Es mostren 88954 resultats

abràquia

abràquia

femení patologia Manca congènita de braços
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abrasador
| abrasadora

■ abrasador
| abrasadora

adjectiu Que abrasa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abrasament

■ abrasament

masculí Acció d’abrasar o d’abrasar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abrasant

■ abrasant

adjectiu Que abrasa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abrasar

■ abrasar

verb transitiu Convertir en brasa ardent Un bosc abrasat Comunicar una escalfor ardent L’aire abrasat per l’incendi figuradament Lliurar a les ardors d’una passió Abrasat pel desig
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abrasax

■ abrasax

masculí esoterisme Abraxas
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abrasímetre

■ abrasímetre

masculí tecnologia Aparell per a mesurar la resistència dels materials a l’abrasió
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abrasió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abrasió</title>

Partició sil·làbica: a_bra_si_ó
Etimologia: del b. ll. abrasio, -ōnis, íd.
    femení
  1. Acció de llevar o arrencar per fricció.
  2. cirurgia
    1. Acció de destruir, extirpar, exulcerar, separar, etc., quirúrgicament.
    2. especialment Exulceració dels petits fragments mucosos.
  3. construcció Neteja feta amb un doll de sorra projectat per aire comprimit damunt una pedra.
  4. enginyeria Desgast de la superfície d’un cos a causa de la fricció d’un altre de més dur, anomenat abrasiu.
  5. epigrafia i codicologia Raspadura feta per tal de cancel·lar una escriptura a fi de tornar a escriure-hi al damunt (en resulta un palimpsest).
  6. geomorfologia
    1. Desgast de les roques per fricció, on actuen com a agents abrasius l’aigua, el glaç, la sorra arrossegada pel vent, etc.
    2. Acció erosiva que les ones exerceixen sobre les costes rocalloses, amb la formació de plataformes d’abrasió i de penya-segats.
  7. odontologia Destrucció, per desgast, dels teixits durs de la dent.
  8. patologia Acció irritant dels purgants dràstics.
  9. terapèutica Mètode emprat en dermatologia per a corregir una cicatriu viciosa mitjançant un instrument escaient.
  10. resistència a l’abrasió tecnologia Resistència d’un material al desgast per fregament.

■ abrasió

femení Acció de llevar o arrencar per fricció cirurgia Acció de destruir, extirpar, exulcerar, separar, etc, quirúrgicament especialment Exulceració dels petits fragments mucosos construcció Neteja feta amb un doll de sorra projectat per aire comprimit damunt una pedra enginyeria Desgast de la superfície d’un cos a causa de la fricció d’un altre de més dur, anomenat abrasiu epigrafia i codicologia Raspadura feta per tal de cancellar una escriptura a fi de tornar a escriure-hi al damunt en resulta un palimpsest geomorfologia Desgast de les roques per fricció, on actuen com a agents abrasius l’…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abrasir

■ abrasir

verb transitiu dialectal Abrasar Assecar, el sol, el fred massa fort, etc les plantes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abrasiu
| abrasiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abrasiu</title>

Partició sil·làbica: a_bra_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del b. ll. abrasus, -a, -um, participi del ll. abradĕre ‘arranar, rascar’
  1. adjectiu Que produeix abrasió.
  2. masculí tecnologia Material dur capaç de produir abrasió.

■ abrasiu
| abrasiva

adjectiu Que produeix abrasió masculí tecnologia Material dur capaç de produir abrasió
Traducció