Es mostren 88953 resultats

■ trapezòedre [o trapezoedre]

■ trapezòedre [o trapezoedre]

masculí geometria Sòlid les cares del qual són trapezis cristallografia Sòlid cristallogràfic que pot ésser considerat com una bipiràmide en la qual cada meitat ha girat un cert angle respecte a l’oposada, i s’hi ha ficat al mateix temps
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trapezoèdric
| trapezoèdrica

■ trapezoèdric
| trapezoèdrica

adjectiu geometria De cares trapeziformes Que té la forma d’un trapezòedre cristallografia Relatiu o pertanyent al trapezòedre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trapezoidal

■ trapezoidal

adjectiu Relatiu o pertanyent al trapezoide geometria Que té forma de trapezoide
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trapezoide


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trapezoide</title>

Partició sil·làbica: tra_pe_zoi_de
Etimologia: de trapezi i -oide
    masculí
  1. geometria Quadrilàter que no té cap dels seus costats paral·lel a un altre.
  2. anatomia animal Os curt, esponjós, de forma cuboide, situat a la segona fila del carp, que s’articula amb l’escafoide, el trapezi, l’os gros i el segon metacarpià.

■ trapezoide

masculí geometria Quadrilàter que no té cap dels seus costats parallel a un altre anatomia animal Os curt, esponjós, de forma cuboide, situat a la segona fila del carp, que s’articula amb l’escafoide, el trapezi, l’os gros i el segon metacarpià
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trapig

trapig

masculí Molí per a moldre la canya de sucre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traque-

■ traque-

Forma prefixada del mot tràquea Ex traqueàlgia, traqueïtis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tràquea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tràquea</title>

Partició sil·làbica: trà_que_a
Etimologia: reducció del comp. gr. trakheîa (artēría) ‘(conducte) aspre, rude’ 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. anatomia animal
    1. Cadascun dels tubs propis dels aràcnids, insectes i miriàpodes que s’obren a la regió neutral per un orifici o estigma i que constitueixen, en conjunt, l’aparell respiratori d’aquests animals.
    2. Òrgan de l’aparell respiratori dels vertebrats terrestres, format per un conjunt d’anells cartilaginosos, i que en l’home és situat a la part anterior i inferior del coll, continua cap a dalt amb la laringe i es divideix en dues branques, que constitueixen els bronquis.
  2. botànica Conjunt de vasos llenyosos oberts, allargats i disposats l’un darrere l’altre.

■ tràquea

femení anatomia animal Cadascun dels tubs propis dels aràcnids, insectes i miriàpodes que s’obren a la regió neutral per un orifici o estigma i que constitueixen, en conjunt, l’aparell respiratori d’aquests animals Òrgan de l’aparell respiratori dels vertebrats terrestres, format per un conjunt d’anells cartilaginosos, i que en l’home és situat a la part anterior i inferior del coll, continua cap a dalt amb la laringe i es divideix en dues branques, que constitueixen els bronquis botànica Conjunt de vasos llenyosos oberts, allargats i disposats l’un darrere l’altre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traqueal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traqueal</title>

Partició sil·làbica: tra_que_al
Etimologia: de tràquea 1a font: 1868, DLCo.
    adjectiu
  1. anatomia animal
    1. Relatiu o pertanyent a la tràquea o a les tràquees.
    2. Dit de l’animal que respira per mitjà de tràquees.
  2. botànica Relatiu o pertanyent a les tràquees o a les traqueides.

■ traqueal

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a la tràquea o a les tràquees Dit de l’animal que respira per mitjà de tràquees botànica Relatiu o pertanyent a les tràquees o a les traqueides
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traqueida

■ traqueida

femení botànica Vas llenyós tancat, cilíndric i estret, amb parets transversals obliqües i proveïdes de nombrosos porus areolats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traqueïtis

■ traqueïtis

femení patologia Inflamació de la tràquea
Traducció