna.
    8. tecnologia Capçal portaeines del torn revòlver.
    9. torre d’antena telecomunicacions Torre destinada a fer de suport o base a una antena emissora o receptora d’ones radioelèctriques.
    10. torre de telecomunicacions (o de comunicacions) telecomunicacions Instal·lació equipada amb aparells de recepció i de transmissió de senyals que subministra serveis de telecomunicacions a una àrea geogràfica pròxima.
    11. torre umbilical astronàutica Estructura metàl·lica a través de la qual són mantinguts una sèrie de contactes destinats al servei, control i comandament d’un coet espacial situat a la plataforma de llançament.
    1. Casa situada fora de la ciutat o als suburbis, generalment voltada de jardí.
    2. història Masoveria suburbana, centre d’una explotació agrícola, habitada per un parcer.
  4. folklore Nom que rep el castell format per dos pilars. Torre de set, torre de vuit.
  5. heràldica Representació d’una torre, generalment cilíndrica, merletada, amb porta i dues finestres.
  6. jocs d’entreteniment Cadascuna de les quatre peces del joc d’escacs, dues de blanques i dues de negres, que en iniciar-se la partida són situades a les caselles corresponents als quatre angles del tauler.

■ torre

femení arquitectura i història Construcció de fàbrica, cilíndrica o prismàtica, més alta que ampla, aïllada o sobresortint d’una edificació, feta per a protegir una ciutat o un castell, per a mirar a gran distància, per a tenir-hi installades les campanes, el rellotge, etc torre de Babel figuradament Lloc on parlen molts sense entendre’s torre de control aeronàutica Construcció en un aeroport en la qual són reunits tots els serveis de radionavegació i de telecomunicacions que permeten de regular el trànsit dels avions que entren i surten torre de guaita Talaia torre de les hores Torre…
Informació complementària
Traducció