Es mostren 88953 resultats

■ totxeria

■ totxeria

femení Totxesa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ totxesa

■ totxesa

femení Qualitat de totxo Fet o dita propis d’una persona totxa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ totxo
| totxa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">totxo</title>

Etimologia: representació mossàrab de tos, tossa 1a font: 1385
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. D’enteniment obtús.
    2. D’una excessiva bona fe.
  2. masculí
    1. Bastó gruixut, sense afinar.
    2. construcció Nom donat sovint al maó ordinari.
    3. pesca Ham llarg que és emprat generalment per a pescar lluç.
    4. figuradament i col·loquialment Llibre de moltes pàgines.

■ totxo
| totxa

adjectiu i masculí i femení D’enteniment obtús D’una excessiva bona fe masculí Bastó gruixut, sense afinar construcció Nom donat sovint al maó ordinari pesca Ham llarg que és emprat generalment per a pescar lluç figuradament i colloquialment Llibre de moltes pàgines
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tou
| tova


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tou</title>

Partició sil·làbica: tou
Etimologia: del ll. tofus ‘turo, tosca calcària’, que es transformà en adj. en el sentit de ‘porós, esponjós, bla’ i ant. ‘buit de dins’ 1a font: s. XIII
  1. adjectiu Que cedeix fàcilment a la pressió; bla (oposat a dur). M’agrada dormir en un llit ben tou. Les parts toves del cos. Pa tou.
  2. adjectiu figuradament
    1. Que cedeix fàcilment, no gens ferm, fàcil d’enganyar.
    2. Molt cansat. Després de la caminada estic ben tou.
    3. Malalt, empiocat, decrèpit. D’ençà de la pulmonia la veig molt tova.
    4. Afectat. Està molt tou després de la mort del pare.
    5. Satisfet. Que se n’ha posat de tou, escoltant la neta!
  3. masculí
    1. Part tova d’una cosa.
    2. tou de la cama anatomia animal Ventrell de la cama, panxell.
    3. tou del dit anatomia animal Polpa del dit.
  4. masculí Gruix format per una cosa tova. Un bon tou de carn. Un tou de neu. Un tou de palla.
  5. masculí Abundància. Un tou d’arbres.
  6. masculí apicultura Rusc fet amb un cilindre d’escorça o amb un tronc d’arbre buidat.
  7. femení col·loquialment Cagarada.
  8. adjectiu nucleònica Dit d’una partícula o d’una radiació poc energètiques.

■ tou
| tova

adjectiu Que cedeix fàcilment a la pressió bla oposat a dur M’agrada dormir en un llit ben tou Les parts toves del cos Pa tou adjectiu figuradament Que cedeix fàcilment, no gens ferm, fàcil d’enganyar Molt cansat Després de la caminada estic ben tou Malalt, empiocat, decrèpit D’ençà de la pulmonia la veig molt tova Afectat Està molt tou després de la mort del pare Satisfet Que se n’ha posat de tou, escoltant la neta masculí Part tova d’una cosa tou de la cama anatomia animal Ventrell de la cama, panxell tou del dit anatomia animal Polpa del dit masculí Gruix format per una cosa tova Un bon…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

touenc
| touenca

touenc
| touenca

adjectiu i masculí i femení De Sant Martí de Tous Anoia o de Tous Canal de Navarrés
Gran Diccionari de la llengua catalana

tournaisià
| tournaisiana


<title type="display">tournaisià</title>

Partició sil·làbica: tour_nai_si_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al tournaisià.
  2. masculí Primera sèrie (i època) del mississipià o dinantià, comprès entre el famennià i el viseà.

tournaisià
| tournaisiana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al tournaisià masculí Primera sèrie i època del mississipià o dinantià, comprès entre el famennià i el viseà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tova1

■ tova1

femení petrografia Pedra porosa tova calcària Travertí tova volcànica Tuf Vegeu també tova 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tova2

■ tova2

femení construcció Peça de construcció, semblant a un maó, feta amb argila o amb fang, sovint pastat amb palla, que és assecada al sol Hom l’anomena també atova o atovó Vegeu també tova 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tovalla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tovalla</title>

Etimologia: del germ. thwahljo, íd. 1a font: 1284
    femení
  1. dialectal antigament Tovallola.
  2. plural
    1. Peça de lli, de cotó, etc., de diferents mides, que hom posa estesa sobre la taula en parar-la per servir el menjar.
    2. litúrgia Peça de lli que hom posa sobre l’altar.

■ tovalla

femení dialectal antigament Tovallola plural Peça de lli, de cotó, etc, de diferents mides, que hom posa estesa sobre la taula en parar-la per servir el menjar litúrgia Peça de lli que hom posa sobre l’altar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tovalló

■ tovalló

masculí Peça quadrada de lli, de cotó, de paper, etc, que hom usa en els àpats per a netejar-se els llavis
Informació complementària
Traducció