Es mostren 88953 resultats

■ transmissible

■ transmissible

adjectiu Que pot ésser transmès
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transmissió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transmissió</title>

Partició sil·làbica: trans_mis_si_ó
Etimologia: del ll. transmissio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de transmetre;
    2. l’efecte.
  2. fisiologia animal Conductibilitat nerviosa.
  3. ciències militars Acció de transmetre missatges militars.
  4. patologia i genètica Transferència, contagi o comunicació de les malalties o de les qualitats hereditàries.
    1. telecomunicacions Pas o transport d’informació (senyals) entre dos punts per mitjà d’energia elèctrica o electromagnètica, a través d’un medi.
    2. transmissió en continu informàtica i tecnologia Estríming.
  6. tecnologia
    1. Comunicació del moviment d’un òrgan o element mecànic a un altre.
    2. Òrgan o conjunt d’òrgans que serveixen per a comunicar el moviment d’una peça o d’un element mecànic, o de més d’un, a un altre o a uns altres.
    3. automòbil, automobilisme i transports Conjunt de tots els òrgans i elements mecànics que contribueixen a transmetre el moviment del motor a les rodes motrius.
  7. coeficient de transmissió física atòmica En mecànica quàntica, probabilitat que té una partícula de travessar una barrera de potencial el nivell d’energia de la qual és superior al de la partícula.
  8. dret de transmissió dret civil català Facultat dels hereus del cridat a una herència que mor sense haver-la acceptada ni repudiada, de poder succeir-lo en la facultat de poder acceptar o repudiar aquesta herència.
  9. factor de transmissió física Transmitància.
  10. transmissió de crèdits dret mercantil Cessió de crèdits incorporats o no a un document a l’ordre o al portador.
  11. transmissió de drets dret Acte de passar un dret o una obligació del patrimoni jurídic d’una persona al d’una altra.
  12. transmissió del pensament psicologia Telepatia, hipnotisme o suggestió.

■ transmissió

femení Acció de transmetre l’efecte fisiologia animal Conductibilitat nerviosa ciències militars Acció de transmetre missatges militars patologia i genètica Transferència, contagi o comunicació de les malalties o de les qualitats hereditàries telecomunicacions Pas o transport d’informació senyals entre dos punts per mitjà d’energia elèctrica o electromagnètica, a través d’un medi transmissió en continu informàtica i tecnologia Estríming tecnologia Comunicació del moviment d’un òrgan o element mecànic a un altre Òrgan o conjunt d’òrgans que serveixen per a comunicar el moviment d’una peça o d’…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transmissivitat

■ transmissivitat

femení física Relació entre l’energia transmesa i la incident en un feix d’ones electromagnètiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transmissor
| transmissora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transmissor</title>

Etimologia: del ll. transmissor, -ōris, íd.
  1. adjectiu
    1. Que transmet.
    2. estació transmissora telecomunicacions Instal·lació capaç d’efectuar una transmissió radiofònica, telefònica, telegràfica, etc.
  2. masculí Aparell destinat a efectuar una transmissió.

■ transmissor
| transmissora

adjectiu Que transmet estació transmissora telecomunicacions Installació capaç d’efectuar una transmissió radiofònica, telefònica, telegràfica, etc masculí Aparell destinat a efectuar una transmissió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transmitància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transmitància</title>

Partició sil·làbica: trans_mi_tàn_ci_a
    femení
  1. automàtica, automació En un sistema o servosistema, relació matemàtica entre les variables de sortida i d’entrada.
  2. [símbol τ, T] física En un cos, inversa de l’opacitat, anomenada també factor de transmissió.

■ transmitància

femení automàtica, automació En un sistema o servosistema, relació matemàtica entre les variables de sortida i d’entrada símbol τ, T física En un cos, inversa de l’opacitat, anomenada també factor de transmissió
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transmodulació

■ transmodulació

femení telecomunicacions i electrònica Diafonia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transmutabilitat

■ transmutabilitat

femení Qualitat de transmutable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transmutable

■ transmutable

adjectiu Que pot ésser transmutat o que pot transmutar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transmutació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transmutació</title>

Partició sil·làbica: trans_mu_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. transmutatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de transmutar o de transmutar-se;
    2. l’efecte.
  2. física atòmica Canvi d’identitat d’un nucli atòmic que es realitza espontàniament o artificialment en variar el nombre de nucleons que el formen.

■ transmutació

femení Acció de transmutar o de transmutar-se l’efecte física atòmica Canvi d’identitat d’un nucli atòmic que es realitza espontàniament o artificialment en variar el nombre de nucleons que el formen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transmutador
| transmutadora

■ transmutador
| transmutadora

adjectiu Que transmuta
Traducció