Es mostren 88953 resultats

■ tranuitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tranuitar</title>

Partició sil·làbica: tra_nui_tar
Etimologia: del ll. td. *transnoctare, der. de nox, noctis ‘nit’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb intransitiu
  1. Passar la nit o gran part de la nit sense anar a dormir, treballant, caminant, etc. A les nits d’estiu m’agrada tranuitar.
  2. Pernoctar.

■ tranuitar

verb intransitiu Passar la nit o gran part de la nit sense anar a dormir, treballant, caminant, etc A les nits d’estiu m’agrada tranuitar Pernoctar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tranyina

tranyina

femení popularment pesca Traïnya
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trapa

■ trapa

femení Tanca, generalment de fusta a manera de porta, d’una obertura practicada en un sostre o a terra La mateixa obertura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trapa-sacs

trapa-sacs

masculí botànica Estripa-sacs
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trapàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trapàcies</title>

Partició sil·làbica: tra_pà_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de mirtals composta per herbes aquàtiques heterofil·les, de flors solitàries i fruits nuciformes. Comprèn únicament el gènere Trapa, l’espècie més coneguda del qual és T. natans, la castanya d’aigua.
  2. singular Planta de la família de les trapàcies.

■ trapàcies

femení botànica plural Família de mirtals composta per herbes aquàtiques heterofilles, de flors solitàries i fruits nuciformes Comprèn únicament el gènere Trapa , l’espècie més coneguda del qual és T natans , la castanya d’aigua singular Planta de la família de les trapàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trapasser
| trapassera

■ trapasser
| trapassera

adjectiu dialectal Entremaliat, embolicador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trapatroles

■ trapatroles

masculí i femení dialectal Persona que obra sense reflexió, eixelebrada
Gran Diccionari de la llengua catalana

trapau


<title type="display">trapau</title>

Partició sil·làbica: tra_pau
Etimologia: probablement de l’imperatiu trapau! ‘atrapeu, correu a atrapar-los’
masculí Mot emprat en les expressions agafar (o tocar) el trapau (o els trapaus) Anar-se’n, tocar el dos, agafar els trastets.

trapau

masculí Mot emprat en les expressions agafar o tocar el trapau o els trapaus Anar-se’n, tocar el dos, agafar els trastets
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trapeig

■ trapeig

masculí Tràngol, mar moguda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trapella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trapella</title>

Etimologia: d’origen incert, potser del gr. eutrapelía ‘tendència a bromejar, bon humor; bufonada’, llatinitzat en eutrapèlia, usat en sentit pejoratiu amb el possible influx de trapa, trampa 1a font: 1803, DEst.
masculí i femení Persona que, amb habilitat, falsedat, arteria, procura enganyar els altres.

■ trapella

masculí i femení Persona que, amb habilitat, falsedat, arteria, procura enganyar els altres
Informació complementària
Traducció