Es mostren 88940 resultats

■ trava


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trava</title>

Etimologia: del ll. trabs, -bis ‘biga; pal, post’, on solien travar-se els animals i els carruatges, que donà el cat. ant. i oc. trau amb possible variant trave, com en aragonès i port., modificat en trava 1a font: s. XIV
    femení
    1. Nom donat a diferents lligams, cadenes, barres, etc., que serveixen per a impedir que una cosa pugui moure’s independentment d’una altra o separar-se’n, que impedeixen el moviment d’una part mòbil d’un dispositiu, d’un mecanisme, etc.
    2. Dispositiu, mecanisme, etc., que impedeix o dificulta un determinat moviment.
    3. figuradament Allò que impedeix o destorba l’execució d’una cosa.
    1. Peça que uneix dues parts mòbils d’un objecte.
    2. Llenca de drap que uneix, aproximadament a l’alçada dels malucs, les dues parts de l’escapulari de certs hàbits monàstics.
    3. Tira de drap, cuir, etc., que passa per sota el peu i va fixada pels seus extrems a les vores inferiors dels pantalons, del botí, etc.
    4. agricultura Peça de ferro que uneix sòlidament les puntes d’una fanga.
    5. construcció naval Aparell proveït d’un bossell que, enfilat a la granera del car d’una antena de la barca de mitjana, serveix per a córrer l’estrop amunt i avall de l’antena.

■ trava

femení Nom donat a diferents lligams, cadenes, barres, etc, que serveixen per a impedir que una cosa pugui moure’s independentment d’una altra o separar-se’n, que impedeixen el moviment d’una part mòbil d’un dispositiu, d’un mecanisme, etc Dispositiu, mecanisme, etc, que impedeix o dificulta un determinat moviment figuradament Allò que impedeix o destorba l’execució d’una cosa Peça que uneix dues parts mòbils d’un objecte Llenca de drap que uneix, aproximadament a l’alçada dels malucs, les dues parts de l’escapulari de certs hàbits monàstics Tira de drap, cuir, etc, que passa per sota el peu…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ travacavalls

■ travacavalls

masculí botànica Passacamins
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ travada

■ travada

femení Acció de travar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ travador1

■ travador1

masculí Part prima de la pota d’una bèstia, per on sol ésser travada Vegeu també travador 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

travador2
| travadora

travador2
| travadora

adjectiu Que trava o serveix per a travar Vegeu també travador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

travallengua

travallengua

masculí Paraula o frase que fa de mal pronunciar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ travar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">travar</title>

Etimologia: de trava 1a font: s. XIII
    verb transitiu
    1. Posar una trava o traves a una cosa. Travar el carro.
    2. Unir una cosa a una altra, dues o més coses entre elles de manera que no puguin separar-se, que no puguin moure’s independentment l’una de l’altra. Traveu bé les posts, que hauran d’aguantar força pes.
    3. Unir coses de manera que formin un tot fortament lligat. Una construcció ben travada.
    4. Donar més consistència a una massa líquida o pastosa.
  2. figuradament
    1. Impedir o destorbar d’obrar, de funcionar. El remordiment li travava els sentits.
    2. travar-se la llengua Embalbir-se fins al punt de no poder parlar distintament.

■ travar

verb transitiu Posar una trava o traves a una cosa Travar el carro Unir una cosa a una altra, dues o més coses entre elles de manera que no puguin separar-se, que no puguin moure’s independentment l’una de l’altra Traveu bé les posts, que hauran d’aguantar força pes Unir coses de manera que formin un tot fortament lligat Una construcció ben travada Donar més consistència a una massa líquida o pastosa figuradament Impedir o destorbar d’obrar, de funcionar El remordiment li travava els sentits travar-se la llengua Embalbir-se fins al punt de no poder parlar distintament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

travat
| travada


<title type="display">travat</title>

Etimologia: de travar
    adjectiu
  1. Lligat, fixat.
  2. heràldica Dit de l’animal, generalment un ocell, amb les potes, o també les ales, lligades a un travesser.
  3. síl·laba travada lingüística Síl·laba que acaba en consonant.

travat
| travada

adjectiu Lligat, fixat heràldica Dit de l’animal, generalment un ocell, amb les potes, o també les ales, lligades a un travesser síllaba travada lingüística Síllaba que acaba en consonant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ travelar

■ travelar

verb intransitiu dialectal Ensopegar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tràveling


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tràveling</title>

Etimologia: de l’angl. travelling (shot), de to travel ‘desplaçar-se’, prop. ‘viatjar’, i shot ‘instantània fotogràfica’
    masculí cinematografia
  1. Tècnica de filmació que consisteix a desplaçar lentament la càmera, muntada sobre un suport mòbil.
  2. Efecte aconseguit en la imatge projectada mitjançant el desplaçament de la càmera.
  3. Plataforma mòbil sobre la qual hom col·loca la càmera cinematogràfica.
  4. tràveling òptic Moviment d’aproximació o d’allunyament aparent de l’objecte filmat, que s’aconsegueix variant la distància focal del zoom.

■ tràveling

masculí cinematografia Tècnica de filmació que consisteix a desplaçar lentament la càmera, muntada sobre un suport mòbil Efecte aconseguit en la imatge projectada mitjançant el desplaçament de la càmera Plataforma mòbil sobre la qual hom colloca la càmera cinematogràfica tràveling òptic Moviment d’aproximació o d’allunyament aparent de l’objecte filmat, que s’aconsegueix variant la distància focal del zoom
Traducció