Es mostren 88953 resultats

■ traster

■ traster

masculí construcció Lloc, habitació, destinat a guardar-hi els trasts i les eines, mobles, estris, etc, de poc ús
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trastets

■ trastets

masculí plural Coses de poc valor que hom té agafar els trastets Anar-se’n L’amo, cansat de la seva informalitat, li va dir que ja podia agafar els trastets
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trasto

■ trasto

masculí popularment trast 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trastocament

■ trastocament

masculí Acció de trastocar-se Condició de trastocat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trastocar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trastocar</title>

Etimologia: de tocar 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu
    1. Trastornar el cap, fer tornar boig. Aquesta fal·lera l’ha trastocat.
    2. hiperbòlicament Aquella dona el va trastocar.
  2. pronominal Tornar-se boig. Quan la seva empresa feu fallida, ell es trastocà.

■ trastocar

verb transitiu Trastornar el cap, fer tornar boig Aquesta fallera l’ha trastocat hiperbòlicament Aquella dona el va trastocar pronominal Tornar-se boig Quan la seva empresa feu fallida, ell es trastocà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trastorn


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trastorn</title>

Etimologia: de trastornar
    masculí
    1. Acció de trastornar o de trastornar-se;
    2. l’efecte.
  2. patologia
    1. Qualsevol alteració en sentit morbós.
    2. trastorn d’horari Trastorn físic i psíquic que pateix una persona després d’un viatge aeri llarg a causa de les diferències horàries entre el lloc d’origen i el d’arribada.

■ trastorn

masculí Acció de trastornar o de trastornar-se l’efecte patologia Qualsevol alteració en sentit morbós trastorn d’horari Trastorn físic i psíquic que pateix una persona després d’un viatge aeri llarg a causa de les diferències horàries entre el lloc d’origen i el d’arribada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trastornador
| trastornadora

■ trastornador
| trastornadora

adjectiu i masculí i femení Que trastorna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trastornar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trastornar</title>

Etimologia: de tornar 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu
    1. Alterar profundament, destruir l’arranjament, el bon ordre, el funcionament, d’una cosa. Trastornar l’ordre dels elements, les lleis de la natura. Aquesta alimentació li ha trastornat l’estómac. Aquesta idea fixa li ha trastornat el seny.
    2. especialment Torbar profundament l’ànim una aflicció, una desgràcia. Aquella mort sobtada els va trastornar a tots.
  2. pronominal No et trastornis així: potser encara se salvarà.

■ trastornar

verb transitiu Alterar profundament, destruir l’arranjament, el bon ordre, el funcionament, d’una cosa Trastornar l’ordre dels elements, les lleis de la natura Aquesta alimentació li ha trastornat l’estómac Aquesta idea fixa li ha trastornat el seny especialment Torbar profundament l’ànim una aflicció, una desgràcia Aquella mort sobtada els va trastornar a tots pronominal No et trastornis així potser encara se salvarà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trasviament

■ trasviament

masculí Desviament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trasviar

■ trasviar

verb transitiu Desviar, extraviar
Informació complementària
Traducció