Es mostren 88940 resultats

trajecte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trajecte</title>

Accessory
Etimologia: adaptació del fr. trajet, íd., i aquest, formació culta analògica sobre la base del ll. trajectus, -a, -um, participi de trajĭcĕre ‘llançar més enllà; travessar’ 1a font: 1888, DLab.
Body
    masculí
  1. Camí que recorre una persona, un vehicle, etc., en anar d’un punt a un altre.
    1. anatomia animal Extensió lineal d’un nervi o d’un vas.
    2. Camí recorregut en el cos per un projectil o una arma penetrant.

trajecte

trajectòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trajectòria</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tra_jec_tò_ri_a
Etimologia: del fr. trajectoire, íd., i aquest, formació culta analògica sobre la base del ll. trajectus, -a, -um, participi de trajĭcĕre ‘llançar més enllà; travessar’ 1a font: 1888, DLab.
Body
    femení
    1. Línia que descriu en l’espai un punt que es mou.
    2. Línia que descriu un cos mòbil (o, més exactament, el centre de gravetat d’un mòbil) en l’espai.
    3. balística i armament Línia que descriu el centre de gravetat d’un projectil en el seu camí per l’aire.
    4. figuradament Direcció en què es desplega una activitat.
    1. geometria Corba que talla amb la mateixa inclinació totes les corbes d’un feix o sistema donat.
    2. estadística En un procés estocàstic, funció real obtinguda en fixar la component aleatòria del procés.

trajectòria

tralla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tralla</title>

Accessory
Etimologia: del ll. tragŭla ‘javalina amb una corretja per a recuperar-la’ (v. tragella) 1a font: 1915, DAg.
Body
    femení
  1. Tros de corda o tira de cuir que forma part d’unes xurriaques, fixada a un dels caps de la vara.
  2. Corda que hom passa per damunt dels àrguens, etc., per subjectar la càrrega que s’hi tragina.

tralla

tram1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tram</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: probablement der. de trama 1a font: 1671
Body
    masculí
  1. Cadascuna de les parts, seccions, trossos, etc., en què és dividida una cosa, o en què pot ésser considerada dividida, especialment pel que fa a la seva longitud. Una canonada de trams curts. Un tram lliure de via. Un coet còsmic de tres trams.
  2. construcció Ram d’una escala.
  3. obres públiques Part d’un pont compresa entre dos pilars.
  4. transports Cadascun dels feixos de troncs que, lligats formant un sol cos, constitueixen una porció del rai.



  5. Vegeu també:
    tram2

tram1

tram2

tram2

trama


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trama</title>

Accessory
Etimologia: del ll. trama, íd. 1a font: c. 1400
Body
    femení
  1. indústria tèxtil
    1. Fil o conjunts de fils que van de vora a vora d’un teixit, entrellaçats i encreuats amb els fils d’ordit.
    2. En els gèneres de punt, fils transversals que formen llargues bastes en el revés i lliguen de tant en tant en les entremalles.
    3. Filats a propòsit per a formar la trama d’un teixit o d’un gènere de punt.
  2. per analogia
    1. Nom donat a diverses coses que presenten una estructura semblant a la d’una trama de teixit.
    2. botànica Conjunt d’hifes entrellaçades.
    3. arts gràfiques Làmina transparent finament quadriculada o reticulada que és disposada entre la placa sensible i l’objectiu en el fotogravat, per tal que, en descompondre la imatge en petits punts de llum, sigui possible l’obtenció de tons mitjans en els gravats directes.
    4. histologia Teixit de sosteniment, estroma.
    5. televisió Conjunt de línies explorades pel feix electrònic que ocupen la totalitat de l’àrea corresponent a la imatge transmesa o a transmetre.
  3. figuradament
    1. Disposició o lligam entre les parts d’una cosa.
    2. literatura Disposició interna d’una obra literària, amb una especial referència a l’assumpte o argument. La trama novel·lesca.
  4. figuradament
    1. Maquinació secreta.
    2. Intriga. Ordir una trama.

trama

tramada

tramada

tramador
| tramadora

tramador
| tramadora

tramar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tramar</title>

Accessory
Homòfon: tremar
Etimologia: de trama 1a font: s. XV
Body
    verb transitiu
  1. indústria tèxtil Fer travessar els fils de trama entre els fils d’ordit per tal de produir un teixit.
  2. arts gràfiques Descompondre una fotografia en punts mitjançant una trama.
  3. figuradament Ordir una trama o intriga. Tramar un complot.

tramar

tramat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tramat</title>

Accessory
Etimologia: de tramar 1a font: 1803, DEst.
Body
    masculí
  1. indústria tèxtil i arts gràfiques
    1. Resultat de tramar; trama.
    2. Tramatge.
  2. Trama.
  3. construcció Armadura de ferro, de fusta o de formigó armat que hom omple d’obra de fàbrica per fer una paret, un sòl, etc.

tramat